Circular al Puigpedrós de Lanós i corredor NO, 2.842m MBEAS4 (Cerdanya)

***

Esquiem una bona circular al Puigpedrós de Lanós que inclou el descens del seu estètic i esvelt corredor NO. Fantàstic itinerari amb ingredients picants i una gran panoràmica sobre l'entorn blanc i vertical de l'Arièja i la propera Cerdanya, ...els Pirineus orientals a l'alçada dels grans entorns de la serralada.

L'itinerari circular arrenca al coll de Puimorent i enfilem la Coma d'en Garcia fins al cim del Coma d'Or. D'allà esquiem la seva vessant sud. Al capdavall tornem a posar pells i enfilem la trempada pala sud del Puigpedrós de Lanós fins al cim. Retrobem el coll entre les dues puntes i fem el descens del corredor. Un cop a baix, allarguem l'esquiada baixant cap al refugi de Besines. On en tinguem prou posem pells, i amunt fins al coll de la Coma d'en Garcia. Enfilem fins la Tossa Rodona per regalar-nos una darrera visió del corredor i avall! fins al cotxe. Bona jornada!

Sobre l'estat de la neu, primavera tres delícies amb cremeta al punt segons horari i orientació. En aquesta sortida la rotació del sol va a favor, i trobarem els descensos sempre al punt.  

Aquesta sortida l'hem feta i gaudida al límit.. amb descalçades, però bona neu allà on tocava.. Hem arrencat vall endins, seguint la pista que surt del coll fins a la petit represa on començava la neu. Del coll d'en Garcia fins al Coma d'Or, esquís a l'esquena pràcticament. Un cop al cim, amb més neu, haguéssim allargat el primer descens, que es pot fer arribar fins al llac de Lanós i si ens obrim a dretes una mica, faríem el descens i ascens al Puigpedrós sense trepitjar traces. El corredor no tenia neu els seus primers 50m, després ja continua, però havent d'usar els laterals, amb trams de 45º puntuals. La baixada a Besines estava perfecte, però la tornada al coll també ens hem descalçat uns 200m. No arribem a la Tossa Rodona per falta de neu. Del coll al cotxe.. neu continua. En fi... la neu al lloc s'acaba!

Fantàsticavoltatempsdesitjada i moltbenfetaidesfetambenPepelsetdemaig... a les portes d'un estiu que arriba de cop, un mantell que justeja, i sembla que un final de més on tornarà el fred i la neu.. massa tard? ... 

muntanyes que hi són, per ser esquiades

Germans de sang, 135m 6b i A2 (Busa sud)

***

Enfilem a repetir aquesta bona via d'agermanament amb el que representa escalar a Busa, en tots els sentits. Escalada de cap a peus, que es serveix del que la roca dóna de si, aprofitant cada forat, relleix i mitja lluna, per no foradar on els flotants fan la seva.

Itinerari imaginatiu amb una entrada dura, després curiosament encofrada que amaga un final de llarg menys difícil del que aparenta, per atènyer un diedre vertical aquest si ben dur i obert amb estil implacable, i acabar amb una sortida al buit a vol d'ocell del tot espectacular. El segon llarg i sobretot l'entrada a aquest és el més selectiu i prou obligat. De la topo només afegir que repetir un C3 pot ser útil, i que ull amb el xapatge del primer bolt d'aquest segon llarg. Per la resta, a gaudir! escalar centrat i fruint. La roca entre sanejada i el que dóna de si, en general ben bona. 

Si la por a la manca de lluentó de les xapes és el que ens limita serà que no tenim el grau i ja està. Hi ha espai per tots sense abusar dels forats per apropar les dificultats a allò a què podem arribar.

Bona de les vies de Busa d'escalada sincera i vertical, sentint el buit sota els peus a cada pas i el repte de seguir endavant front l'incert, trobant la certesa en cada moviment, que hi és, que hi són, que som, que és el que representa escalar. La resta, bolts afegits al ritme de preteses aventures fetes a mida, .. el temps dirà. Quan ja no quedi ni roca, ni sensacions, on escalar. 

EscaladamoltbenfetaidesfetambelJordilaTxell,i lacompanyiad'apropde'nRicardienLleir, somnis fets realitats,.. allò de sortir a peu i tornar escalant a casa, no és pot fer a tot arreu

Vessant NE del Font Freda, 2.738m, MBEA S3 (Cerdanya)

***

Esquiem la ja fa temps que pensada vessant NE de la Font Freda, una talaia imponent que és porta d'entrada als blancs de l'Arièja des de la Cerdanya. Descensos que hi són per ser baixats.

Accés al coll nord de Roc de les Ombres

Vessant N de la Font Freda, enfilem per la primera de les canals de neu, sense passar del 30º

L'itinerari el completem amb una breu circular. Arranquem a l'aparcament inferior de l'estació d'esquí de Porta i enfilem seguint les pistes cap a l'estanyol. D'allà seguim la cubeta fins a remuntar a l'esquerra, el coll nord ben definit del Roc de les Ombres. En flanqueig prenem la canal que millor ens sembla per enfilar directes a la cresta fàcil NE de la Font Freda que ens mena al cim. Esquiem la pala NE, preciosa, pel pendent moderat (20º) però sobretot la continuïtat del mateix durant tot el seu descens. Un cop a baix posem pells i remuntem cap al Roc de les Ombres. En aquest punt nosaltres enfilem cap al coll S del Pic de l'Estanyol (creuant les traces de la pujada anterior). La idea era fer el cim per la cresta que s'intueix fàcil i baixar la seva pala nord, però se'ns tira el temps a sobre i fem la baixada per la vessant oposada del coll entre bonics gendarmes que ens porta altre cop a l'aparcament per la vall de l'Orri. En queda un desnivell positiu acumulat de 1300-1400m.

En vermell ascens i en blau descens. En groc la variant de la Nord de l'Estanyol i en verd a la vessant SE de la Font Freda. Terreny de joc!

En conjunt, una volta molt bonica, amb una pinzellada d'ingredients alpinístics, i el molt bon descens de la Font Freda. Això, si, per la seva situació de "pantalla" a canals del vents del nord de la vall de Querol, del tot imprescindible esperar a trobar la neu del tot estable. No fa masses dies fora d'allò "esperat", un esquiador va trencar un allau a la fantàstica pala SE quan semblava tot ja ben assentat. Muntanya de diàleg. 

Sobre les condicions de la neu, el timidíssim regel de la nit sense núvols ens ho posa una mica menys difícil i malgrat la neu força estovada l'esquiada és encara prou digne. Sortim de l'aparcament amb els esquís als peus. A comptar que ara a la primavera el sol li toca des de l'alba.

Imatge del descens de la setmana abans

 Al coll del pic de l'Estanyol i la cresta que mena al cim i que aquest dia no atrapem

MoltbonaesquiadamoltbenfetaidesfetambelSamuielRoger eldosdemaig... dies de calors abans d'hora.
Descensos que com algunes amistats, no s'haurien de deixar perdre mai