Ponts de diàleg, 90m 6b (Paret de Riu Lacó, Solsonès)

**

Una altra de les bones vies del llogaret de Riu Lacó. Via neta netíssima per treure's el barret novament on només hi trobarem ponts de roca i un bolt de l'R1 compartida de la Sufi.

Sense ganxo el pas de 6b és de regletes-adherència i obligat, sinó V+A1+. El 6a del darrer llarg l'hem protegit amb un parell d'aliens així així. L'estil pur de l'obertura ha deixat l'escalada tan neta que fa fresa embrutar-la amb res. Si anem amb estil classicorro potser ens pensarem que clavarem, però és del tot prescindible. Per protegir-nos de més aprop el pas de 6b, passada la sabina hi ha un forat que si el netegem entra molt bé un friend petit o tascó. El que si recomanem afegir als tascons que diu la topo són els aliens (semàfor) i algun friend petit (fins al 0.75 o 0.5 de càmalot, no més). I el ganxo, si no anem ben segurs amb el 6b.

Això si, ULL amb els ponts de roca. Alguns cordinos i sobretot un parell de bagues de persiana (!!??) són dubtosos. I també comprovar el pont de roca en si, alguns molt prims que només serveixen per aguantar el cordino. La topo no enganya: "ponts de roca de totes les mides i qualitats".

Panoràmica de les vies del sector dret de la paret

L'accés és l'habitual seguint la fresa que ens porta al peu de la Sufi i d'allà baixar pel peu de paret 30m fins a trobar els cordinos de peu de via (10'). El descens recomanat és seguint la fresa del capdamunt de la paret que aquest hivern vaig netejar que ja estava molt perduda i és passa molt millor (15').

ActivitatmoltbenfetaidesfetambelXuxeilacompanyiadelJoanielPetaquecontinuenperlaSufi ara que les tardes s'allarguen fins a voler tocar la matinada... encaraambelverddelaprimaverapertot. Quin goig els sembrats d'aquest any!!!

en canvi els esquirols tremolen a les visites dels navegants.. amagueu les destrals sius-plau que per aquesta banda la roca encara respira tranquil.la i no li fa falta cap nova autopista cap al cel.. i encara més quan s'equipen des de dalt. No cal domesticar-ho tot. Quin poc favor a l'esperit lliure que correspondria a tanta figurança. 

Aquests dies, fins i tot a l'ós se li veuen les orelles, i boniques que poden arribar a ser

Pico Royo 3121m BES3 (Vall de Benasc)

**

Amb aquesta calor es pot veure com la neu es mou, terra endins, aigües avall, cel enllà... 

L'ascens al pico Royo, de la mateix manera que amb la Punta Literola és una possibilitat d'allargar la visita a la també allargassada vall de Remuñe que a aquestes alçades del final de la temporada, haurem de remuntar fins al pla de l'ibonet de Remuñe per trobar-hi la neu. 

Caldrà matinar i la millor combinació d'orientacions fa que el descens recomanat un cop a l'aresta de Remuñe sigui per la normal. Amb la isozero més baixa, aquest dia continua pels núvols a 4.000m, es pot plantejar la baixada directa. La de la canal del mig que rep el sol des de primera hora, probablement ja la trobarem massa transformada, si més no en el seu tram superior.

Des del cim del Pico Royo mirant a l'Oest amb el circ del Portillón als peus

Des de l'aresta de Remuñe amb la carena del Pico Royo entre els dos portals

Sobre l'estat de la neu, calço a 2.200 aprox. i ja continua fins al cim del pico Royo. Regel just però suficient (amb esquís! que a peu aquests dies ha de ser bastant agònic). 

L'itinerari s'arrodoneix amb l'ascens a l'amable aresta de Remuñe des d'on podem fer el cim del mateix nom o baixar des de qualsevol punta intermitja. A comptar la pèrdua de cota al portal de Remuñe fins al pla de l'ibón blanco de Literola però sense treure pells. L'ascens al Royo el fem amb esquís per la pala central, amb unes últimes llaçades una mica forçades si trobem la neu dura (una alternativa és arribar-se al collado superior de Literola i per l'aresta fer de pas la Tuca de Literola (3.004m!) però l'accés al collado també és ben dreta). La piràmide superior és mantinguda sobre els 20º.

Els desnivell acumulat positiu és de 1.700m aprox. si ens quedem a la punta intermitja de l'aresta de Remuñe.

