***
Aquest és un petit pany entaforat entre el reguitzell de rases i carenes que retalla les faldes dels Prepirineus d'aquesta banda fins a la plana, enllà. Això fou la vora d'un gran braç de mar que separava la serralada (per fer) de les terres emergides per allà els Ports. Terreny de roques sedimentàries arrossegades de ben amunt, aiguabarreig caòtic d'afloraments conglomerats de totes les qualitats i també, muralles calcàries petites i grans amb diferents textures i colors.
Aquest petit pany és d'un calcari marró molt abrasiu i, amb el permís de blocs encastats i llastres que ja faran el seu cicle geològic, de roca excel·lent, molt plaent d'escalar, exigent en els trams de placa, i sorprenent en els trams fissurats. Et trasllada a altres tàpies. Les vies recorren el tram més continuo i "net" del pany, ben vertical i algun tram plomat. Doblant material al gust es poden fer d'una tirada. Obertes en solitari i una d'elles, la més llarga en travessa, ben acompanyat.
Terreny de flotants i que duri. Tots aquests racons s'han de preservar, val la pena, que aquí, el silenci, irromp. I s'ho fa tot seu.
La paret es troba a la rasa que baixa des de casa Oriola cap al torrent a ponent, al lloc d'Odèn. Cal seguir la pista fins a tocar el "pantallassu" evident per on passen les vies (corriol fitat fins a peu de paret). La tornada la farem per la carena amunt (fites) fins a trobar la carretera. Es pot improvisar algun ràpel de sabines o alzines si es vol fer més d'una via.
Conservem el lloc, siguem ben curosos, respectem les propietats, i els dies de caça de dijous i dissabte, o la brama del cérvol de finals d'agost a finals de setembre. Siguem nets i polits i mantenim l'estil d'escalada clàssica i d'aventura que tan li és de rebut a aquest troç solitari i discret de territori. Terreny feréstec. Racó de silencis.
SentidesoberturesiescaladesmoltbenfetesidesfetesamblaMartail'Edu... espais que hi són.
tes...nit
2 comentaris:
Moltes gràcies per fer-nos descobrir joies com aquest racó, realment un refugi de silenci i pau. Sort que encara hi hagi equipadors que cerquin preservar la roca i gaudir de l'autoprotecció sempre i que sigui possible.
Avui hem anat a fer la "Parlant en plata", la qual ens ha agradat força, i la "Fil de Lluna". Aquesta última ja ens ha fet suar una mica més ;)
Gràcies Edu!
Mooltes gràcies a vosaltres pel retorn. Ahir tot just rodàvem per allà, i quan va aturar el vent tot era quiet. Ah, vam sortir del lloc per la Cor de mare en una sola tirada. Hi falta un clau al primer llarg, no del tot compromès, no se si ja el vau trobar a faltar. La fil..la més llarga!
Publica un comentari a l'entrada