rocaineu

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

30 de maig 2010

Ulls de falcó, 110m Dinf (Vilamala, Solsonès)

Escalant el segon llarg (Foto:XescoMas)

al racó màgic de Vilamala... allà on el gegant emprenyat es va endú el troç de muntanya que falta i la va deixar horitzó enllà, el que ara es coneix com la muntanya de Montserrat...

La característica fissura que ratla lla paret. A l'esquerra el destrepe per arribar al coll (Foto:EduPlana)

Tastem la vertical xinoxano amb aquesta senzilla proposta, amb roca en general molt bona o bona i les assegurances les justes i on toquen, per anar fent. Sortim per la variant. L'aproximació l'hem feta seguint la carena fins a destrepar un mur fins al coll (III i ull!, és pot rapelar d'una sabina amb carinyo), i d'allà hem baixat per la canal amb alguns destrepes de II (tot 20').

Bonica escalada, del petit gran mestre. I les farigoles florides com a botons.

Topo amb els afegits dels oberturistes (l'L1 ens ha semblat de 50), i inici de l'escalada (Foto:XM)

Escalant l'últim llarg i botons... (Foto:EP)

racons d'una terra plena d'història, a St. Pere de Graudescales, i del dia que escalavem El camí dels Alamalivons que arrenca al fons de la rasa a la dreta de l'Ulls de Falcó (Foto:EP)

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en XescoMas i unaesquenaqueencaraesqueixa el 30maigdel2010

fent camí... de Solsona a La Seu d'Urgell

amb el plaer de caminar per caminar, ... veure-ho passar, i fer-la petar

acompanyo a la colla pessigolla a la directíssima ruta Solsona - La Seu d'Urgell, aquest cop de cotxe escombra i un darrer tram a peu, deixant temps a l'esquena que encara li queda i em té fora de joc des de fa dies.

En números els surt 55km i 6.000m de desnivell acumulat...

En dos anys ja van quatres grans rutes de nord a sud, i de est a oest... de Coll de Port a Pinós, la carena N de la comarca d'est a oest, de Solsona al Pedraforca, i aquesta que no serà l'última. Trepitjant, i fent país. Gaudint del plaer de recórrer territori, per gaudir-ne dels detalls. Per tornar a sentir l'escència de quan simplement la gent es desplaçava a peu. Mirant de trobar sempre el pas més lògic.

Activitatfetaidesfeta el 23 de maig de 2010
(Fotos:Edu&XaviPlana)

9 de maig 2010

Illa de Rodos (Dodecanese, Grècia)

a les runes de Lindos

"Located at the crossroads of three continents, in the blue expanse of the south-estern Aegean, between Asia Minor and Crete, the islands that comprise the Dodecanese fall like a pearl necklace on the dark velvet sea. In the area of Greece where the sun shines the most, nature has created an enchanting environment, etched with thousands of years of history." (12islands Dodecanese.Greece)

costa w, allunyada del turisme, fart de descoberta...

Preciosa descoberta de blau cel i mar a la sempre dolça Grècia que et rep amb els braços oberts com pocs països... un poble, una terra, una cultura on tot brilla per si sol.. l'illa de Rhodes possiblement la més orientada al turisme comercial, i tot i així manté tot allò autèntic... sense parets grans, l'escalada hi és incipient, amb sectorets repartits per l'illa.... i les possibilitats d'escalada sobre la mar, com a tot arreu on el calcari es presenta, doncs al gust....

Lindos

i la religió ortodoxa arreu

les vinyes de la regió de Ebonas

Castell de Monolithos

un molt bon destí per passejar-se a l'ombra de les veles d'un vaixell recorrent aquestes perles de la mediterrània... si pot ser sense agenda ni data de tornada... millor.

Per un país que ho està passant malament, i una gent oberta al món com poca, que no haurien d'haver-s'hi trobat, i no saben com sortir-ne.

El port natural de Lindos i al poble de Siana

L'esglesia de Siana

Castell de Monolithos

La muntanya d'Artamitis, i la seva gent, i productes genuïns

Ortodòxia...

quan el temps s'atura, amb l'illa de Chalki al fons

...as a pretty flower in the middle of the green, don't forget to keep your colors...

pleníssimadescoberta del maig 2010 d'unamediterràniaquenotel'acabes.. (Fotos:EduPlana)

1 de maig 2010

Aresta dels Piteus, 110m MD (Vall de Lord, Solsonès)

Fi de festa amb, al fons, la serra de Bastets per on passa la també exigent Cresta dels Llengots amb el segell inconfusible del mateix oberturista

Xuxe! ja no queden barrets!
...per treure's.

