A l'Anglada-Muñoz de l'Agulla del Corb (St. Honorat)

**

reprene'm xino xano la vertical i gaudint de la pausa que t'ofereix el rovell d'allò antic, molt antic. Amb la visita a l'Anasazi a la mateixa agulla vam conèixer l'existència d'aquesta "normal", oberta ni més ni menys que fa més de 50 anys per en J.M. Anglada i en J. Muñoz, la tardor de 1968. 

I és que aquí la tardor també avança, i alguns burils (sobretot de l'original) sembla que vulguin caure al proper cop d'aire. Aquell dia i amb el llibre de'n Picazo (foto a sobre) no vam saber reconèixer el traçat de l'original, que va uns 4 metres a l'esquerra de la variant directa que et trobes a la vertical del ràpel. La variant continua recta allà a on comença el flanqueig de l'original (IV, sense res, un buril lluent marca l'inici de la directa i indica a on separar-se'n).

L'orginal té algun tram en lliure allà a on és fàcil però en conjunt es pot passar amb Ae. La directa és un AoAe de dalt a baix. Excepte a l'inici, roca discreta a trams dolenta, sobretot a l'original. Orientació O ambdues quedant a l'ombra de la paret d'enfront, ull els dies freds.

Ja al seu dia vam pensar que una restauració no li aniria malament. Ara que ha quedat tot més clar, la variant directa pot anar fent, està molt equipada i no estan tan malament (amb burils "nous" intercalats). En canvi l'original te peces al limit, i junt amb la qualitat de la roca ho posa més difícil per passar en lliure de primer (algun totem per reforçar hi cap). De segon les vam fer les dues en lliure, V+ clàssic, potser algun passet de 6a, molt puntual. 

Per accedir al coll hi ha dues cordes velles, encara prou dignes. De la via es rapela des d'un bon tronc amb prou cordinos.

Sant Honorat sempre tan fantàstic, ... fàcil imaginar-se les visites al lloc d'aquells temps, quan encara devia ser possible trobar l'escalfor d'alguna carbonera recent, bestiar per tot i els camins de bast tranistats amb alforges.

En Jordi al seu interessant blog de rocacalenta completarà la informació del fantàstic llistat de vies de l'Anglada que té en marxa.

bonicaescaladamoltbencompartidambenJordi, ..fantàstic dia de retrobaments i descobertes

 

Vells Amics, 280m V+/6a (Moles de St. Honorat, Alt Urgell)

**

Escalem aquest bany de conglomerat fosc de la que no tenim més referència que la visió de l'estètic esperó que recórrer de quan vam escalar la Núria, i la topo de la guia de l'Alt Urgell amb la descripció de burils a les tirades i les assegurances allunyades.  A banda de l'habitual encert dels seus oberturistes en trobar bones vies.

I en resulta un molt bon itinerari, que va resseguint la lògica pel bell mig de l'esperó, amb una arrancada ben tombada que es va adreçant fins a escalar trams prou verticals rematat per un penúltim llarg que agafa, aeri, el fil de l'esperó. Preciós.

Ens trobem també assegurances afegides (bolts) d'una "restauració" recent feta pels mateixos oberturistes. La via ara és més fàcil escalar-la. La línia, continua igual d'estètica. Quintillus ajustats que algun ratlla el sisè.

De material, nosaltres portàvem els aliens i un joc de friends fins al C2 per allò de a veure què ens trobem, i n'hem posat algun aquí i allà (C2, C.75, alien blau..) per reforçar algun buril vellet (els bolts s'han afegit a la progressió o intercalat, no han substituït les peces velles). Però es considera via equipada.

L'aproximació la vam fer igual que amb la Núria, només que abans de creuar el darrer barranc tirem amunt pel mig del bosc sense fresa, i anar-se embardissant fins a la base de la paret que resseguim a l'esquerra on el punt més tombat de l'esperó arriba al terra.

A tenir en compte que malgrat ser cara nord, ara al juny amb el sol tan alt quasi no tindrem ombra en tot el dia... només al tram més dret de la part de dalt de la paret.

