Al Regne del savinot de Busa, 150m ED-Ae

***

Escalem aquesta molt bona via de Busa, de les millors que he escalat al massís. Oberta per en Pelut i cia en aquell temps que van deixar-hi unes quantes propostes, algunes de terribles. Aquesta està equipada com per apurar en lliure, o passar en artificial intercalant passos en lliure de 6a o algun A1 si portem quatre ferros a l'arnés. 

Nosaltres hem enllaçat els dos primers llargs sense massa problema. El nostre segon i tercer llarg ens han sortit en lliure, de segon! Bestials. El penúltim no l'hem tastat que el ruixat del cantó ja ens ha fet córrer i l'últim l'hem fet sota l'aigua.

La roca dels primers dos llargs s'ha de mirar bastant, però està sanejada. Dins la canal la cosa canvia i trobem roca molt bona, i no tant a trams. Busa és Busa. Amb les repeticions millorarà.

De material, si vas molt fort potser no et cal res, però nosaltres portavem el semàfor d'aliens i els càmalots .75, 1 i 2 i ens ha anat la mar de bé i no ens ha fet falta res més.

Ull! el plec de la paret fa que la canal entri a l'ombra a partir de mig matí... escales primer al sol els dos primers llargs i desrprés ja a l'ombra. Compte que en ple hivern podem quedar "pajaritus" 

L'accés és el mateix de la via Costo de Agosto i la via es troba a uns 100m a la dreta d'aquesta. El plec dels primers dos llargs és molt evident. El descens l'hem fet caminant pel Pla de Busa fins a recuperar la carretera i baixar a l'aparcament. De totes les alternatives, al final és la que més m'agrada i no és tan llarg com sembla (30').

Boniques imatges, del regne dels savinots. Quina manera de trobar el seu lloc enmig d'aquesta "verticualitat"

Activitatmoltbenfetaidesfetambl'ernestilestronadesdetardaquejahoremullentot

Via Esperonet snse nom, 100m V+A1 (Roca de Canalda)

**

Enfilem a repetir aquesta bona però curta via amb dos llargs ben llargs i tots els ingredients de l'escalada canaldera, amb roca boníssima i també no tant, panxes, slaps, desploms, .. artificial un pèl laboriós i lliure sabrós amb algun passet de tirar amunt sense pensar-ho dues vegades. Però sense ser expo del tot. N'adjunto topo amb tota la info. Segurament algun quintillu més d'aquests podira ser 6a però en realiltat tan fa.

Es pot enllaçar amb la Blau vellutat i sortir per dalt (on contiua la tònica de l'escalada amb compromís)... i això que per mi un tercer llarg recte vertical encara hi cap i sortiria prou  maco!

Aquest dia acabem de nit, les hores de les feres.... geneta o gat mesquer, una llebre.. el porc fer que remena tranquil... aquest dia la guineu s'amaga, o no es deixa veure

Escaldaretrobadambelvalentdel'axelielsullsquetotshomirend'apropdel'ingrid a la fantàstica roca de Canalda que mai et deixa indiferent.

Ciclant entre rases i baumes

***

 

Aquesta és una perla de sortida, subtil, que des del racó de Font Ferrera s'endinsa als misteris d'un paisatge poc visitat fins al poble de Canalda, per tornar seguint lloms i nous corriols i rases. Camins de bast, de ferradura i ramaders que foren, i han de poder ser.

La història ja va arrencar fa molt temps. Valletes de sensacions plenes i camins i pedres carregats d'allò que el temps ha deixat passar. No fa gaires dies l'aire net pentinava els pensaments mentre acabava d'enllestir alguna fresa per passar-hi al gust.. la guineu, el cérvol, un mussol, la merla d'aigua, el grunyit d'un porc fer ja de nit..  tot semblava voler-ne formar part. Fins i tot la pomera de pomes dolces quan l'estómac s'setrenyia. La troballa del pas entre el camí dels enterra morts d'Encies a Canalda amb les baumes de l'Espluga Tremosa i la bauma Negra pel llit ara sec de la rasa de Coll de Jou va arrodonir l'itinerari. A l'hora baixa, quan el sol a ponent penetrava fins al fons de la bauma Negra amb el verd sedós de les fulles de boix grèvol envaint-ho tot, i una parella de mallerengues emplomallades s'abeuraven, cap per avall, al plom de les estalactites aprofitant el seu degoteig. Temps aturat.

És un recorregut no gaire llarg, en prou feines arriba als vint quilòmetres. I un desnivell que deu rondar els  600m. Molts trams de pista estreta i corriols trempats i tècnics, amb trams a peu de remuntar des del fons de rasa i alguns de pista a l'ampla que ajuda a descansar braços, i cames.

L'itinerari arrenca al Cap del Pla, on seguirem un quilòmetre de carretera amunt fins, passant pel Cap del Coscoller, prendre la pista que ressegueix les parets de Font Ferrera pel seu capdamunt. Feta corriol, s'enllaça amb la pista de la Font dels Gelats fins l'Algassa, on anirem a buscar el camí dret que baixa a la Bauma Negra. Seguim el corriol fins al llit de la rasa i la bauma de l'Espluga Tremosa. D'aquí seguirem uns cent cinquanta metres per dins el riu i atents, trobarem el camí que ve d'Encies i remunta cap a Canalda. El seguirem amb les bicis a coll, per ciclar de nou entre soques que ens recorden la dimensió que poden tenir els arbres d'aquest país, i creuar el riu de Canalda. Del camp rodó ja enllacem amb la pista que ens mena al poble, ben emmarcat amb la seva roca. D'allà continuem la pista que du a la casa de Soldevila fins al pas de la Creueta, on prendrem un nou corriol ben dret que ens baixa altra cop al riu de Canalda poc més avall de la Roca de l'Ensuvinada.. passat el riu seguim la pista que amb forta pujada ens porta a l'era de St. Agustí d'Isanta. Val la pena arribar-s'hi per seguir el corriol que, pel peu de les parets, recupera el pendent fins el punt on hem iniciat la sortida. Del riu en amunt haurem passat pel jaciment de Les Portes i quedarem embadalits per les pinasses enormes de Font Ferrera.

Maravellosasortidafarcidaderaconsitroballescompartidambl'olgadavidil'oriol. Petit viatge en l'espai temps. D'allò que és