a la Terra Lliure, 180m 6a (Paret de les Gralles, Serra Carbonera)

***

Escalem aquesta potent via del potent Marmo i cia, escalades com un puny! oberta en el dia d'una terra que pot ser lliure. Marquem el material que hi hem trobat al croquis del llibre del Soldevila sobre la seva selecció de les 100 millors escalades a Catalunya (Barrabés ed. 2005). I acompanyem el post amb el croquis original de la via de la repetició dels galls de ploma encara ben dreta.

Es nota que és principi de "temporada" d'ombres i hem aprofitat per fer una bona sanejada a les fissures d'herbotes. 

Una molt bona escalada, molt ben equipada als punts justos. El 6b del penúltim llarg no ens ho ha semblat, si més no, no més difícil del segon llarg. La roca està prou sanejada dins el tretis característic d'aquesta paret, on sovint caldrà temptar el canto d'on tibar. Però també passarem trams de roca molt bona com al penúltim i sobretot l'últim llarg, que podem arrodonir sortint a la bonica placa final de la dreta de la xemeneia amb un pas aeri que ens quedarà molt ben protegit amb un tascó petit.

Una perla de via per traçat, concepte i feréstec racó. On a trams toca gestionar la roca no sempre bona però en general prou bona. Ell llarg de "6b" recordar de flanquejar sota un bloc fins a poder escalar un diedre sostre, .. sembla que no però és prou fàcil, molt més que no passar per damunt del bloc en diagonal com hem fet.

De material hem passat amb els aliens, joc simple de tascons i els friends fins al C4 (fins al C3 és suficient) repetint el .75, 1 i 2 (només és necessari al segon llarg).

L'accés ara queda molt ben resolt amb els rapels nous (2x40m + corda fixa) uns 100m a l'est (fita vermella). Un cop a baix, només ens caldrà caminar 100m a ponent fins a trobar els dos claus característics a l'esperó.  Per arribar-hi agafarem l'accés habitual des de l'ermita de St. Jordi però enlloc de seguir la valleta fins al fons prendrem el llom dret abans que el camí devalli (molt ben artísticament fitat per en Salla) (15').

MoltbonaescaladaquejafeiatempsquerapendentmoltbenfetaidesfetambelMiquelÀngel i els bowets propers que van fent de les seves a les vies noves del cantó

via G.A.M 120m V+ (Paret de les Gralles, Serra Carbonera)

**

Bona clàssica de la peculiar paret de les Gralles, d'aspecte terrible tastet d'aiguabarreig de lo bo i millor d'aquest Prepirineu que arrenca... barreja de Doll, Montroig i Montrebei.. la Noguera més tropical, que recorda el sector capibara de qualsevol paret de Venezuela... quina fresa!

Al fons, els plecs per on passa la plaent Olga Frontera

Aquesta és una línia hiperclàssica resseguint un diedre fissura xemeneia que retalla la paret de cap a cap, fins a crear una agulla separada de la paret. Graus clàssics també, i molt ben equipada als punts claus, la resta és protegeix perfectament. Al primer llarg és on trobem la roca més fràgil, a la resta un bon calcari multicolor i de textures sorprenents, xemeneia inclosa. Hi trobarem espits a les reunions d'una repetició del sr. Paca que pensava estava obrint una via nova.

Bona via en el seu estil que regala una bona ombra. L'accés nosaltres el vam fer pel sistema de rapels nous a 200m de la via (fita vermella) que porten a les noves vies noves obertes pel potent escalador local Salla i caminar selvàticament fins al peu de paret però sembla millor opció fer servir els rapels de la canal enganxada a la via, que han arranjat en una repetició recent. 

Hi arribarem per dalt, per l'aproximació habitual a la paret de les Gralles passant per l'ermita de St. Jordi sortint de Camarassa, i seguint la pista que mor als camps de conreu on seguim la valleta cap al fons fins a trobar les fites que remunten el llom dret (15').

Al fons, el sector de la cova del Tabac del Montroig, per on passen la potent Elsa Pataki i la bonica via del Pare

ClàssicaescaladamoltbenfetaidesfetaambelVictorielMiki, .. i algun capibara despistat que s'amaga per l'ofenosa vegetació de la Noguera tropical també existeix!