Aresta Idíl.lica, 195m MD/Ae (Moles de St. Honorat, Alt Urgell)

**

Amb l'agulla del Corb i l'agulla Geomètrica al fons.. (Foto:Cris El-Hage)

Enllestim aquesta breu immersió a les moles amb la molt repetida Aresta Ídil.lica (octubre 2001, Picazo i cia dixit). Bonica via de traçat innegable només entretallat per la gepa intermitja, capricis de la morfologia. Tot i així, la part superior guanya en verticalitat, dificultat, i no perd la perspectiva aèria de les vies d'aquest semi-circ que sembla voler enfonsar-se fins les profunditats dels boscos ombrívols d'alzinars i follets.

La sempre agraïda aproximació des del coll de Mu i l'agulla dels Tres Ponts amb l'aresta ben visible (Foto:EP)

Topo de la via amb ressenya (Vèrtex) també de l'agulla Geomètrica, i escalant el primer tram... amb allò que s'endinsa terra endins... (Foto:EP)

La via està equipada (bolts i claus), i tot i que manquen alguns dels claus de la ressenya no ens caldrà reforçar cap pas. El primer llarg s'evita fent una senzilla grimpada per l'esquerra. Enllacem els dos següents. El primer llarg sortint del replà és el menys fàcil i toca escalar entre dos claus i sortint de l'artifo, on cal parar compte i flanquejar a l'esquerra sempre seguint el terreny més evident (tot i que recta amunt no és difícil i amb bona roca, però amb autoprotecció precària). Enllacem els dos últims escalant la via amb 4 llargs. La roca, a trams puntuals delicada, però en general prou bona si s'acarona amb el tacte que demana el lloc.

El vertical i més obligat llarg sortint del replà... l'inici s'escala bé en lliure per la dreta del desplom, i l'artifo deu rondar el 6c+/7a però no gaire més... a menjar més cola-cao i au-riau! (Foto:CEH&EP)

El descens, fora del segon i volat ràpel d'estructura bestial, un cop a dins la canal encara ens caldran tres ràpels, dos de curts i un, el del mig, de més llarg i molt encaixonat. Que no us agafi el fosc baixant la canal i menys si sou colla i un sol frontal!

L'accés és l'habitual de les moles (info molt bona al sempre pulit blog de l'Alt Urgell), amb menys o més aproximació a peu segons disposem de 4x4 o no.

Tram final amb l'esperó per on discorre l'assequible Liberazione al fons i al ràpel dels tres ponts (Foto:EP)

Activitat moltbenfetaidesfeta amb en Xesco Mas, la Cris El-Hage i la Gemma Turell el 27/09/09

Curs de Meteo i Muntanya

*

(Foto:AniolVilalta)

"Si l'hivern primavereja, la primavera hiverneja"

(refranys i dites catalanes sobre el temps)

... talment com l'hivern del 2007/2008, ben a l'inrevés del 2008/2009....

En aquest enllaç trobem la informació de la 26è edició del Curs de Meteorologia i Clima de Muntanya que es celebra a Sort el proper 24 d'octubre. Es tracta també la relació del clima amb la neu i les allaus, i compte amb la participació dels c ompanys habituals de l'IGC i meteoròlegs especialitzats en muntanya com en Jordi Pons qui edita els butlletins de Barrabés.

(Foto:GuillemAmorós)

dies....

.... de remor, sol, arena, llum, ones. Que venen i se'n van, s'emporten el soroll. D'illes i tresors màgics...

espadats, escuma, roca de mil colors damunt el blau intens, que no cedeix, ni un bri de sol, mar endins.

(Fotos: Cristina El-Hage)

Retiro espiritual, 200m, MD (Sant Honorat, Alt Urgell)

**

Aprox al racó màgic de St.Honorat amb la paret de Mu sobre el capoll vermell (Foto:EduPlana)

Reprenem la vertical amb aquesta senzilla via d'en Picazo i cia. que busca el traçat més fàcil per escalar la paret de Mu. La via està equipada i només ens caldran les cintes i estrep recomanable pel primer Ae del segon llarg. L'inici el marquen dos bolts visibles des del terra en diagonal ascendent a l'esquerra, no confondre amb un bolt d'una altra via (Miquel Blanco dixit) a la dreta de la figuera, abans de la Liberazione. Grau no obligat.

La paret de Mu i topo de la via (Foto:PilarBarbens)

Inici de la via i del tercer llarg (Foto:PB i EP)

Vam enllaçar l'L1+L2, i l'L4+L5 amb cordes de 60m (més recomanable fer L4+L5 fins al coll, i del coll l'L5+L6).

Amb l'agulla dels tres ponts al fons i escalant el segon llarg (Foto:EP)

Escalant el quart i cinqué llarg que enllacem (Foto:PB i EP)

L'accés és l'habitual de les moles de Sant Honorat, 15' des de l'aparcament (4x4) del coll de Mu. El descens el podem fer rapelant per la via (argolles) o amb un sol ràpel fins la coll, i d'allà per la canal herbosa on caldrà fer un altre ràpel, i fins a trobar el camí que ens torna al peu de paret.

Ombreta de la bona fins al migida.

Escalant l'últim llarg (Foto:EP)

era una vegada...

l'espigablat, la gateta zíngara, i el capoll d'ordiga, anomenada cordada trafalgar, que van escalar al lloc màgic de les moles de sant honorat....

..i els riures encara ressonen entre les parets.

