neus de tardor....

**

 

que ja han arribat! ... Prepirineus blancs, que li tenien ganes. Orfes de feia temps... un passeig per algunes de les millors esquiades compartides. Per aquelles esquiades que donen de si aquestes contrades de muntanyes sense pretensions, plenes de racons. Quan l'hivern és generós. Serà?

Al Port del Comte

Al Cadí a l'esquerra, Cap del Verd a la Serra del Verd i al 'Pedra'

I els Rasos de Peguera

Al Cap de la Gallina Pelada de la Serra d'Ensija

Ara lluny, ara proper, ..el Montseny també blanc

Gran blanc... vall de Rialb, Arcalís (Andorra)

**

aquesta nevada ha estat un "regal dels deus"... a banda de si hi són o no,.. el pensament hi va. Buf, gran nevada i tardana, o sigui humida i que transforma rapidíssim! neu pols efímera, quasi que desapareix abans de tocar terra... ben mirat, és el de menys. Aquesta nevada de gran gruix i neu humida amb un final d'episodi sense vent ha deixat un gruix que posa les coses a lloc, com a mínim, allà on hi havia base.. la resta, també efímer, marxarà ràpid.

Molta activitat allavosa i espontània. De placa en vessants obacs al fil del comentari de la capa dèbil generada per la nevada del dilluns (sortida del Pedrons) o de les oscil.lacions tèrmiques durant les nevades (?), i de fussió en vessants assolellades, també en O-NO a partir només del migdia!

Vessant NE de la serra de l'Hortell, a la dreta provocat per explosió de les pistes. Les línies d'arbres de per se no són sempre segures! Com diu Munter a 3x3 avalanche allà on puguis passar esquiant entre els arbres hi ha espai per un comportament de placa

A la mateixa vessant de l'Hortell, i a la NE de la Coma Obaga.. en aquesta segona es veuen les fracutres velles-noves de velles-noves nevades.. rastres que queden dissimulats el que resta possibilitats de detectar els perills.

Pessadíssim obrir traça i més en forta pendent... però és que sense pendent no es lliscava avall, i allà no hi ha pendent també hi ha risc d'allaus.. difícil equilibri. Aquest cop ens refugiem entre les línies d'arbres a les canals de la Rabassa de la vall de Rialb. Igualament anavem massa tard.. en dies així cal estar de baixada abans del que els arbres perdin la neu!.. en alçada al final del dia encara hi ha els arbres amb neu pel que la neu s'haurà aguantat prou seca en alçada.

Neus difícils (crosta no pesada... seca només en alçada) per un parell de dies...

Gran escena, gran blanc, quina maravella. Tot i, també, l'efímera esquiada d'avui...

La cubeta de la Fontblanca i el Basalí a la dreta

Cadí nevat.. on estàs aquest any?

Activitatmoltbenfetaidesfetambelraul'ignasilacaloretaquealmigdiajaapretavamolt!

Estat de la neu: informacions, accidents i contrastos

Aquesta temporada el butlletí francès d'allaus s'ha actualitzat i inclou una informació prou interessant, que és l'evolució de les nevades recents els dies anteriors i posteriors al del butlletí. És el mateix butlletí que edita el govern d'Andorra. Aquesta informació qualitativa és un encert, així com l'equilibri que s'ha trobat entre el grau d'informació i el format gràfic. És un butlletí ràpid de visualitzar i on es destaca el més rellevant sobre l'estat del mantell i la tendència més propera. Potser fins i tot es podria completar afegint les condicions generals meteo dels dies passats amb la simbologia habitual: temps assolellat o ennuvolat, nits estelades o no, temperatura mínima i màxima, i intensitat i direcció del vent. Tot i que el resultat d'aquestes variables ja és la descripció del risc d'allaus, poder recollir al gràfic i si és possible els cicles de fusió-regel que s'han donat podria ser una millora important.

A Catalunya, a la darrera assamblea de l'ACNA es van presentar els resultats de l'enquesta sobre la comprensió del bulletí d'allaus de l'IGC, que ja fa dues temporades han ampliat amb una versió gràfica. És interessant fer-hi una ullada. Destaca per exemple com un terç dels usuaris segueixen el butlletí durant la setmana, i quasi la meitat els tres dies abans de fer l'activitat. Aspecte molt important atès que sempre podrem interpretar-ho millor coneixent l'evolució recent (sempre és diferent un 3 venint d'un 2 que quan prové d'un 4, per exemple, o quan un 3 ve de diversos dies amb 4, o de diversos dies amb 2).

Sobre l'estat de neu, el butlletí català afegeix informació sobre la "distribució del mantell" (gruixos), mentre el francès l'amplia amb una descripció de la "qualitat de la neu". Més enllà de fer una lectura des de la perspectiva del risc d'allaus, completa la informació sobre l'estat del mantell per la pràctica d'activitats a la neu. Un cas intermitg és el bon butlletí del Conselh Generau d'Aran que, tanmateix, li mancaria una actualització més freqüent i no tan condicionada als dies de festa.

