Sol de Mitjanit 210m 7a o V+/Ae (Paret de les Canals, Oliana)

Espectacular panoràmica de gran part de les joies de l'Alt Urgell. D'esquerra a dreta: St.Honorat, l'Obaga de la Font, el Coscollet, la paret de la Cascada o dels diables, els Esplovins i la paret Bucòlica (Foto:EduPlana)

La serra de les Canals sempre es presenta provocadora, a l'esquena del poble d'Oliana, dona pas, junt amb el roc del Rumbau, al mar de roca de l'Alt Urgell. Tot i així, geologia capritxosa, ambdues parets són de conglomerat crostós, amb roca que cal tantejar i, sobretot, llastres de dimensions mitjanes o grans on millor no encastar-hi cap friend. Res a veure amb l'excel.lent calcari que domina a la resta de la comarca.

Ubicació de l'itineari a la paret de les Canals (Foto:EduPlana)

Aprofitant la recent obertura d'aquesta via i l'oportunitat d'enfilar ràpid la paret que tenim poc temps, i sense massa compromís, nem a repetir-la. Amb el generós equipament de la via serà la més repetida del repertori, no massa extens i molt més exigent. Trobareu la ressenya i tota la info sobre l'accés i material al blog dels Kutrescaladors, oberturistes de la via: http://antxpavil.blogspot.com/2008/02/nova-via-sol-de-mitjanit-6bae-oliana.html

Itinerari i escalant l'L5 (Foto:EduPlana)

La via està equipada als trams de V i molt equipada del 6a en amunt. Hi trobarem spits, bolts i claus. Nosaltres no els vam fer servir però compte amb l'ús dels friends opcionls de la resse. La majoria de fissures que trobem són de llastres on l'expansió de les leves en cas de caiguda podria facilitar-ne el desprendiment. L'Ae el passem en lliure xapant des de sota el segon i l'últim bolt. Possiblement el grau queda de 7a o 7a+ (encadenar tots els passos) amb l'estat actual de la tirada (terra, cantos que cal senejar, etc.). Amb el tema repassat podria quedar de 6c o 6c+. Val a dir que per fer en lliure l'ubicació del segon bolt està en un lloc que no permet un xapatxe adient (t'enganxa a mitg pas sense canto bò per alliberar una mà, i si continues amunt i falles, caus sobre la repissa). Vam empalmar els darrers dos llargs quedant una tirada guapa i sense massa ròssec.

El descens de la via es fa rapelant. Amb cordes de 60 vam fer un sol ràpel de l'R6 a l'R3. Per les característiques de la roca, molt de compte amb les pedres que cauen al recuperar les cordes.

Activitat feta el 10/02/08 amb Lluís Parcerissa

Empalmant l'L5 i l'L6 i fi de festa (Foto:EduPlana)

Llums i ombres al Port del Comte

Finalment el Port del Comte s'ha bestit de blanc! suficient per treure les pells i gaudir de les curtes però sempre boniques excusions del massís. La nevada de la setmana passada va deixar entre 20 i 30cm o potser més i l'estabilitat de l'anticicló ha permès que la neu s'anés transformant.

Enfilo a gaudir de la tranquilitat de la tarda tot i esperant les llums de la posta de sol. Tot un luxe. El dia següent hi torno ja més per feina. Són factibles encara la pujada al Pedró des del Sucre, l'Estviella i inclús apurant des dels plans del restaurant Ginesta. L'esquiada no acaba de ser continua però els trams sense neu són punctuals. Les solanes, sovint pelades. L'accés des de Tuxien té molta neu, encara pols a trams. Llàstima que no hagi de dura massa... a veure si aguanta fins la propera lluna plena i li fem una nocturna...

algunes imatges.... activitat feta el 8/02/08

Héroes del Silencio, 85m 6b (V+ obl.) (Pala del Coll, Montroig)

Escalant l'L2 abans del pas de 6b (Foto:XescoMas)

Aprofitant la visita al Montroig escalem aquest via on, excepte l'L3, tots els llargs són verticals i mantinguts. Via molt guapa i ràpida, de tall esportiu, equipada amb el segell de la cordada Gutíerrez-Ruíz i cia., de quins podem trobar vàries vies molt equipades a la Pala Alta i les veïnes escoles de St.Llorenç de Montgai i Camarassa.

Topo de la via i escalant el primer llarg (Foto:EduPlana)

Sobre la graduació, en comparació al primer i quart llarg (als quals se'ls hi pot pujar un plus als dos), el 6b del segon llarg és un 6b fàcil. Les tres primeres R són rapelables.

L'accés és evident des del coll (5'), trobarem el nom de la via pintat el peu. El descens el farem seguint el camí fresat fins al coll (10'). Al web d'onaclimb podem trobar topos d'altres vies veïnes per aprofitar la jornada.