Moltbonalíniarajamassarreglada, i escaladamoltbenfetaidesfetambl'Anna,... amb un sol que cau a plom abans del ruixats que tot ho remullen de nou

St Honorat trepitjat per les quatre rodes o Busa pintat pels quatre cantons

*

A l'escalada del Retriro espiritual de l'AGP... fàcil d'imaginar que s'hi fos al capdamunt d'una agulla se li escaparia algun roc avall fent punteria sobre la currua de vehicles

 

Seran els temps que corren i figura que ens ho hem de mirar amb la resignació del pastor que recolzat sobre el seu bastó cada dia se'n troba una de diferent, i res no pot fer-hi. La visió comercial de la natura s'estén pels paisatges del país cada vegada amb menys complexe. Ara tranquil que pots conèixer el racó màgic de St. Honorat sobre les quatre rodes que t'hi porten per quatre duros, sobretot per la gent del país que "no s'ho coneix". Els restaurants es freguen les mans, potser també poden comptar la gent que deixa d'anar-hi. O també tranquil que per la nord feréstega de Busa i a tot el recorregut si amb el GPS no en tens prou hi ha marques a cada troç, no fos cas, de rutes inventades a base de copiar i enganxar. Ni el maqui més sapastre seria tan poc discret. El batec del territori es fa sentir davant un intrusisme sense miraments sota el discurs verd de l'ambientalisme fet producte de compra i venda ... i el més irònic és que sovint els promotors es defineixen com amants de la natura. I això que les relacions són cosa de dos.

"No tot s'hi val a un territori que s'ho val" ... els pastors, com les ovelles, cada cop són menys

Aresta Idíl.lica, 195m MD/Ae (Moles de St. Honorat, Alt Urgell)

**

Amb l'agulla del Corb i l'agulla Geomètrica al fons.. (Foto:Cris El-Hage)

Enllestim aquesta breu immersió a les moles amb la molt repetida Aresta Ídil.lica (octubre 2001, Picazo i cia dixit). Bonica via de traçat innegable només entretallat per la gepa intermitja, capricis de la morfologia. Tot i així, la part superior guanya en verticalitat, dificultat, i no perd la perspectiva aèria de les vies d'aquest semi-circ que sembla voler enfonsar-se fins les profunditats dels boscos ombrívols d'alzinars i follets.

La sempre agraïda aproximació des del coll de Mu i l'agulla dels Tres Ponts amb l'aresta ben visible (Foto:EP)

Topo de la via amb ressenya (Vèrtex) també de l'agulla Geomètrica, i escalant el primer tram... amb allò que s'endinsa terra endins... (Foto:EP)

La via està equipada (bolts i claus), i tot i que manquen alguns dels claus de la ressenya no ens caldrà reforçar cap pas. El primer llarg s'evita fent una senzilla grimpada per l'esquerra. Enllacem els dos següents. El primer llarg sortint del replà és el menys fàcil i toca escalar entre dos claus i sortint de l'artifo, on cal parar compte i flanquejar a l'esquerra sempre seguint el terreny més evident (tot i que recta amunt no és difícil i amb bona roca, però amb autoprotecció precària). Enllacem els dos últims escalant la via amb 4 llargs. La roca, a trams puntuals delicada, però en general prou bona si s'acarona amb el tacte que demana el lloc.

El vertical i més obligat llarg sortint del replà... l'inici s'escala bé en lliure per la dreta del desplom, i l'artifo deu rondar el 6c+/7a però no gaire més... a menjar més cola-cao i au-riau! (Foto:CEH&EP)

El descens, fora del segon i volat ràpel d'estructura bestial, un cop a dins la canal encara ens caldran tres ràpels, dos de curts i un, el del mig, de més llarg i molt encaixonat. Que no us agafi el fosc baixant la canal i menys si sou colla i un sol frontal!

L'accés és l'habitual de les moles (info molt bona al sempre pulit blog de l'Alt Urgell), amb menys o més aproximació a peu segons disposem de 4x4 o no.