Enfilem a repetir aquesta recent obertura mestre amb tot el que corre amunt i avall a la solitària roca Subirana, als volts de St. Llorenç de Morunys... aquella taca verda del mapa no tot acaba i res comença, o és a l'inrevés?

Obertura autèntica amb les assegurances justes sobre el conglomerat discret del lloc, resseguint sense perdre'l el fil de l'aresta E de la paret. De material hem passat amb 8-10 cintes, alguna baga i l'alien gris/vermell (opcionals, tascons amb traça sinó).

Acabant l'L1 i escalant el segon llarg

Al segon llarg

Pel descens ens anirà millor seguir l'aresta (fàcil I/II) fins al cim i d'allà trobar una fresa poc definida per la cara N que ens mena a un collet (hem deixat fita) i d'allà a un altre que ja ens encara a la pista d'accés.

Un bon pretext per conèixer el lloc, on toca escalar.

Escalant l'últim llarg que tampoc deixa indiferent i la roca Subirana, amb el fil de l'aresta a la dreta

Fi de festa i topo del Corriol (revista el CESolsonès) amb les vies - sortides del forn - de la roca Subirana. Alguna anotació.

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en Xesco Mas fetunvalent i la Pilar Barbens fetaunagatazíngara l'1/05/10

30 d’abr. 2010

Gran circular Tempestats - Ballibierna, MBEA S4 (Vall de Benasc)

***

El bellíssim Ballibierna vist des del cim del Tempestats, amb les moltes opcions de l'Ampriu de Llire al fons (Foto:GuillemAmorós)

bonica, dura, llarga i tècnica circular enllaçant aquests dos gegants per la capçalera de la vall de Ballibierna... Un racó.

Mirada enrere del descens del Tempestats des del llom on trobem la bretxa de Soler i Coll (Foto:EduPlana)

Itinerari: Sortim del refugi de Coronas (cota 1.970m), pugem al cim del Tempestats (3.296m), baixem en tendència a l‘esquerra per trobar una canal (S4) que a la bretxa de Soler i Coll enllaça amb la capçalera del barranc de Ballibierna. Allà posem pells (cota 2.450m) i enfilem a la vall que des de Llauset també puja al Ballibierna (cota 3.056m) per la seva vessant E. Un cop al cim tenim 3 opcions:

1) la més lògica i bonica passar el pas de cavall i baixar pel barranc de Culebres (S3/S4, cordino recomanable segons condicions del pas de cavall) i, sempre per la vessant obaga, continuar fins poc abans de l‘alçada del refugi per trobar una palanca que creua al riu i ens deixa a 5min del punt de sortida (veure piulada, fa dos anys amb unes condicions excepcionals).
2) la més agosarada: baixar per la canal "de la papallona" (veure piulada) de la vessant N (45-55° i estreta) que des del vèrtex occidental de la carena ens porta igualment a la mateixa vessant anterior (S5).
3) la de menys dificultat però també menys interessant, baixar per on hem pujat la vessant E (S2) per sortir després dels ibons de Ballibierna.. al final de la vall si no hi ha neu a la solana es pot flanquejar a l‘esquerra fins a enllaçar amb l‘obaga que manté neu fins al refugi.

Itinerari vist des del Tempestats. Cal ubicar bé el pas de la bretxa de Soler i Coll (vermell ascens, blau descens, groc descensos alternatius) (Foto:EP)

Els ibons superiors de Ballibierna amb el descens de la canal que mena a la vall, i el mateix vist de front (Foto:EP)

Des del vèrtex occidental de la carena del Ballibierna, i itinerari (Foto:EP)

En tots els casos són 2.000m de desnivell positius, i a tenir en compte que les opcions 1 i 2, les parts més tècniques estan a la part final de la sortida. Per les orientacions els horaris juguen a favor. Excepte l'accés a la carena del Ballibierna ja que a la vessant E rep el sol de bon matí i és fàcil que quan hi arribem ho trobem ben transformat. A matinar i comptar-hi unes quantes hores d'activitat.

Al cim del Tempestats amb l'Aneto al fons (Foto:EP)

Baixant del Tempestats (Foto:GA&EP)

Sobre l'estat de la neu a la vall, amb aquesta setmana de calors ha remuntat bastant. 45‘ de porteig a la vall de Llosars. Tot molt estable, bon regel nocturn però superficial (evitar sortides a peu fins que vingui el fred, la crosta no aguanta sense esquís). I fora d‘horaris, molta sopa.

La idea era baixar la canal de la papallona, però quedem fora d‘horaris i al tapar-se els núvols acaben de degradar la neu a totes les orientacions, .. desfaig camí per l‘opció 3.