CADE, 220m MD (Agulla del Centenar, Montserrat)

***

Escalant l'L4, on caldrà portar peces grans per reforçar un tram net abans del bolt (Foto:JordiLatorre)

A la cara nord de Montserrat les parets del massís guanyen encara més "verticualitat" al no quedar matisades per les arestes bruc ni les canals herboses que a voltes repten fins als colls. Amb la seva roca sempre peculiar, l'escalda es converteix en una dansa a vol d'ocell sobre la plana que s'estén tranquil.lament i sense més entrebanc fins als Prepirineus... només queda gaudir de l'espectacle i del joc net i sincer d'itineraris agosarats i sense complexes.

Tram final de l'L1 on farem anar els friends grans al gust (Foto:EduPlana)

Adjunto topo amb el material actual de la via, re-equipada i sanejada pel pas de cordades on hi trobarem material antic a base de burils, claus i tacs de fusta que conviu amb alguns bolts afegits per facilitar l'escalda en lliure d'autprotecció. Reunions amb dos bolts amb anella per rapelar excepte l'última.

Escalem des del terra xapant l'R0 quedant un primer llarg de 55m, i enllacem l'L2 i l'L3. Roca de la bona de la cara N de Montserrat, amb algun tram delicat a l'L3 i final de l'L4 i 5.

Topo de la via seguint el croquis de la topo de l'Albert Castellet de l'any 85.. comparació d'un testimoni de l'evolució de l'escalada a Montserrat


Escalant l'L2 (Foto:EP)

Via de qualitat i imprescindible, del nivell de les vies de fissures de la Lusilla i la CADE a la Roca 92, la GEDE a l'Escorpí o l'Anglada-Cerdà de la Boleta Foradada (paret d'Agulles i Frares).

Escalant l'espectacular L4 i a la tercera reunió des de l'Anglada de la Boleta Foradada (Foto:JL i IbanBaesa)


Itinerari vist des del camí d'accés i el sector a cavall entre Frares i Agulles que es repengen sobre la Cadireta vist des del cim (Foto:EP)

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb l'ombreta matinera amb en Jordi Latorre el 2/07/09

Chiracahua Roc, 190m MD+ (Benavent de la Conca, Pallars Llusà)

*

Perfils a l'L4

Passat el Coll de Comiols entre Ponts i Tremp un bastió emmurellat tanca l'horitzó a l'esquena de Benavent de la Conca, elevat sobre la conca d'Isona, o la més gran de Tremp. El coll fa de divisòria entre les valls del Segre i de la Noguera Pallaresa, i ofereix boniques panoràmiques de la vessant N del Montsec, la serra de Boumort, i més enllà els Pirineus.... difícil quedar-se indiferent amb les parets de Benavent... murs verticals de conglomerat gris i rogenc, només esquitxat pel blanc dels nius dels voltors, fins ara només recorreguts per itineraris clàssics.


A l'R2

Enfilem a repetir la darrera obertura del lloc. Escalada agraïda i equipada amb un grau obligat de 6a/Ao, a l'estil d'algunes de les obertures recents de'n Joan. L'hem passat tota en lliure. El segon llarg deu quedar en 6b+ amb alguns xapatges complicats ja que la línia de bolts a vegades es surt de lo fàcil (et porten cap a trams/passos més difícil que anant per la vora). L'Ao de l'L3 de quedar en V+/6a de posar-s'hi bé i l'Ae del final si no vas a caçar el bolt i escales el desplomet flanquejant a la dreta fins la vertical de la reunió- per on és més fàcil - 6a ('expo' perque et queda l'últim bolt xapat a 3m a l'esquerra). L'Ao de l'L4 deu rondar el 6a+/6b (pas concentrat) i l'Ae de l'últim llarg 6a+ escalant al principi per l'arbre.

Topo de la via de l'AB (del blog de la Gatta i una perspectiva diferent..) i camí de la via amb la canal de descens visible al fons a la dreta

Escalant el primer llarg amb el pont del Sac Bernat i la fina placa de l'L2

En general roca bona excepte tibades puntuals. Opció còmode per conèixer aquest racó ideal per l'estiu matiner (orientació NO) amb ombra fins a les 14h. De material passem amb cintes. Els darrers dos llargs es poden enllaçar.