Tram final amb l'esperó per on discorre l'assequible Liberazione al fons i al ràpel dels tres ponts (Foto:EP)

Activitat moltbenfetaidesfeta amb en Xesco Mas, la Cris El-Hage i la Gemma Turell el 27/09/09

Retiro espiritual, 200m, MD (Sant Honorat, Alt Urgell)

**

Aprox al racó màgic de St.Honorat amb la paret de Mu sobre el capoll vermell (Foto:EduPlana)

Reprenem la vertical amb aquesta senzilla via d'en Picazo i cia. que busca el traçat més fàcil per escalar la paret de Mu. La via està equipada i només ens caldran les cintes i estrep recomanable pel primer Ae del segon llarg. L'inici el marquen dos bolts visibles des del terra en diagonal ascendent a l'esquerra, no confondre amb un bolt d'una altra via (Miquel Blanco dixit) a la dreta de la figuera, abans de la Liberazione. Grau no obligat.

La paret de Mu i topo de la via (Foto:PilarBarbens)

Inici de la via i del tercer llarg (Foto:PB i EP)

Vam enllaçar l'L1+L2, i l'L4+L5 amb cordes de 60m (més recomanable fer L4+L5 fins al coll, i del coll l'L5+L6).

Amb l'agulla dels tres ponts al fons i escalant el segon llarg (Foto:EP)

Escalant el quart i cinqué llarg que enllacem (Foto:PB i EP)

L'accés és l'habitual de les moles de Sant Honorat, 15' des de l'aparcament (4x4) del coll de Mu. El descens el podem fer rapelant per la via (argolles) o amb un sol ràpel fins la coll, i d'allà per la canal herbosa on caldrà fer un altre ràpel, i fins a trobar el camí que ens torna al peu de paret.

Ombreta de la bona fins al migida.

Escalant l'últim llarg (Foto:EP)

era una vegada...

l'espigablat, la gateta zíngara, i el capoll d'ordiga, anomenada cordada trafalgar, que van escalar al lloc màgic de les moles de sant honorat....

..i els riures encara ressonen entre les parets.

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en XescoMas i la Pilar Barbens l'11/09/09, diada de país i passió per una terra plena de sentiments

Liberazione, 165m A2eV+ (Moles de St. Honorat, Alt Urgell)

**

Al tercer llarg de la via

Enfilem a repetir una de les tantes vies que ha obert en Picazo i cia a la zona (tot i que no he trobat la topo original al bar Massana d'Oliana, si algú la té s'agraeix, idem per la Retiro espiritual). Aquesta es troba a l'agulla del Centinella dels Tres Ponts. L'escalada és molt assequible i ben equipada, amb només alguns trams on allunyen les assegurances amb el III i IV grau. Excepte als dos primers llargs d'artificial, a la resta de la via la roca sorprèn per bona, on sempre cal parar compte amb algun "bolo" però en general és franca i adherent.

Durant el camí d'aproximació amb l'itinerari marcat i escalant l'L3

Al penúltim llarg i arribant al cim amb les roques del Corb al fons. A l'esquerra destaca l'agulla del Corb per on passa l'Anasazi i l'atractiva agulla... Geomètrica! després descobrim que hi passa una via, quan ja començavem a barrinar.. i no és per menys, d'un esperó tan perfecte.

Excepte els dos primers llargs d'artificial acrobàtic (es poden enllaçar), a la resta de la via l'escalada és molt àgil, ja que només cou a passos puntuals de panxa i que trobarem ben protegits (excepte el tram d'inici de l'últim llarg, on toca escalar entre les dues primeres expansions).

De material passarem amb cintes, estrep, i algun alien (vermell) o friend petit per la sortida d'artificial del primer llarg (opcional).

Al blog de l'Alt Urgell trobareu tota la info del lloc i la topo de la via. Només afegir que la darrera reunió la vam muntar sobre una savina ja bastant tocadeta, no estaria de més expensionar. I que sobre el descens, fem un primer ràpel plomat (també d'una savina prou justa) per baixar per la canal E, on passarem amb un segon ràpel de 30m per una rampa terrosa sense necessitat de fer anar les dues cordes.

Al ràpel del cim, amb el gegantí pont de roca natural de l'agulla dels Tres Ponts per on hi passa l'Aresta idíl.lica

Arribant al coll de Mu, amb l'esperó del coll per on hi passa la via del mateix nom d'en Joan Vidal. I topos de l'Aresta idíl.lica i de la Paralepídedo de l'agulla Geomètrica

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en XescoMas el 9/08/09 i unes tronades que ja no arribaran en tot el dia.. de rasquilló.