A la Cerdà-Pokorski de la Roca de l'Ordiguer (Cadí)

***

Escalem aquesta fantàstica via clàssica i imprescindible de la banda oriental dels Pirineus, carregada d'història i valor, essències d'un alpinisme d'aventura i dur com la roca per on es passejava... Itinerari que en el seu moment era considerat de gran dificultat i que la tecnologia d'avui el fa tan agradable d'escalar quedant ben servit de trams de diedre i fissures tècnics, físics i atlètics. 

 

N'adjunto sobre la topo del Soldevila a les 100 millors el material que hem trobat. D'expansions s'ha desfet la malifeta i només queda un cargol de progressió arribant a la segona reunió poc rellevant. Totes les R continuen amb parabolt amb anella i espits, excepte l'última que és de tres espits. De material, podem fer amb joc d'aliens complert i els friends fins al C3 repetint de l'1 al 3 (portàvem el 4 però no el fem servir enlloc imprescindible)

 

Molt bona via, on gaudir del flotants, equipada als trams més difícils i on és fàcil passar amb V+A1 si no es fa en lliure. S'ha d'escalar a trams però sense ser exposada. Sobre l'itinerari, hem marcat el que sembla la ruta original (sense compartir llarg amb l'Anglada-Cerdà).. sortint de la R de la feixa hem seguit bastant recte i escalat un diedre paral.lel molt franc fins a caçar a esquerres el clau paral.lel a la reunió de l'AC... amb uns 5m d'ensamble hem enllaçat aquest 5è i 6è llarg. 

Al darrer tram de l'últim llarg hi ha dos diedres paral.lels per on sortir... nosaltres hem escalat el de la dreta (hi ha un clau a la part superior) però la reunió està a la sortida del de l'esquerra (?)... ens l'hem saltada i l'hem muntada al següent ressalt un cop escalat però millor fer-la.

Interessants apunts a la ressenya del llibre del Jaume Matas, enamorat del lloc. Novament, valen la pena aquests apunts sobre l'obertura d'aquesta i la veïna AC. 

Croquis de Matas, J. 1988. Escaladas al PN del Cadí. Ed. SRoc

Sobre el descens, sembla que s'han creat dos variants, la original que es manté per la mateixa feixa fins a arribar amb una rampa delicada però no difícil a la canal del Cristall, i una segona baixant des d'un collet a la feixa del pis inferior amb una arribada a la canal, aquesta, si, exposada del tot!. Quan l'AC i la Berta vam baixar per aquí i no és gens recomanable. Aquest dia amb el rentat de les pluges, una cordada d'escaladors van arribar al punt de sortida i van recular. La confusió ve, m'imagino, perquè al collet hi ha fites grosses si mires avall, i t'hi porten. Sigui com sigui, si és vol "consoldar" aquesta camí de baixada, i malgrat no és gens del meu gust, seria raonable posar una cadena al final o bé, definitivament, fer servir el de "sempre" i treure les fites que et porten avall.

Preciosa escalada de les que reconforten l'ànima, moltbefetaidesfetambelSamuil'Oriol i contentsambelpuntvermell... una dia amb tarda de no tempestes!

a la Berta de la Roca de l'Ordiguer (Cadí)

**

Escalem aquesta bonica línia que recórrer de forma enginyosa el pany esquerra de la roca esvelta del Cadí. Bona via oberta per en Jordi Lalueza i en Jaume Matas el 1983 i que els va portar varis atacs. L'itinerari és molt intel·ligent, i s'aventura per un terreny que des de sota sembla que hagi de quedat tallat a l'alça del gran sostre, i en canvi surt tot en lliure prenent unes plaques durant la seva primera meitat.

N'adjunto la topo del llibre dels mateixos artistes (Escalades al Parc Natural del Cadí) amb les reunions fetes enllaçant llargs, amb cintes llargues i anarinant. Ull amb aquesta bona topo de peus i senyals que té però alguns metres de les tirades equivocats. Es poden enllaçar bé el 1er i 2on, 3er i 4rt, el 5è fa 35m, i el 6è i 7è. O el 2on i 3er fins a l'espit de l'R original i llavors el 4art i 5è.

Nosaltres ens hem perdut just al punt on la via canvia de vessant, resseguint massa estona de flanqueig suposem fins a trobar un clau a un nínxol (muntem reunió) abans de superar un mur a la vertical de l'arbre on queden les restes del llibre de piulades (pot amb un cable molt rovellat). Després ja anàvem tan embalats que ens hem agafat a les xemeneies encofrades de la Balboa-Renom fins a desfer camí i trobar el bon itinerari. En definitiva, del famós pi verd, anem a la dreta i ens situem sobre la placa del sostre que hem flanquejat per escalar un diedre curt que ens du a una campa de pedra solta i allà agafem una xemeneia llastra curta on hi ha un pont de roca blau (a l'esquerra, un pi sec, i a la dreta, ens queda un diedre vegetat). D'allà arribarem seguint l'aresta a la reunió comuna amb l'Anglada-Cerdà.

 

Bon itinerari clàssic, amb la roca no tan sanejada com l'Anglada-Cerdà (sempre fa pensar com es van trobar la roca els oberturistes) i amb un traçat molt ben trobat. Els graus continuen sent els clàssics d'una escalada clàssica, gens menyspreables. 

Ull amb el descens! el tram final de la vira abans d'arribar a la canal del Cristall té un tram ben delicat amb caiguda lletja. 

Unanovabonaescaladamoltbenfetaisdesfetambl'Anna i un cel que vol però no pot una tempesta que tot just passa pentinant la serra...

a l'Anglada Cerdà de la Roca de l'Ordiguer (Cadí)

**

Repetim aquesta bonica clàssica de l'esvelta roca de l'Ordiguer de la muralla del Cadí, que tan amb roca com amb neu invita a tot hi més. Un traçat directa i lògic que retalla la paret pel mig. Val la pena no perdre's l'explicació d'en Jordi Lalueza enamorat del Cadí, al web de'n Jover, de com les cordades Cerdà, Pokorski, Ylla i Anglada van escalar-ne les vies, la Cerdà-Pokorski que va venir primer (1959) i aquesta que es va acabar després (1965).

Una escalada fantàstica que traspua alpinisme a cada relleu de la roca, del paisatge sedós que l'envolta. La roca està molt sanejada de les abundants repeticions i la via força clavada. A les reunions hi trobarem sovint un parabolt amb anella. Adjunto sobre el croquis del llibre Escalades al Parc Natural del Cadí de Jaume Matas (Rodés edicions 1988) el material que hi hem trobat. 

Hem enllaçat els dos primers llargs. I la penúltima reunió, ens passem els bolts i la fem sota el bloc reforçant fàcilment un clau que hi ha, més còmode pel llarg següent. De material hem passat amb el joc de càmalots fins al C3 i els aliens i un joc simple de tascons.

Molt de compte amb el tram final de la vira de descens just abans d'arribar a la canal del Cristall que està realment delicada, molt erosionada pel pas de les cordades. Una corda o cadena fixada no hi aniria malament. A la canal, la neu s'acaba abans del ressalt i et deixa baixar bé. 

 

 

Aquest dia uns pugen a corre-cuita que volen tornar a dinar volant amb el parapent, i uns altres i entren tard, que volen dormir a la paret. El Cadí reviu! fantàstiques aventures d'uns i altres. En Lluís de Cal Basté continua atent, tot s'ho mira i n'agraeix les piulades, les de sempre.

fantàsticaescaladamoltbenfetaidesfetamblaSandraielLluís.. muntanyes que hi són, per ser escalades..