L'accés és evident, just passat el poble prenent la pista que porta al cementiri i pocs metres abans seguir-la per sota fins, després d'uns 800m, arribar als camps de conreu a pocs metres del peu de la paret. Pel descens, la via és rapelable, però nosaltres hem baixat per una canal que queda a la dreta (mirant la paret), a 500m, allà on les pistes es bifurquen (fita a la dreta). Canal fàcil amb algunes cordes fixes tot en bon estat.

Itinerari i escalant l'últim llarg


A l'R4

Activitatmoltbenfetaidesfeta l'1/07/09 amb en Jordi Latorre
(Fotos:EduPlana)

ruixats....

*

... d'un més de juny que vol ser finals d'agost, tronades sense complexes que pentinen valls i muntanyes i deixen els sembrats sense segar, mentre l'aire s'omple d'olor de terra humida i els cargols es fan amos dels marges. Quan el cel es vesteix amb llums i ombres que són una meravella.. natura viva!



Un sostre, una rapissa, una talaia vertical d'on gaudir de l'espectacle sense presa. Un petit gran luxe d'una tarda d'estiu....

D'ahir al Roc de'n Solà (Alt Urgell) fent via que ja l'acabarem un altre dia (Fotos:EduPlana)

Impressions, 120m 6b (Agulles d'en Custodi, La Coma, Solsonès)

**

Escalant el segon llarg amb el massís del Port del Comte al fons (Foto:EduPlana)

Petites parets repartides arreu, testimonis d'una geologia capritxosa en aquest sempre sorprenent Prepirineu... sense continuïtat, desdibuixades amb alzines i sabines penjades que les fan aparentment poc atractives, i allà queden. A l'espera d'una ànima inquieta enamorada de la seva terra i els seus racons, descobridora. De petits tresors molt ben trobats!

Darrera fissura del primer llarg (Foto:EP)

Enfilem a fer la que possiblement sigui la segona o poc més repetició d'aquesta via des de la seva obertura ja fa uns anys per en Lluís Parcerisa, un exponent de les escalades al Solsonès. Amb el seu característic estil implacable i d'una ètica perdurable, la via consta d''una única expansió de progressió en tota l'escalda. L'itinerari segueix un definit sistema de fissures de dits, punys i off-with, en diedre i bavaresa, només entretallat per un jardí al segon llarg i una rapissa a l'ultim. Enllacem el segon i tercer llarg, afegim un parell de ponts de roca i aprofitem per alliberar l'A1 del primer llarguíssim llarg (ara amb el pont de roca queda factible acabar d'assegurar-se mentre escalem en lliure el tram).

Topo de la via i situació, amb la també interessant Directa enganxadits (Lluís dixit) a la dreta

Al pas de 6b del boníssim primer llarg i inici del segon (Foto:LluísParcerisa i EP)

Ull amb el grau, en general exigent i obligat on no s'hi val a badar. L'escalda és atlètica i mantinguda i n'acabarem ben servits. Destaca l'increïble primer llarg, i la bavaresa del primer tram de l'L4. Roca bona en general, amb trams de fissura molt bons, i trams on cal parar compte.

De material recomanable joc d'aliens del blau al vermell i friends fins al càmalot del 4 repetint algun número mitjà i gran, quedant els tascons opcionals.

L'exigent fissura desplomada de l'últim llarg que sense friends grans repetits haurem d'escalar sense mirar avall, i el tram de la placa adossada del final del mateix llarg (Foto:LLP i EP)

El curiós tram final de la via, escalant primer la gran llosa adossada encaixonats per sortir-ne i tornar a entrar (Foto:EP)

L'accés i descens queda explicat a la topo. Ull amb el segon rapel, on farà falta flanquejar a l'esquerra per a trobar l'R1.

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en Lluís Parcerisa el 27/06/09

Diedre mastumbón, 230m V+/6a (Turbón)

**

Les parets del Turmo del Mediodía, amb el diedre per on va la via ben visible a l'esquerra separant el pany vermell i gris de la paret (Foto:EduPlana)

Camí de Benasc, inevitable desviar la mirada cap al Turmo del Mediodía o el contrafort rocós que vesteix el Turbón per la seva vessant O.. una paret discretament llarga, o no gens curta, només emmascarada pels vessants del massís que queden al descobert quan t'apropes, fins a quedar sorprès per la verticalitat del tema des de peu de paret...

