NoVaViA! El bosc de Tallac, 80m 6a+ i A1 o 6b+ (La Coma i la Pedra)

 ***

Enllestim l'obertura d'una nova via a l'allargassada i de racó idíl·lic paret de la Mitja Lluna. La Bosc de Tallac comença uns 60m a l'esquerra de la Cuqui antifa, també oberta al pany. Així queden ben combinables per a assaborir la visita al lloc.

Amb el llarg per on passa la Cuqui antifa retallat pel sol i ombra

Bona via poc equipada i sense expansions en tirades. Passat un primer diedre amb roca més variable, després roca de luxe fins a la rampa de sortida. Passatges variats i bonics.

Al darrer llarg caldrà parar compte a uns blocs entaforats per fer el pas en lliure, s'hi pot passar sense tibar-los. Sinó recomanable estrep i fer el pas en A1 (l'alien vermells ens anirà bé).

Queda muntar un bon ràpel per a combinar les dues vies. El descens a peu per la bonica aresta cap al nord i quan comença a perdre alçada per la vessant nord, és molt maco també i en 20' ens deixa al peu de paret.

EscaladaobertaimoltbenfetaidesfetamblaMartail'Edu

racons de silencis ... tes..nit

vIaNoVa! Cuqui antifa, 60m 6a+ (La Coma i la Pedra)

 ***

Topix de la recent oberta a la paret de la Mitja Lluna, a la Coma i la Pedra. Bonica línia clàssica que ressegueix el diedre central de la paret que en diagonal la retalla. 

En l'obertura em vaig trobar una línia de bolts no acabada i equipada per dalt (!?, amb diversos blocs suspesos i alguna xapa sobre llastres sospitoses, tot a mig mal fer), en desconec de qui. En tot cas, aquesta via la creua, i n'aprofita un parell per evitar autoassegurar-se a uns blocs encastats, justament al tram més difícil de la via. Al tram final doncs troba el pas, una mica deslluït, i a on un parell de claus resolen el tram amb roca menys sòlida.

 

Racons!!

 

 

moltbonesenllestidesirepeambGuilleiMarta

ObRiNtViA! Canal de les Criatures, 300m 70º IV+ (Serra del Verd)

**

Ressenyem aquesta canal que no sabem si s'hi ha passat abans, a la vessant oest de la Serra del Verd. Tot i l'estètica de front, la major part de la canal és una rampa de poca pendent i només al final ens trobem un últim llarg on fa recomanable desplegar el material, si més no aquest dia de neus encara fondes.I massa toves per proposar-se en mixtes més laboriosos.

A tenir en compte que estem al Prepirineu, terreny de neus efímers, encara més en orientacions oest. La dificultat pot canviar molt segons les condicions de la neu i sobretot la quantitat que amagarà més o menys els ressalts de roca que s'hi veuen.

Aquest dia trobem neu fonda a trams fins al genoll o més i amb la consistència justa pels tramets de mixte. Alguna placa de vent petita al llit de la canal i restes d'algunes purgues de neu recent.

activitatdedescobertamoltbenfetaidesfetambelsamu,. ... raconsquehisonperserecorreguts. 

  

Com criatures, de passar-s'ho bé. Amb el misteri de la Fossa de les Criatures a tocar, a les canals Males de la serra del Verd. Canalles, i canalles! aquests dies de canals que s'obren, i es tanquen.

Paret del Pas Estret (La Coma i la Pedra, Solsonès)

*

Al primer llarg de la Bacaina del numismàtic..., llarga diagonal que acaba sota la sabina a la dreta de l'escalador

Reprene'm la vertical, però per poca estona. Enfilem a la Paret del Pas Estret, un petit pany de la comarca amb vies de dos llargs la majoria sobre roca que recorda a la del Roc Gran de Farrús (amb el seu permís), bona o molt bona en general. Ens posem a la Bacaina del Numismàtic (90m 6b), la més exigent de totes, i ens sortim estranyats d'una via ben començada, i mal acabada. Són tres llargs de 40, 15 i 35m- i no dos com apareix a guia d'escalades del Solsonès. La via fou oberta per baix l'L1 i equipada per dalt no sabem què (potser les darrers xapes de l'L1?) per l'Ignasi Vilarassau, el Jaume Cots i el Dimas el febrer del 2006. Deu obligar al V+/6a amb algun xapatge estrambòtic.

