Un elefant s'amaga a Montserrat... des del peu de via (Foto:EduPlana)
Enfilem a escalar la que deu ser una de les clàssiques de l'Elefant menys repetides, la roca poc pulida ja ens ho diu. Molt bonica ascenció, molt intel.ligent, que deixa la fisura de la trompa en el moment just per sortir vertical (tram d'A1) i enfilar cap al cim. Just on la roca de la fisura empitjora, on la fisura ens portaria a uns desploms molt més difícils de superar.
Tot i que a vegades es parla d'aquesta com una variant, la via va ser oberta per l'infatigable cordada Cerdà-Pokorski el 5/9/1959, deu anys abans de la re-equipada GEDE, la quina li solapa els tres primers llargs. Una llàstima que s'hagi perdut el seu caràcter de primera i li hagin 'robat' aquests primers llargs, especialment el segon i tercer, que amb el re-equipament de la GEDE han perdut tot el compromís.
Topo de la via, info complementada al text, i escalant l'L2 (Foto:EP)
Adjunto topo de la via del web de ressenya.net. L'itinerari és molt evident i la longitud dels llargs és aproximadament de 45m, 15m, 25m, 40m, 30m i 25m. Enllacem l'L2 i l'L3. Només destacar de l'últim llarg vam sortir horitzontals a la dreta (pas de V) i no vam trobar cap assegurança en tot el llarg. L'última R la trobarem a dalt (just abans de l'última berruga) en una instal.lació nova (possiblement de la GEDE).
Sobre el material, el primer llarg no hi vam veure res, però és un III fàcil. L'L2 i 3 han estat equipats amb el re-equipament de la GEDE, bolts i algun buril i clau testimonial. No vam afegir res, però algun friend petit pot anar bé per complementar. Els llargs següents són d'equipament antic, a base de claus i algun tac de fusta (L4) i espit nou (l'L5). Les R també són reforçades amb algun espit i buril en bon estat. Ens caldrà joc d'aliens (groc, gris, verd repetits), friends fins al 3 (sense repetir números) i tascons (opcionals). No va fer falta clavar i en general els claus es trobaven en relatiu bon estat. Navaja i cordinos de reposició (ull amb l'estat d'alguns cordinos, n'hem deixat un de nou al tram d'artificial de l'L4). I entre 16-18 cintes i estrep.
L'accés és evident seguint les escales que porten a St. Benet i d'allà prenent el camí que du a l'agulla, seguint la fresa que puja a la bauma de St. Salvador fins a trobar-nos de front el peu de paret (abans de la bauma). El descens el fem per la normal, destrepant un muret, una xemeneia estreta i unes plaques, sense massa dificultat, fin un coll on prenem la fresa de l'esquerra (s'endinsa al bosc) i tornarem a passar pel peu de via.
Activitat feta i un gaudi amb en Marc Busquets l'11/08/08