El balcó de Remuñe, on s'hi poden penjar els peus i jugar amb el buit.. i a l'aresta del Maupàs

Horitzons amplíssims que fan marxar els pensaments sense retorn...Neus que deixen de ser-hi, per tornar amb un nou hivern. O potser no acaben de marxar mai del tot! quan les penses, en la teranyina de la nostàlgia o, millor, quan als vèrtex nus dels cims sota el cel d'estiu nous descensos apareixen per toT

Activitatmoltbenfetaidesfetaensilenciiladolçacompanyiadelaneueldissabtedosdejuny, i una nova temporada que ja clica l'ullet amb més propostes

Tusse de Remuñe, 3041m MBES3 (Vall de Benasc)

**

A la nit tot són estels, quan la lluna que ja quasi és plena s'amaga a l'horitzó, sud enllà. El dia serà ras, blau sense la broma del dia abans.. les muntanyes ja són més a tocar avui amb l'aire tan net.

Enfilem al Tusse de Remuñe per la normal per fer el descens per la canal del mig, a l'esquerra de la directa. L'isozero tan alta no ens entreté massa, i anem sense aturador. El pendent no passa dels 35º a un estretament al mig on és més vertical. L'entrada la podem fer per la dreta de la Forca o per la dreta del bony nevat girant després. En tot cas, des de dalt és tot molt evident. A tenir en compte que li cota el sol des de bon començament i és el primer que transforma. La canal directa per orientació, aguanta més i millor, però és més difícil i obligada.

El Tusse de Remuñe al fons a la dreta amb la canal directa encara al sol i ombra, i la canal del mig a la vertical de la Forca de Remuñe, al centre de la imatge

Sobre l'estat de la neu ens calcem al replà habitual a aquesta època, de l'Ibonet de Remuñe. L'època de les últimes neus, els últims descensos i el cor encongit :). Cap a la cota 2.200m aprox. Són 400m de porteig que ens portaran poc més d'hora i quart de camí segons el ritme per la llarga i matisada vall de Remuñe. Regel dèbil però suficient. D'allà neu continua fins al cim excepte un bony sense nom a la bonica aresta de Remuñe poc abans del cim.

Acollidoraesquiadamoltbenfetaidesfetamblacompanyiaranesail'angèlicaelprimerdiadejunyaraqueaixòs'acabasiosi!?

Cicular al massís de la Maladeta i corredor Estasen, +2.200m MBEAS4 (Vall de Benasc)

***

(Foto:AngèlicaTesas)

Enfilem a repetir la llarga i preciosa circular al massís de la Maladeta, un dels grans itineraris, en el dia, dels Pirineus.. en silenci. I que completem amb, aquest cop si, descens agraït del corredor Estasen amb condicions de luxe.

Sobre l'estat de la neu, aquest dia calcem esquís a 5' del refugi, creuat el riu (definitivament, quin fàstic que fa la Renclusa i els seus voltants, fa vergonya), i descalçarem a 15' del pla d'Aigualluts. La trobem poc transformada a la glacera, dura excel.lent al descens al llac de Cregüeña, tova "cansina" a l'ascens al coll de Cregüeña, primavera transformada al punt a la vall de Coronas, de fàcil pujar i molt bon baixar al corredor, i sopa però amb un final prou bo rotllo "moqueta" a la glacera de l'Aneto fins que s'acaba... que si, que això s'acaba!! La nit ha estat estrellada, amb una mica de vent del sud que fa de fohen a la glacera. L'iso zero està pels núvols, 3.800-4.000m durant 72h.

Aquest cop allarguem l'itinerari fent el descens fins al llac de Cregüeña i també al de Coronas, sense els flanquejos que ens estalvien desnivell i sortint aproximadament uns 2.200m de desnivell positiu. A la visita de l'any passat hi ha més detalls de l'itinerari.

En vermell ascens i en blau descens. A la vall de Cregüeña en taronja altre descens i en verd el que vam fer l'any passat amb flanquejos exposats amb neu dura. A l'esquerra de la fotografia el coll de Cregüeña amb la canal dreta que hi mena directament. El remuntem per les campes de neu de l'esquerra i amb una travessa delicada per sobre els ressalts de roca

 la sud de la Maladeta al sol i ombra, i la canal del Maldito

(Foto:AT)

 La canal "de la papallona" del Ballibierna i des del coll de Cregüeña amb l'Aneto al fons

(Foto:AT)

 

L'ascens al corredor Estasen (35º) el fem per la variant del Petit Black (de fins a 50º), aquest cop amb massa poca neu a l'inici per a esquiar-lo. L'entrada del corredor en canvi està picona, sobre els 45º, però només un curt tram i amb bona recepció. Després ja ens deixem anar encadenant girs a plaer amb una neu facilíssima. Només a la sortida cal tornar a parar compte amb un nou estretament sense massa neu.

(Fotos:AT)

(Foto:AT)

 Al coll de Coronas amb el corredor darrera i el Petit Black al mig del trident

Fantàsticaesquiadambl'angèlicaquenoescansal'últimdiademaigcadadiaunraig... i quina sortida tan bonica, que tot i amb la neu ben remuntada, et quedes ben satisfet de blanc per toT