al Bony del Manyer Sud (Cerdanya)

**

Visita de fa unes dies enmig de l'anticicló que semblava etern a la bonica vessant sud del Bony del Manyer Sud des del prat de Campllong. Aproximació mode primavera amb 40' de porteig, per trobar-se el molt bon gruix que ho tapa tot en alçada. Tot molt cobert i estable, i dins l'horari, esquiada amb neus primaveres només tocades aquest dia pel vent al capdamunt i que no ens deixa completar la visita.

A tenir en compte que directes per la pala el pendent es mantingut sobre els 30º i molt allavós amb entrades de nord. L'alternativa és arribar-se al coll i fer cim per la carena. 

La preciosa circular traçada que enllaça amb el Puigpedrós, molt possiblement després de les nevades d'aquesta setmana es pugui tornar a fer, .. si el vent i el risc d'allaus no ho posa complicat.

BenbonaesquiadafetambenGuille, ..retrobats en neus!

Pic de l'Estany Mort, 2.746m MBES3 (Andorra)

**

Aquest és un cim que quan estàs a l'aparcament de Ransol brilla, la seva pala sud directa - no obligada - fa el pes.. i quan vas recorrent la vall, a dretes o a esquerres, sempre és present. L'ascens per fer la sortida circular és pot fer per la dreta del Bony de la Pala de Jan, i la baixada, seguint el plom de la gravetat des del cim, fins al riu de Meners, creuant la Costa gran, que quan des de més amunt l'agafem, millor. Bé, hi ha traces per tot, així que no és cap sorpresa de sortida. Potser recomanar de fer el cim també del Mil Menut per l'est tot esquiant la cubeta per tornar a enfilar, per allargar l'excursió, que sinó ens quedem amb menys de 900m de desnivell..

La neu està ben assentada, a l'estil primavera tot i que la textura no és exactament igual. Només als llocs més obacs encara s'hi troba neu pols, que avisa de les capes dèbils que hi hauria als llocs recollits del vent i amb acumulacions on no hi toca el sol. Avui el vent del sud i la baixada de temperatures ho mantenia tot ben rígid, fins ben bé el migdia. Calcarem esquís a l'aparcament seguint el voraviu de la carretera, i ja fins al cim. Però què poc li falta a la vall per ser massa escadussera de neus, si no hi torna.

El despertar...

El Serrera al fons, amb la ruta normal un pèl descarnada, el pic dels Meners, i al principi la punta occidental de l'Estany Mort.

La gran senyora Fontblanca, i la seva vessant sud tan ben posada, i disposada

El pic de Thoumasset, i el tram final del corredor S del pic de l'Estany blau, i el descens

El Mil Menut, que és el menys menut de tots els secundaris, i la Pala de Jan

- On està la neu? - li preguntava l'esquirol

- Se l'han fumat! - responia la perdiu

- I la que ha de venir? - li tornava a preguntar l'esquirol

- Va, passa, i gaudeix de les llums al despertar - li contestava la perdiu abans d'aixecar el vol

"vestit estripat! però si és l'època de les millors mudes!" ... "tanta traça dels cavalls de ferro enfilant per tot, tampoc pot ser bona"

Capficat.

I què bonic el despertar de la muntanya. I els contrastos, continuen sent bellíssims. Malgrat podria er tot d'un gran blan.

Pico Royo 3121m BES3 (Vall de Benasc)

**

Amb aquesta calor es pot veure com la neu es mou, terra endins, aigües avall, cel enllà... 

L'ascens al pico Royo, de la mateix manera que amb la Punta Literola és una possibilitat d'allargar la visita a la també allargassada vall de Remuñe que a aquestes alçades del final de la temporada, haurem de remuntar fins al pla de l'ibonet de Remuñe per trobar-hi la neu. 

Caldrà matinar i la millor combinació d'orientacions fa que el descens recomanat un cop a l'aresta de Remuñe sigui per la normal. Amb la isozero més baixa, aquest dia continua pels núvols a 4.000m, es pot plantejar la baixada directa. La de la canal del mig que rep el sol des de primera hora, probablement ja la trobarem massa transformada, si més no en el seu tram superior.

Des del cim del Pico Royo mirant a l'Oest amb el circ del Portillón als peus

Des de l'aresta de Remuñe amb la carena del Pico Royo entre els dos portals

Sobre l'estat de la neu, calço a 2.200 aprox. i ja continua fins al cim del pico Royo. Regel just però suficient (amb esquís! que a peu aquests dies ha de ser bastant agònic). 

L'itinerari s'arrodoneix amb l'ascens a l'amable aresta de Remuñe des d'on podem fer el cim del mateix nom o baixar des de qualsevol punta intermitja. A comptar la pèrdua de cota al portal de Remuñe fins al pla de l'ibón blanco de Literola però sense treure pells. L'ascens al Royo el fem amb esquís per la pala central, amb unes últimes llaçades una mica forçades si trobem la neu dura (una alternativa és arribar-se al collado superior de Literola i per l'aresta fer de pas la Tuca de Literola (3.004m!) però l'accés al collado també és ben dreta). La piràmide superior és mantinguda sobre els 20º.

Els desnivell acumulat positiu és de 1.700m aprox. si ens quedem a la punta intermitja de l'aresta de Remuñe.