Inici de la Bacaina i l'L1 vist des de la R

El pany té 4 vies més de 2 llargs, i totes es troben a l'esquerra de la Bacaina. Estan equipades per en Jaume Cots i amics.

D'un altre dia, escalant la Unai i plànol d'accés amb croquis de les vies

L'accés és molt evident, només haurem de parar compte un cop agafem el trencall de La Pedra d'enllaçar les pistes asfaltades ara si ara no (amb turisme es passa bé) que porten al Coll de la Creu i a Can Maçana. Just al coll, i a l'estret que fa abans d'arribar a Can Maçana queda el pany a la dreta ben visible (a l'altra cantó del riu tenim les Agulles de'n Minguell, per on també corren vies). Aparquem a sota i pendent amunt en 5'. El descens, rapelant les vies, o caminant per darrera.

D'un altre dia també escalant la Agorafobia hivernal i agulles per tot

Un petit sector interessant en clau local, o si s'està de pas. Al llibre de topos del Bar la Roella de Solsona no hi ha els croquis.

Així que la bona notícia és poder oferir algo d'info de la vertical. La dolenta és que l'esquena ha despertat altre cop, i demana més temps....

Activitatfetaidesfeta el 31 d'agost del 2010 amb l'Axel Moles
(Fotos:Col.EduPlana)

Al límit, 120m ED- (Agulles d'en Custòdi, La Coma, Solsonès)

**

Escalant el primer llarg (Foto:GuillemAmorós)

Escalada punyetera, punyent, on no si val a badar, amb un primer llarg on cal parar compte, i que ens porta al joc de fissures del segon i tercer llarg, on tot és més agraït, i vertical...

Escalant el primer llarg (Foto:GuillemAmorós)

Enllestim la particular trilogia en clau local de les Agulles d'en Custodia amb el que va ser la darrera obertura de la paret. Escalada obligada i amb dos únics claus i un pont de roca de progressió marca de la casa. Al primer llarg i trobarem roca delicada, amb grans blocs que potser en cas de caiguda poden desprendre's, sortint una tirada llarga i exposada. Al segon i tercer llarg en canvi la roca millora, i surten passatges molt bonics i tot i l'ajardinament propi de la paret prou aeris, ... si compensa o no el primer tràmit, al gust de cadascú.. tot just segurament, tot i la bellesa de la part superior i l'escalda neta d'autoprotecció de la via.

Topo de la via i itineraris a les Agulles de'n Custodi

Recomanable fer l'R1 a l'alzina sota el pont de roca. De material passem amb joc complert de càmalots fins al 4 (aquest per l'últim llarg, no cal repetir números), i els aliens i joc simple de tascons. Opcional 2 claus (universal i pla mitjans) per treure exposició a l'L1.

En fem la segona repetició des de la seva obertura, tot just del dia abans trobem el rastre de magnesi de l'Ernest, acompanyat de l'Axel. Ells però no val localitzar el peu de via (clau visible) i van escalar el primer llarg per la dreta de l'esperó. El segon llarg també van sortir-se per la dreta de la fissura vertical que et porta directa al peu de la fissura de l'L3. Vaja, a afinar l'olfacte i interpretar bé la topo, amb el nivell de detall suficient.

De la trilogia, més recomanables la Directa enganxadits i la Impressions que la Al límit, bàsicament per la complicació del primer llarg. Però sobre gustos no hi ha res escrit!

Per l'accés i descens veure piulada de la Impressions.

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en Fleki el 5/07/09