vIaNoVa! Orquídies, 65m 6a+ (Rasa Oriola)

 ***

Nova via que s'afegeix al petit i concentrat pany de calcari gres de Rasa Oriola, a on tot cau a plom i l'escalada esdevé un joc de dretes i esquerres, nanses o relleus subtils, i algun llastrot que vol la independència vertical. La via enceta el repertori del pany per la dreta, a la dreta de la Cor de mare. 

Un primer llarg de tràmit i fàcil i amb tot prou net ens mena a la base d'un pantallasso on la idea era passar sense l'ús d'expansions. Ha quedat una escalada ben elegant, amb un V+/6a obligat en general ben protegit.

Bona escalada curta amb aquest segon llarg ben bo. En aquesta entrada de la Mowgli es troba el corquis amb la resta de vies del racó.

--tes nit---

A la paret dels Presoners

 ***

M'expliquen que aquest tram de carretera furgat a la roca el van fer a pic i pala els presoners republicans o contraris al règim, o emboscats mal recompensats, o aleatoris, a cop de fuet, d'un franquisme i feixisme que sembla voler no marxar mai. Petit homenatge a tanta suor, patiment i penúries dels presoners. Del lamentable naZionalismo espanyol, caspós i que tot ho empastifa, encara ara. 

La paret és un petit pany discret de calcari amb roca ben bona i abrasiva i moltes opcions per l'autoprotecció. N'obrim unes vies d'escalada neta i polida, ben equipades amb ponts de roca i a on només trobarem fixe dos claus en dues reunions. Les vies ressegueixen el millor que dona de si el pany amb bonics passatges, escalades maques i en conjunt senzilles. Els graus es mouen entre el III-6a+, i amb els aliens i friends fins C2 es passa la mar de bé, repetir algun mitjà si es vol per reforçar reunions quan toca.

És molt important respectar l'àrea de caça i els veïns del lloc, abstenir-se de parar-hi si hi ha batuda, i passem discrets, sense cridòria ni multituds.

L'accés el fem des del GR i en un punt trobarem el trencall a la dreta (fites) que remuntant una petita tartera ens deixarà a peu de paret. Hi ha dos itineraris amb ràpel muntat i els de l'esquerra ho podrem fer des d'un arbre. Queda afegir-hi alguna reunió final més, de moment es poden emprar les pilones de la carretera. El pany es troba passat el castell d'Odèn sota la carretera camí de Cambrils, abans del túnel.

ViesmoltbenobertesamblaMartal'EduenXescoienValentíiensolitari.. gaudint de la tranquil.litat del lloc i que duri una eternitat

vIaNoVa! Mowgli 60m 6a (Rasa Torrent)

 ***

Darrera via oberta al petit i raspós pany del racó de rasa Torrent, on tot queda petit i recollit i l'horitzó ben llarg. Amb un primer llarg que troba el pas pel mig del pany i un diedre desdibuixat, s'arriba a la base del gran plec que retalla la paret pel mig. Passos oberts i de tall alpí, aturats per dues grans i esveltes savines. El tram final ja tomba i per un terreny de blocs arriba al capdamunt.

Aprofitem la visita per escalar també la Cor de mare amb una única tirada, 60m. Alternant bé les cordes es puja bé. En aquesta hi falta un clau al primer llarg, algun micro salva la jugada, no és imprescindible.

De moment hi ha un ràpel muntat al final de la Mowgli que hem fet servir per a repetir vies. Possiblement es canviarà de lloc per evitar unes llastres gegants per on passen les cordes. Està pendent.

Respectem el lloc, la roca, i a conviure amb l'afany dels caçadors que aquí hi tenen un espai propi.  

Racó dels silencis ..que corren per dins i per fora. 

Primerarepemoltbenfetaidesfetambl'Aniolibenacompanyatg

ViAnOvA! Cor de Lleó, 60m 6a (rasa Torrent)

 ***

Completem el repertori de la petita muralla a la rasa de Torrent cap a la Ribereta dels pouets (a tocar de Riu Lacó), amb la Cor de Lleó (oberta la primavera passada).

 

Enllaça amb una sortida variant que havia quedat despenjada, amb un primer llarg ben maco q recorre un elegant mur amb un final vertical i mantingut. El segon llarg, ull amb la roca, estil més alpí, tot i estar força sanejat. Nonexpansionrut!