Arribant a l'R3 gaudim de la posta de sol, s'acaba la llum i s'acaben les fotos.. Activitat feta el 2/02/08 amb Xesco Mas.

Passatges de l'L1 (Foto:XescoMas)

.

Acabant l'L1 i escalant l'L2 (Foto:XescoMas i EduPlana)

.

Superant els passos de 6b de l'L2 i acabant l'L3 (Foto:EduPlana)

.

...últimes llums (Foto:EduPlana)

Suave es la noche, 100m 6a+ (Pala Alta, Montroig)

a la pala alta del Montroig.... (Foto:EduPlana)

.

...amb aquest nom una via no pot defraudar. El Montroig mai defrauda. Paret, ben bé no saps perquè, poc freqüentada, o visitada em prou feines per repetir les més repetides. Terreny d'escaladors genuins com Marmolejo i cia... les propostes sovint són agoserades, directes, i més d'una amb els graus ajustats!. Fa unes setmanes, tornant de la Paret de l'Extrem ens vam fixar amb aquest pany central de la Pala Alta, uns 300m a la dreta del Diedre Blanqueta que parteix la paret pel mig. Un primer tram de fissures i multicolor, ens porta a la part superior molt vertical i d'escalada plaquera i mès tècnica. El resultat: una gran via, on els primers dos llargs ens haurem pràcticament d'autoprotegir, amb un tercer llarg exigent i de grau obligat i un final fantàstic amb una travessia aèria de IV+/V que és una rialla.

Topo de la via i escalant l'L1 amb l''entosta' al capdemunt (Foto:XescoMas)

Sobre la topo, a onclimb la hi podem trobar. N'uso alguna referència gràfica i l'adjunto amb el material actualitzat i alguna modificació del traçat, ja que sembla més lògic que l'entrada a la R1 es faci per la dreta (pont de roca en una sabina) i no recta per la fissura (sortiria V+/6a expo, roca dubtosa). La graduació... orientativa, ..... fàcil un + o grau sencer de més en alguns passatges. En tot cas a l'L3 possiblement passos de 6b o 6b+, però amb grau obligat de 6a o 6a+.

.

L'accés a la via és evident des de la pista. Per localitzar l'itinerari farem servir de referència la gran 'entosta' de l'últim llarg i prendrem una fissura amb un arbre als primers metres que neix a la seva vertical. El primer clau de la via és visible força amunt. El descens el fem per una línia de rapels que hi ha uns 50m a la dreta, o caminant també cap a la dreta fins al coll on haurem deixat el cotxe (4x4 o furgo alta amb precaució).

En el diedre net de sortida de l'L2 i entrant a l'R2 (Foto:XescoMas i EduPlana)

.

De material ens caldran els friends fins al 4 (no cal repetir números però els farem servir tots, sobretot a l'L1) i els aliens. Algun tascó mitjà i petit opcionals. Ull! portar cintes amb mosquetons petits pels claus de l'L3, sobretot pel primer clau després de la babaressa, de xapatxe és incòmode i allà el tema apreta. L'R3 caldrà reforçar-la i l'última l'haurem de muntar a peu pla entre blocs amb els friends. Ei! i si algun generós puja amb un xerrac i fa una mica de poda seria un detallàs.

.

Activitat feta el 2/02/08 amb XescoMas

.

.

Encarant la baberessa de l'L3 i als passos fins del mateix llarg (Foto:XescoMas i EduPlana)

Travessia de l'L4 i R3 (Foto:XescoMas i EduPlana)

Kfa REM, 180m 7a i 6a/Ao (Paret Bucòlica, Alt Urgell)

Passos de placa finets del tram final de l'L1 (Foto:EduPlana)

Enfilem a la bucòlica a fer probablement la primera ascenció a la nova proposta esportiva que atravessa el tram més vertical, directe i mantingut de la paret. La via ha estat oberta des de dalt pels Maneirons, oberturistes infatigables de l'Alt Urgell, i l'única informació que tenim de la via és que falta sanejar-la (cert!), i, del dia de fer la Susekiu (de la que n'aprofita una R, veure entrada) que està cosida de bolts, però a l'estil dels Maneirons (molts però alguns no ben col.locats del tot per passar en lliure). Jo ja havia fet l'L1 (en tope rope) i L2 (obrint) el primer dia que volíem fer la Susekiu (quan ens vam enretirar per falta de temps, material i frontals), dos llargs que ja piquen i que hi havia ganes d'encadenar. I coneixent la paret ja s'adivinava que el tram superior de la via seria el més exigent. Bona activitat doncs per deixar descansar el coco i tibar-li.