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en XescoMas i la Pilar Barbens l'11/09/09, diada de país i passió per una terra plena de sentiments

Diedre CERN (Paret Bucòlica, Alt Urgell)

**

Escalant l'L3

Una de les clàssiques amb més personalitat de la paret, injústament oblidada, amb interessant passatges i un marcat caràcter alpí. Oberta amb un estil impecable, hi trobarem l'equipament just, on es combina l'escalda en lliure i l'artificial equipat, i també a equipar (darrer tram del primer llarg) no massa laboriós però prou intens. Sobre l'itinerari, afegeixo breus comentaris dels llargs per complementar la info de la topo, aquesta vegada amb un croquis de l'ABC no massa encertat.

Topo i escalant la fissura desplomada del final de l'L1

Al primer llarg iniciem l'escalada per la base del diedre fins a passar pel mig de la figuera. Tramet de IV+ amb roca una mica discreta i ens trobem el primer tram desplomat (d'A1 més que A2). Equipat amb claus i espits, es pot forçar el lliure afegint un plus tranquil.lament a la graduació proposada al croquis. D'aquí arribem a un petit replà amb una savina d'on surt una fissura lleugerament desplomada de 6-8m que no apareix al croquis. Artificial a equipar on clavem dos universals i una "u" + càmalots (A2 més que A1)

Anem a parar a la R1 original sota el desplom, trobant-ne una altre a la dreta més nova i més còmode. La primera però ens protegeix millor de la caiguda de pedres, ja que el segon llarg s'inicia per un diedre vertical amb una sortida amb roca delicada. Es passa bé en lliure (V), l'A1 no el veiem enlloc. Sortint del primer tram de diedre la paret tumba. Enlloc de seguir pel diedre (roca discreta) escalem el tram per la placa de l'esquerra, roca excel.lent, fins a superar un petit desplom per l'esquerra d'una savina (V+/6a). D'allà a la R tram fàcil pel diedre altre cop.

Tercer llarg molt evident. Clavem a la sortida del primer diedre (opcional) i abans d'entrar a la R (recomanable). Tot en lliure amb un final que recorda més a un 6a+/6b. L'últim llarg el podem escalar recta amunt per un bloc desplomat fins una sabina (6a a equipar amb C petit, tram d'A1), evitant el bloc per la dreta (V) o per una variant de l'esquerra.

Inici de la via i arribant a l'R2

La vam escalar amb 3h i mitja.

De material passem amb joc de cámalots fins al 2, tascons, i 3-4 claus (recomanable universals gruixuts i alguna "v" també ample. Nosaltres vam posar universals mitjans però alguns ballaven als estar els forats donats, i una "u" que pse pse). D'aliens només vam posar el blau (a l'L2 i l'L3).

L'accés el farem des de l'aparcament de la dreta de la paret i amunt pel peu de paret fins al primer diedre evident (figuera i els espits de l'L1 visibles des del terra) 10'. Aquí es pot veure la situació de la via a la paret. El descens el farem remuntant a l'esquerra (tram d'aresta de III/IV que es pot evitar fent el senglar per la dreta) fins a trobar el camí de baixada habitual (40') o pels ràpels del Salt de la Lluna. També es pot baixar per la dreta enganxats al fil de la paret, però només si es coneix el camí i no està humit, la vessant queda penjada sobre la carretera on s'arriba per un únic punt on hi ha unes escales de ferro (no visibles de baixada, ull!).

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en Fleki i l'ombretadelatarda enmig d'aquesta onadadecalor sense surfing ni xiringitus el 19/08/09
(Fotos:EduPlana)

Anís del Mono, 165m 6a (Paret Bucòlica, Alt Urgell)

*

Inici de la via enllaçant els dos primers llargs (Foto:EduPlana)

Enfilem la que és la darrera obertura de la paret Bucòlica. L'itinerari ben trobat, amb un primer tram de díedre i després per plaques serpentajant per lo més evident. El que ens trobem escalant la via respecte la info de la topo que pesquem a Freebloc és molt diferent. La longitud dels graus està calculada a l'alça, l'R4 es troba abans del que marca el croquis, la penúltima reunió no existeix, el darrer llarg en realitat és un tram de grimpada fàcil fins un darrer pas de cresta, els graus apareixen augmentats arreu, i l'equipament generós a base de bolts i claus la fa una via equipada (excepte si l'entrada de III i opcional algun alien per un tramet entre dos bolts a l'L2 amb roca discreta).

Topo de la via i a la penúltima reunió piulant al pot (Foto:EP)

Nosaltres l'escalem amb 4 llargs i ens queda així: L1+L2, 45m, V / L3+L4, 40m, V+/6a / L5, 30m, V+ / L6+L7+L8, 50m, V+ (graus no obligats). Passarem amb 14 cintes.
No enllaçar l'L5 i l'L6 ja que no trobarem l'R6.

La roca com és habitual al pany dreta de la paret és de discreta a bona. Tot i que està bastant senejada, cal parar compte a trams.

Escalant l'L3 de la topo i arribant a l'R4, la nostra segona reunió (Foto:LluísParcerisa i EP)

L'accés és evident des de l'aparcament de la dreta de la paret (10'). El descens el podem fer com marca la topo (40'), o pels ràpels del Salt de la Lluna, o per la dreta de la paret tal com acabem la via fins a unes escales de ferro que baixen a la carretera però s'ha de conèixer i evitar si el terreny és humit (destrepes herbosos, 20').

Activitatfetaidesfeta l'11/08/09 amb Lluís Parcerisa