**
Bona via de la Pala Alta en el seu estil, curteta però intensa, amb els ingredients del lloc que tan bé queda protegit del vent del nord. Molt semblant a la seva veïna Temps de neu però més fàcil i més equipada, amb un tercer llarg estrella travessant la placa amb passos obligats i roca de luxe. Només el primer llarg està a trams amb roca dubtosa i un final emocionant (per l'esquerra!).. coses de caure en l'oblit.
topo, i itinerari marcat en blanc entre les últimes vies del lloc exprimint l'excel.lent rocam del pany central. Suposem que l'últim llarg l'hem escalat per on tocava!? ..vaja, com si obrissis via..
A la topo hi he pujat un plus els graus, i és que com collen les graduacions a les vies de l'època al lloc!
El peu de via el trobem si endivinem una línia lògica just a la dreta de la canal herbosa de la via del Lluís, i que ens porta a la base de la feixeta amb l'entosta diagonal del segon llarg. A la dreta veurem els bolts lluents de les vies noves que s'han obert al lloc.
Bona escalada, de posar-s'hi bé i recuperar l'estil clàssic del Montroig on a les clàssiques res és tan fàcil com pinten les topos. La via està perfecte, els claus de luxe, els espits tenen molt bon aspecte i no li cal cap rentat de cara. Cordions i bagues sabineres estan reposats.
(Fotoe: neskas, merci!) i a la dreta, a l'inici de la fissura plomada de l'últim llarg
moltbonapetitagranescaladamoltbenfetaidesfetambl'axelil'aniol ara que el vent afluixa i el fred a aquesta banda no pot amb l'escalforeta del sol