El balcó de Remuñe, on s'hi poden penjar els peus i jugar amb el buit.. i a l'aresta del Maupàs

Horitzons amplíssims que fan marxar els pensaments sense retorn...Neus que deixen de ser-hi, per tornar amb un nou hivern. O potser no acaben de marxar mai del tot! quan les penses, en la teranyina de la nostàlgia o, millor, quan als vèrtex nus dels cims sota el cel d'estiu nous descensos apareixen per toT

Activitatmoltbenfetaidesfetaensilenciiladolçacompanyiadelaneueldissabtedosdejuny, i una nova temporada que ja clica l'ullet amb més propostes

Pic de les Pales de Cabana Sorda, BES2 2.679m (Andorra)

**

Preciosa i tranquil.la vall penjada que cavalca entre l'aresta S del pic de la Coma de Varilles a l'esquerra i la vall d'Incles a la dreta, com un balconet recollit fins i tot a les envestides del vent del NO que aquest dia escombra fins i tot els pensaments...

L'accés el fem des de la vall de Ransol agafant el trencall que mena a la borda Martisella fins al final. Normalment el trobarem obert tal i com netegen les pistes asfaltades a Andorra. La cota de sortida és aproximadament de 1.900m però en orientació sud total així que la neu justeja aviat. Aquest cop ens calcem allà mateix, remuntant el primer tram resseguint la neu entre els arbres sense perdre el camí de pujada de vista. Amb les calors però no aguantarà al tram baix.

Seguirem les indicacions a l'estanyó del Querol i un cop a la pleta on hi ha el refugi ja veurem que se'ns obren múltiples opcions per fer més llarga o curta la sortida. Nosaltres ens arribem a l'última punta i la més alta abans de la Coma de Varilles (a la divisòria amb l'arrogant vessant E de la Coma que si no fos pels ressalts de roca que la tallen a la seva part baixa... ai.... però bé). Des d'aquesta punta tenim un descens franc i bonic fins més avall de les basses de les Salamandres on, abans de que el pendent caigui per la costa de Caup i en un pla calcem pells i remuntem cota atravessant l'estanyó del Querol fins un bony sobre el refugi on baixem estil divertimento per una bonica i dreta collada... vaja, una circular molt maca, entretinguda i sense veure a ningú encara que passem sobre molta traça de maleïdes motos de neu.

A la pleta amb el refugi i la collada per on baixarem de tornada a l'esquerra. La punta on arribem és la darrera de la imatge

Sobre l'estat de la neu, en molt bones condicions, ventada assentada o primavera directament a les parts baixes, fins i tot als planells del bosc perfecte.. aquest dia el vent ajuda a mantenir-la al punt, fins i tot als llocs més arrecerats.

Sobre els pendents, suaus i no obligats, però amb opcions per trobar línies més punyents, ja sigui des de la Tossa de Caraup o baixant la pala directa de la mateixa punta que vam fer.

El cim de la Cabaneta al fons

Foto cim amb la vall per on hem pujat al fons

La Serrera des de la vall de Ransol al fons


(Foto:DavidGuiu)








(Foto:DG)

Altres opcions d'aquesta vall estan piulades al web d'esquialpinisme, o més curta, o en travessa i dos vehicles..

els planells abans de la franja de bosc que ens mena a l'aparcament, amb el cim al fons

fantàsticaesquiadadescobertadeluxeambelxaviolgaidavidaquestdiumengedemarçqueobralesportesalaprimavera!

Pic de la Coma de Varilles, 2.758m BES2S3 (Vall de Ransol, Andorra)

**

Enmig d'aquestes onades de fred i molt fred que ja acaben, enfilem a buscar aquest fàcil ascens i descens i un dels més agraïts de les valls andorranes. Curt, ràpid, i molt estètic amb una verticalitat que sembla que no pugui ser-hi.

Les nevades han deixat la vessant nord dels Pirineus una mica més recuperades del blanc escàs d'aquest any, però a la nostra banda només han emblanquinat una mica la divisòria, i les muntanyes de segona línia ni s'han assabentat d'aquest episodi. Tans dies de vent, han fet la resta. Vaja, que no ha canviat massa el panorama respecte la visita a la mateixa vall fa un parell de setmanes.

Sobre l'estat de la neu, molt treballada pel vent, i només algun tramet al bosc una mica solta. Compactada fàcil d'esquiar i també pols endurida encartronada de difícil esquiar, i als llocs més ventats amb la crosta vella sortint.

Neu continua i abundant des de l'aparcament front la Font de la Conxa. L'itinerari d'ascens el fem per la vessant O de la serra pel camí d'estiu (marques grogues als arbres) i evident fins al cim. En el descens ens obrim una mica més per enganxar el torrent del riu dels planells amb molt bona neu endurida i que et baixa directament a l'aparcament. En conjunt, molt menys neu que quan vam visita la punta oest del mateix cim.. quins temps... piulada i plànol.

Les condicions meteo, molt dures. Temperatures gèlides i vent moderat amb cops forts al cim... sensació tèrmica molt bèstia, -30º segons els models. Són dies on no pots errar-la. La capacitat de sobreviure a l'estona que poden trigar a venir en un rescat, són les que són.

El butlletí d'allaus marcava risc 3 a totes les orientacions i cotes... ho vam trobar tot prou estable, parant més compte a les zones de més acumulacions fàcils d'interpretar.

BonaesquiadaventuradevalentsfetaidesfatambenPepzwinggienVíctor