Topo de la via own made - graus x confirmar - i en el desplom de l'L3 (Foto:EduPlana)

Ens plantem al parking de la carretera (sobre l'accés, descens de la paret veure l'entrada de la Susekiu) amb la paret banyada en sol però amb la boira al clatell. Ja a l'L2 passem de la primavera a l'hivern, la boira ha pujat i la tenim al damunt. A partir d'aquí els llargs són molt ventats,... rigurós hivern, massa fred per poder-se mirar els passos amb la parsimònia necessaria per encadenar, per poder sentir els dits de les mans i dels peus, per fer desaparèixer el titiriteig de fins a la punta del nas, per tenir la mirada tova. Objectiu frustrat. Avui hi passarem, però d'aquella manera. Luxes de ser capficats.

El resultat: el traçat esportiu més exigent de la Paret, amb un L4 inhumà, que no sabem ni com graduar (del 7b+ al 8è grau???), algun superbou dirà. Aquí va una mica d'interpretació de l'assumpte llarg per llarg:

L1: 6c (un pas de bloc molt exigent) la resta majoritàriament 6a/6a+ potser amb algun passatge de 6b. Val la pena escalfar bé abans de començar l'escalada. Encadenem. Baixat a 6b+
L2: 6c+ (passos de bloc al segon desplom, el gran). La resta 6a+ i potser algun passatge de 6b al primer desplom i al tram superior. Encadenem.
L3: 7a. Superdesplom. Els passos aïllats no passen de 6c però encadenar la seqüència a vista (presses ocultes) ens sembla més a prop del 7a que del 6c+. Curt. Val la pena anar a tope. El passem en lliure amb repossos.
L4: Un primer tram de 6c+ fi i exigent. Un tram intermitg que el passem amb 6a/Ao (diedre babaressa estrany, potser 7b). Un desplom inhumà (vidits invertits de quart de falange) + sortida plaquera compacte que el passem amb Ae. I un tram final que en lliure queda de 6a+ màxim 6b. El tema és, 50m! el ròssec no perdona, el llarg tot ell és mantingut, encadenar-lo en lliure tindrà lo seu.
L5: Final prou elegant de V+/V amb les últimes vires i franges herboses inevitables de la part superior de la paret. Pujat a 6a.

De material, caldran unes 22cintes per l'L4 i unes 14 per la resta de llargs. Estrep prescindible.

Seqüència del desplom de l'L3 i escalant l'L2 (Foto:EduPlana)

Seqüència de l'L3 i l'esperó per on recorre el tram més dur de l'L2 vist des de l'R2 de la Susekiu el dia que l'escalavem (Foto:EduPlana i XescoMas)

.

Seqüència de l'L3 i l'R2 des del desplom (Foto:EduPlana)

Últims passos de l'L3 i última foto del dia abans del viatge del mòbil (Foto:EduPlana)

A banda d'alguns xapatxes que trobem mal col.locats, sobretot creiem poc oportú l'L4. Hagués estat més encertat pujar uns metres l'R3 i escurçar el següent llarg en si mateix prou dur. Els primers passos de l'L4 ja són exigents, i pujant la R te'ls trobaries amb el ròssec de la corda sortint del desplom de l'L3, però molesta menys del que pot semblar.

Això si, un viot de tall esportiu, amb una escalada que recorda la continuïtat de la Roca dels Arcs. Activitat feta amb en Ramon Maeso el 25/01/08.

Topo actualitzada al blog del Maneirons que torna a estar on line. Ells parlen de 6b obligat.

...i entre altres anècdotes, troç de mòbil el que porto (la càmara del dia), que va caure des de la R3 i després de trobar i juntar les peses, funciona!...

Regal de Reis, 60m V+ (Paret de Riu Lacó, Solsonès)

Últimes llums amb la lluna d'aprop... (Foto:EduPlana)

.

Adjunto topo d'aquest curta però bonica via, de tall clàssic i equipament escàs. Oberta per en Xuxe i en Vete, és una de les propostes més assequibles de la paret junt amb la Sufi. A la topo he marcat els graus de la resse original (a tot se li pot pujar un plus o un grau sencer). Interessant itinerari, on caldrà protegir-nos bona part del recorregut.

Topo de la via i començant l'escalada (Foto:XescoMas)

De material vam passar amb els aliens, un tascó petit (per la placa de l'inici abans dels claus) i vam col.locar els friends del 2 i 3,5, més bagues per savines. Preveure cordinos per ponts de roca.

Sobre l'accés a la paret i al peu de via, veure l'entrada de la via Aurora Boreal. El descens el farem amb un ràpel de 60m o 2 de 30m aprofitant la reunió compartida de les veïnes Marillion i AB.

Activitat feta el 20/01/08 amb Xesco Mas, i la Nona i la lluna que ja despunta.

Escalant l'L1 i superant el tram de 6a+ de la variant de l'L2 (Foto:EduPlana).

Inici de l'L2 on trobem el pas més fi i al darrer tram de la via (Foto:Xesco Mas i EduPlana)

La Nona i la lluna que despunta (Foto:EduPlana)