Pic de l'Estany Mort, 2.746m MBES3 (Andorra)

**

Aquest és un cim que quan estàs a l'aparcament de Ransol brilla, la seva pala sud directa - no obligada - fa el pes.. i quan vas recorrent la vall, a dretes o a esquerres, sempre és present. L'ascens per fer la sortida circular és pot fer per la dreta del Bony de la Pala de Jan, i la baixada, seguint el plom de la gravetat des del cim, fins al riu de Meners, creuant la Costa gran, que quan des de més amunt l'agafem, millor. Bé, hi ha traces per tot, així que no és cap sorpresa de sortida. Potser recomanar de fer el cim també del Mil Menut per l'est tot esquiant la cubeta per tornar a enfilar, per allargar l'excursió, que sinó ens quedem amb menys de 900m de desnivell..

La neu està ben assentada, a l'estil primavera tot i que la textura no és exactament igual. Només als llocs més obacs encara s'hi troba neu pols, que avisa de les capes dèbils que hi hauria als llocs recollits del vent i amb acumulacions on no hi toca el sol. Avui el vent del sud i la baixada de temperatures ho mantenia tot ben rígid, fins ben bé el migdia. Calcarem esquís a l'aparcament seguint el voraviu de la carretera, i ja fins al cim. Però què poc li falta a la vall per ser massa escadussera de neus, si no hi torna.

El despertar...

El Serrera al fons, amb la ruta normal un pèl descarnada, el pic dels Meners, i al principi la punta occidental de l'Estany Mort.

La gran senyora Fontblanca, i la seva vessant sud tan ben posada, i disposada

El pic de Thoumasset, i el tram final del corredor S del pic de l'Estany blau, i el descens

El Mil Menut, que és el menys menut de tots els secundaris, i la Pala de Jan

- On està la neu? - li preguntava l'esquirol

- Se l'han fumat! - responia la perdiu

- I la que ha de venir? - li tornava a preguntar l'esquirol

- Va, passa, i gaudeix de les llums al despertar - li contestava la perdiu abans d'aixecar el vol

"vestit estripat! però si és l'època de les millors mudes!" ... "tanta traça dels cavalls de ferro enfilant per tot, tampoc pot ser bona"

Capficat.

I què bonic el despertar de la muntanya. I els contrastos, continuen sent bellíssims. Malgrat podria er tot d'un gran blan.

Pic de l'Estany Mort (fals cim), 2.719m BES3 (Andorra)

**

Condicions difícils. Tot i la setmana d'inversió tèrmica aquesta només s'ha notat amb la "cremada" de neu a les vessants més assolellades i de cotes baixes. El gel més amunt continua on a les crostes velles i al regel de les nites estelades sense vent li costa ores transofrmar encara que li toqui el sol. A partir de certa cota, l'única neu bona i "ben" transformada es troba en vessants sud de més de 20º el que afegeix un punt de compromís a les sortides, i es que amb pendents inferiors igual no transforma en tot el dia. Com a mínim amb el ventet fred del nord d'avui que resseguia el relleu de baixada. En resum, hi ha opcions de trobar bones esquiades com les d'avui però cal ser molt curós amb la selecció de l'itinerari i solvent amb neus dures.

Hem renunciat a la vessant SE del pic de Meners perquè quan el sol ja havia girat la neu no havia transformat prou, i em esquiat la vessant SO-S de fals cim del Pic de l'Estany Mort, pels pendents que baixen nets a l'estany Mort. Em escollit aquest descens comptant que si patinàvem la cubeta de l'estany ens aturava, reunciant també al descens directa del cim cap al fons de vall que no te cap canvi de relleu que t'aturi.

Marco l'itinerari que em fet de baixada i també recomanable de pujada (aquesta l'hem fet pel torrent que mena al Bony de la Pala de Jan però el flanqueig amb el gel d'aquests dies és exposat (grampons) i fas potser més volta i tot) . L'accés a la cubeta de l'estany Mort és fa per un coll poc definit i penjat del llom-carena que baixa del pic de Meners.

Compte amb el descens pels tubs característics sota els estanys de Ransol, no estan fàcils amb gel al canvi de resant. La sortida clàssica al Serrera també es veu complicada.

La neu a les cares N intractable. I la neu a la franja de bosc sota la Pala de Jan i d'accés al Coma de Varilles ha fos. Tot i així neu des del cotxe per un fil blanc al marge de la pista asfaltada.

Bones traces i aquests dies grampos de ferro i piolet/s quasi imprescindibles

Itinerari i sortida amb esquís des del cotxe pels pèls seguint un fil de neu al marge esquerra de la pista asfaltada

Activitatmoltbenfetaidesfetambl'ignasisupervideoquejarribarà.. iqueneeeeeeeeeeeeeeeeevi!