***
Hi ha essències... que hi són per ser trobades. Assaborir-les. Hi ha referents, potser innecessaris, però hi són. La història pesa més que la gravetat a l'Estasen. Un regal pels sentits, més enllà de l'estètica de l'escalada, que lluny passa a valdre res. No serà el romanticisme la manera més moderna d'enfrontar-se a allò que sembla voler-nos trepitjar?
I quin regal tan gran....
Enfilem a repetir la que representa l'origen de l'escalada a Catalunya, una via oberta a diversos intents i filigranes per Lluís Estasen, Josep Punts, Jofre Vila i Josep Rovira l'estiu de 1928! Adjunto la topo de l'artista Armand amb el material de més que vam trobar. De material, nosaltres vam passar amb el camalot del '50, '75 i 1, semàfor d'aliens, joc simple de tascons i 10 cintes que només vam gastar al enllaçar l'L2 i l'L3. El C del 2 també l'haguéssim fet servir.
Per l'accés, un cop al camí des del refu que puja a les parets és millor enfilar per la primera canal (Homedes, Gran Diedre...) i d'allà seguir una bona fresa que passa per la base de la piràmide. Nosaltres vam seguir el camí fins la tercera canal i ens vam liar.. fa una Y molt marcada, i cal prendre sempre el ramal de l'esquerra fins una canal amb cordes fixes que et porten a la vertical de llarg de IV a l'esquerra de la piràmide.
El descens el vam fer resseguint el camí ferrat que port al coll entre el Calderer i el Pedraforca. Hi ha un altre descens més directa (fitat) però només recordo algun que altre destrepe "emocionant" de quan vam fer la directa Anglada-Guillemón fa la pila d'anys... no se si ara està més fàcil.
I unes quantes imatges d'un dia radiant on tot bufava a favor...
El descens el vam fer resseguint el camí ferrat que port al coll entre el Calderer i el Pedraforca. Hi ha un altre descens més directa (fitat) però només recordo algun que altre destrepe "emocionant" de quan vam fer la directa Anglada-Guillemón fa la pila d'anys... no se si ara està més fàcil.
I unes quantes imatges d'un dia radiant on tot bufava a favor...