Aquests dies la combinatòria de l'episodi de pluges a cotes altes de fa unes setmanes, la manca de nevades noves, el fort vent i les baixes temperatures han deixat un mantell molt glaçat en superfície que només transforma en les vessants més assolellades i amb prou inclinació per ser escalfades, ja que el sol encara va molt baix. Com ja s'apuntava en una piulada anterior, dies complicats per fer circulars, que sempre ens tocarà passar per vessants obagues, i on cal assegurar-se la neu transformada a les pendents fortes. Tan si anem amb esquís, com a peu. Com recullen les piulades als webs, dies complicats als Pirineus. Aquest cap de setmana, a l'accident de la vall de Galba s'hi han d'afegir les fatalitats de Coronas, l'Aspe i el Midi de Bigorre, i també a Palencia.

I mentre aquí tenim uns gruixos de neu molt per sota de la mitjana (excepte Bonaigua) als Alps tot al contrari, amb unes condicions excel.lents. Està per veure si no es repeteix aquest any un patró com el del passat, o el de 2008, amb nevades tardanes però abundants. Bé, com i quan abans vinguin noves nevades millor!

Origen foto -muntatge? (merci Ignasi) i gràfic de l'estació del Cadí de l'IGC

Retrocés de la glacera de l'Aneto

recupero la fotografia d'aquella segona visita al massís fa 20 anys i la comparo amb la visita recent per l'aresta N.. aquell dia de l'any olímpic vam arribar-nos al Portillón superior crestejant des de l'inferior.. les perspectives no coincideixen, però és suficient per veure que aquest abstracte del "canvi climàtic o no" està fent retrocedir les glaceres a ritme de vèrtic. Ja no és llunyà pensar que allò que hem tingut l'oportunitat de veure, es fon.

A l'esquerra, ambdues fotos són del lloc on començava el gel, força més lluny l'any 92. En blau la ruta d'aquest septembre del 2011 que estava fresada per fer cim i tornar. En vermell l'ascens possiblement del P. inferior. A la dreta, foto actual des del P. superior.

El cert és que pel cas concret de l'Aneto aquest retrocés està convertint l'ascens al cim per la ruta normal del Portillón superior amb una agonia ja que el gel deixa a la vista una campa caòtica de blocs on qualsevol intent de fresa és una il.lusió. Si no fos per on està ubicat el refugi de la Restanca i els diners que s'hi mouen, jo diria que ja fa temps s'aconsellaria "d'ofici" a la gent de pujar i baixar per Aigüalluts. Jo no hi havia tornat a l'estiu, i no li recomano a ningú la ruta normal.

Literatura a dojo per la xarxa, aquí, aquí, aquí (foto comparativa molt interessant), aquí....

i què succeeix quan allò que era abstracte es torna realitat? aquell septembre del 92 també va ser un bany de realitat

La neu, balanç de la temporada 2010-2011

*

Hivern de contrastos, amb un inici fred o molt fred, que va portar unes primeres neus de bons auguris, per passades les festes nadelenques dominar el sol i la manca de precipitació. Quan finalment van arribar les nevades del més de març recuperant els gruixos habituals, l'episodi de calor inèdit del més d'abril es va "menjar" i "cremar" la neu, avançant un més sencer el final de la temporada. Anys de poques neus a gran part d'Europa, que contrasta amb gruixos inèdits que han tingut a Amèrica (article i article).

Gaudint del powder al febrer al Canadà i al març a la Grave

L'evolució del mantell ha recordat al d'aquella escadussera al principi però amb final mol feliç temporada del 2008, on les nevades de primavera superen les de tot l'any. Diferent, per exemple, del 2009, on els gruixos són més elevats al pic de l'hivern. Aquest any però, l'episodi de calor del més d'abril amb registres històrics va precipitar la fussió, amb pèrdues de fins un metre de gruix la primera setmana d'abril (piulada) fins a avançar-la entre 30 i 15 dies del que seria habitual.

Evolució dels gruixos de neu i condicions a l'estació automàtica del Port d'Aula (zona Montgarri) i Lac d'Ardiden (zona Gavarnie) els anys 2008, 2009 i la temporada 2010-2011 de meteofrance

Neus fins al fons de vall a principis de març a la Val d'Aran

Finals d'abril amb aspecte de finals de maig camí del Balaitús (Foto:AngèlicaTesas)

Als Pirineus més propers en general ha estat un hivern amb tres parts: una primera amb gruixos per sota el normal, uns episodis de nevades des de finals de febrer i març (i abril a la banda oriental) on s'arriba als gruixos habituals de la temporada, i un final precipitat per l'episodi de calor del més d'abril. Menys dramàtic al cantó occidental, molt dramàtic a la banda oriental i al Prepirineu, on els gruixos han patit oscil.lacions molt fortes pels episodis intercalats de nevades i calors. Les canals del Cadí pràcticament no han conegut cap esquiada! es va pasar de massa perill d'allaus per nevades recents, a la fussió exegerada de principis d'abril. Si tinguéssim neus possiblement també parlaríem d'aquestes calors de maig pròpies del juliol! però ja no queda res que es pugui esquiar, per frondre's....

(histogrames font IGC)

Al pic de la Carbassa a mitjans de març

Foto d'allau de placa a la cara N del Comabona del 18 de març

Neus i calor al port de la Bonaigua a finals de desembre

El Tuc de Conangles s'adivina arribant al cim del Bergadèra, principis de març

Amb la carena del Cambre d'Ase al fons a finals del prolífic més de març amb neus (Foto:AT)

Arribant al cim del Tarbésou (Foto:AT)




Al pla dels ibons de Remuñe (cota 2.200m) el 14 de juny de 2008 (a dalt) i el passat 21 de maig (a baix)

(Fotos no citades:EduPlana)