Circular Cordier-Bondidier-Aneto (Maladetes, MBEAS3)

***

Ben bona circular al massís de les Maladetes que a voltes sembla fet per això mateix, per recorre'l en circular. Aquesta sortida és de la darrera setmana de maig, quan encara es calçava just al refugi de la Renclusa i es descalçava a 5' del pla d'Aigüalluts.

Primeres llums i el cim del Cordier al fons

La pujada al Cordier és directa i amb un final trempat, que normalment acabarem fent amb els esquís a l'esquena. D'allà baixarem direcció O primer fins al coll que ens menarà al Bondidier. I per pales SO després que, a no ser que hi hagi hagut una nevada recent, a finals de temporada trobarem ben endurides. Caldrà parar compte a trobar el pas entre els ressalts de roca, exposats, passat l'ibon de les Maladetes.

 Perfils a la petita aresta que mena al cim del Bondidier, amb grimpada final

El pas sobre els ressalts del llac de Cregüeña que cal encertar i que normalment esquiarem amb neus dures

L'ascens a l'Aneto pel corredor Estasen li dóna un bonic ambient alpí i redobla la circular. Luxes de entre setmana per evitar les aglomeracions al pas de Mahoma, que ja estan sent del tot habituals, i suposen un perill objectiu.

Amb tot surten al voltant de dos mil positius acumulats o quelcom menys si apurem flanquejos. Aquest dia neus primaveres perfectes agafades al punt. Neus, .. que podrien no acabar-se mai.

Itinerari, .. luxe de territori que en dos passes ja pots posar els peus en remull... del blanc al blau! 

Moltbonacircularbenfetaidesfeta... .. muntanyes que es desvesteixen i canvien de muda.

Skitouring Aran-Benàs (Artiga de Lin - Malh des Pois- Aneto - Nere)

***

Fem aquesta fantàstica volta ben lògica que salta a Benàs des de l'Aran per la vall de l'Artiga de Lin i torna a l'Aran per la vall del riu Nere després de fer el cim de l'Aneto i nit a la Renculsa. Bona oportunitat per conèixer en dos dies algunes de les valls i descensos més macos dels Pirineus. Aquest dia anem acompanyats d'un suïs i uns austríac del Bergwald projekt internacional que coneixen els Pirineus nevats per primera vegada, i s'emporten una gran impressió.

Les opcions i variants són moltes. En el nostre cas ha anat així. Sortim del final de la pista de l'Artiga de Lin neta després que les màquines hagin obert els dics que les allaus habituals del lloc deixen cada any. Anem cap al coll dels Aranesos passant per sota el Malh des Pois, del que aprofitem per esquiar-ne el corredor (no fem la grimpada final al cim que se'ns ha tirat el temps a sobre i no arribaríem al refu a sopar). El descens suau cap al pla d'Aigüalluts ens el permet agafar tard i amb neus toves, sense posar-nos en perill. Una última remuntada ombrívola ens porta al collet de la Renclusa per saltar al refugi amb una curta i plaent esquiada final de regal. Fent la Forcanada, surten uns 1650m de desnivell positiu.

El segon dia pugem a l'Aneto i en el seu descens trenquem cap a la glacera de l'esquena i cap al fons de la Ball de Barrancs. Aquí ens podríem regalar el descens complert de la glacera de l'Aneto però tot el que baixem, ho hem d'afegir després. Enfilem per pales franques cap al coll nord del Pic de Barrancs. Per orientació i horari aquest és el tram més delicat. Si ho trobem molt tou, podem fer l'olla per la vessant NO, més volta però més segura. Del coll (on ens descalcem per superar la cornisa) nosaltres fem un llarg i bastant pesat flanqueig fins al coll dels Aranesos sense guanyar/perdre cota... però surt més a compte tallar pel dret, baixant una mica per tornar a pujar una mica (màxim +-200m). Es pot fer al gust, afegint més o menys metres. Si fem la olla, quasi que és obligat passar pel cim del Molleres, que queda a tocar. Un cop al coll, només ens queden els fantàstics 1.400m de descens de la vall del riu Nere on hem deixat el segon vehicle el dia abans. Aquest dia surt un desnivell positiu mínim (evitant tots els metre de més) de 1.700m aprox.

Sobre l'estat de la neu, molta i abundant en tot l'itinerari, un regal amb el final de temporada escadussera que estem tenint. Ens calcem al sortir del vehicle i ens descalcem a la Pleta d'Horno per caminar 300m fins la cabana on tenim el vehicle (pista transitable amb turisme). A cotes baixes pot ser que s'hagi rentat força neu amb les pluges que van caure a finals de setmana. Totes les vessants molt estables i la neu una mica tocada per les altes temperatures, vent del sud i pluges de la setmana. De dura a sopa segons horari i orientació. Al corredor aquest dia no arriba a transformar i els cantells treballen de valent. Aquesta sortida la vam fer el dimarts 14 i el dimecres 15.

 

preciosasortidamoltbenfetaidesfetambenMartinBernhardiAndreu, .... amb uns aires de maig quan encara és abril.. i la gran bellesa d'aquests Pirineus fets muntanya d'emocions

A l'Aneto per l'espatlla

**

Aquesta és una sortida del dia abans de que quedés oberta la porta a les borrasques que van passant i que seguirant fent-ho uns dies, sembla que fins el canvi de lluna. I que amb la baixada de temperatures que hi ha estan deixant neu, i abundant, als Pirineus.

Sortim de l'Hospital amb els esquís als peus i enfilem a l'Aneto per l'espatlla passant pel pla d'Aigüalluts. El descens el fem per la glacera. Un cop al pla tornem a calçar pells per remuntar el coll sota el pic de la Renculsa que porta al refu del mateix nom, i esquiar per les obagues fins a l'aparcament fent el darrer tram per la pista, ben innivada. Ens surten dos mil metres de desnivell.

 

D'un dia radiant, i de gran blanc. Quin goig de final de temporada que s'endevina... Ull però que amb els gruixos de neu que hi ha i aquella calorada a l'abril hi ha allaus impresionants, i esquerdes a zones de ressalts i tubs que no es veuen ben bé fins que hi ets a sobre passant amb els esquís. .. Els relleus de la neu a cotes baixes i poca pendent ja estan molt ondulats i són de mal foquejar amb la neu dura del matí i només fàcils d'esquiar quan la neu està del tot estovada.

Aquell cap de setmana al pas de Mahoma hi havia hagut el trist accident amb final fatal i tot agafa una mica més d'impresió. Quina pena. Fa pensar, si acabarà com a tants llocs, amb algun ferro per fer la cosa més segura (?).

Fantàsticaesquiadamoltbenfetaidesfetambenmarcilaclàudia quins em fan de llebre!milgràcies... i un d'aquests dies de muntanya que podrien no acabar-se mai..