Sortint de la fissura potent de l'L3 (Foto:ClàudiaRamos)

Ens apropem a repetir la recentment reequipada Diedre mastumbón (fitxa FEEC), la més assequible del repertori i un bon primer contacte amb la paret i la seva escalada. Via de tall clàssic, amb ressalts i un diedre que ressegueix una profunda canal que tot i que al ser tombada li resta continuïtat, reserva alguns passatges prou verticals i d'escalada exigent. Amb l'equipament mínim i necessari, ens haurem d'autoprotegir contínuament... amb una escalda que a voltes recorda, ni que sigui molt discretament, les escalades de Montrebei.

Topo de la via i començant l'L1 (Foto:EP)

Sortida de l'L2 i a mig llarg (Foto:EP)

La roca en general és bona o molt bona, però també té trams dolents i herbosos que li resten qualitat (L1 i L2 sobretot). Els llargs més exigents són els imparells, destacant la fissura neta de 20m del tercer llarg.

La paret queda a l'ombra fins al migdia i llavors el mateix diedre ens amagarà del sol durant els ràpels.

Escalant l'L3 (Foto:CR)

Escalant l'L3 (Foto:EP i CR)

Adjunto la topo que em va passar en Marmo. De material passem amb els aliens (del blau al vermell) i càmalots fins a l'1. Fem servir el 2 per l'últim llarg (prescindible) i algun tascó aïllat.

A l'R4 i l'inici de quart llarg on haurem de seguir a la dreta passat el clau (Foto:EP)

L'accés és evident des del final de la pista (es passa amb turisme, a partir del trencall amb compte) seguint la fresa (fites al principi) que puja vertical deixant el PR a la dreta (20'). El primer bolt ens marca el peu de via. El descens el farem rapelant la via.

Escalant l'últim llarg amb un final del tot agraït! (Foto:CR i EP)

A aquest enllaç es pot trobar l'article d'en Marmo que es va publicar a la revista de Barrabés, que junt amb en X. Teixidó van ser els primers descobridors dels itineraris verticals de la paret l'any 1995. Més info als blogs de muntanya de Barrabés. Info escadussera per una escola on costa trobar les topos de les vies, si algú les té s'agraeixen!

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb la Clàudia Ramos i en Marc Ferrer el 21/06/09

No ho se tio 85m 6c+ i Del Pureton 80m 6c (Roca Narieda cara O, Alt Urgell)

*

Al segon llarg de la No ho se tio

L'Alt Urgell és una comarca farcida de parets on conviuen a tocar vies d'escalada clàssica i vies esportives, en ambdós casos amb el nivell de compromís al gust. I és que algunes de les equipades es van fer en aquella època on era habitual escalar d'una expansió a l'altre i deixar els passatges durs entre les assegurances...

Inici de la No ho se tio i itineraris

Enfilem a fer una escalada matinera i ràpida aprofitant l'ombra fins ben bé les dues del migdia que aguanta la vessant O de Roca Narieda. Escalem la No ho se tio (topo) fins al segon llarg, deixant el 6c obligat i algo expo del tercer llarg per quan mengem més colacao (on els bolts separen com no ho fa a la resta de la via, potser l'assumpte està en una llastra que hagi caigut, es veu la petjada d'una presa. Es pot trampejar el primer tram amb l'alien blau i tascons petits i un ganxo, el segon tram - 2a i 3er bolt ni idea). Especialment al primer llarg, el grau és igualment obligat.

Després escalem la via Del pureton, suposem que oberta per sota. Enllacem el primer (un bolt i dos claus) i el segon llarg. Grau obligat i ajustat, V+ a la topo original! i deu anar de 6a/6b.

De totes elles les baixarem rapelant. Anàvem amb corda simple i una doble auxiliar per fer menys ràpels. De material passarem amb cintes (12 o 8 per a cada via).

Altres opcions són l'esperó Ja et val i la més recomanable de totes al meu gust El ratolí dels llavis vermells, més continua i amb les assegurances més ben emplaçades. En totes elles l'escalada és tècnica i dIfÍcl d'encadenar a vista, una particular del calcari vertical i a l'ombra de Roca Narieda prou diferent de les parets properes de la comarca.

Altres vies clàssiques d'aquesta paret que valen molt la pena són la Nifo, la Banda del Tako i l'esperó Xelo-Bam. Per veure el croquis general clika aquí. Una de les darreres aportacions de vies equipades és El camí d'en Pep, però caldrà afanyar-se doncs a la dreta li toca abans el sol.

L'accés es evident des del primer aparcament (a banda esquerra de la carretera) a peu de paret i seguir la fresa ben definida (10' de forta pujada).

Activitat feta el 20/06/08 amb l'Axel Moles