 

 

Bona! com la resta del lloc, sobre un calcari ben particular que ens traslladarà a altres parets i genialment fissurat. Vies netes o quasi, que el racó respira i respiri tranquil. Recordar que aquí cal evitar escalar-hi en època de caça els dijous i els dissabtes, que hi fan batuda sovint.

 

Rapel muntat a l'esquerra de la Pal de paller per si se'n vol repetir més d'una (bolt amb anella a reforçar anb una cinta a una savina, que recuperarem al marxar).

 

Cor de Lleó, d'allò noble, incansable, bondadós, i somiador. Un regal. 

 

Raconsdesilenci, acompanyat de paraimara

vIaNoVa! Racó de silencis (Ribera del Pouets, Odèn)

 ***

Petita escalada d'un pany entaforat de fons de vall que passa quasi desapercebut i amb roca canaldera molt bona en conjunt. Inici verticual i de formes de fantasia.

El primer llarg és el més exigent resseguint la lògica d'una fissura-passatge en diagonal amb un final prou vertical que sorprèn. El segon és curt, de sortida canaldera potent i després a jugar amb els plecs de fantasia. L'esperó enseguida tomba i l'escalada continua en diagonal per a aprofitar el recorregut. Final per completar el capdamunt amb un darrer bastió. Anar còmodes amb l'escalada de flotants en general.

 

A tenir en compte que els veïns del lloc fan la batuda per la zona els dijous i els dissabtes, i aquest bastió el fan servir de punt de guaita i per disparar. Hi ha molta roca al lloc per trobar ràpid una alternativa. 

 

Aquest fons de vall era per on passava el camí empedrat que portava fins a Cambrils venint de les cases d'Òden i més enllà. El camí "nou" l'obvia i hi fa passar el GR. El peu de via el retroba i segueix parcialment, aquí sempre hi ha pertot pedres i les seves històries.

Escalades de racons de silencis... valls fins als fons i al capdamunt de tot plegat.

escaladadescobertesmoltbenfetaidesfetambl'Edu,... i tu pasarell! que passi tot això ràpid i puguis tornar a enfilar per aquí dalt aviat!

ViEsNoVeS! Cor de mare, Pal de paller, Fil de lluna, Parlant en plata. ..racons de silenci

 ***

Aquest és un petit pany entaforat entre el reguitzell de rases i carenes que retalla les faldes dels Prepirineus d'aquesta banda fins a la plana, enllà. Això fou la vora d'un gran braç de mar que separava la serralada (per fer) de les terres emergides per allà els Ports. Terreny de roques sedimentàries arrossegades de ben amunt, aiguabarreig caòtic d'afloraments conglomerats de totes les qualitats i també, muralles calcàries petites i grans amb diferents textures i colors. 

Aquest petit pany és d'un calcari marró molt abrasiu i, amb el permís de blocs encastats i llastres que ja faran el seu cicle geològic, de roca excel·lent, molt plaent d'escalar, exigent en els trams de placa, i sorprenent en els trams fissurats. Et trasllada a altres tàpies. Les vies recorren el tram més continuo i "net" del pany, ben vertical i algun tram plomat. Doblant material al gust es poden fer d'una tirada. Obertes en solitari i una d'elles, la més llarga en travessa, ben acompanyat.

 

 

Terreny de flotants i que duri. Tots aquests racons s'han de preservar, val la pena, que aquí, el silenci, irromp. I s'ho fa tot seu. 

 

La paret es troba a la rasa que baixa des de casa Oriola cap al torrent a ponent, al lloc d'Odèn. Cal seguir la pista fins a tocar el "pantallassu" evident per on passen les vies (corriol fitat fins a peu de paret). La tornada la farem per la carena amunt (fites) fins a trobar la carretera. Es pot improvisar algun ràpel de sabines o alzines si es vol fer més d'una via. 

Conservem el lloc, siguem ben curosos, respectem les propietats, i els dies de caça de dijous i dissabte, o la brama del cérvol de finals d'agost a finals de setembre. Siguem nets i polits i mantenim l'estil d'escalada clàssica i d'aventura que tan li és de rebut a aquest troç solitari i discret de territori. Terreny feréstec. Racó de silencis.

SentidesoberturesiescaladesmoltbenfetesidesfetesamblaMartail'Edu... espais que hi són.

tes...nit