**
A la nit tot són estels, quan la lluna que ja quasi és plena s'amaga a l'horitzó, sud enllà. El dia serà ras, blau sense la broma del dia abans.. les muntanyes ja són més a tocar avui amb l'aire tan net.
Enfilem al Tusse de Remuñe per la normal per fer el descens per la canal del mig, a l'esquerra de la directa. L'isozero tan alta no ens entreté massa, i anem sense aturador. El pendent no passa dels 35º a un estretament al mig on és més vertical. L'entrada la podem fer per la dreta de la Forca o per la dreta del bony nevat girant després. En tot cas, des de dalt és tot molt evident. A tenir en compte que li cota el sol des de bon començament i és el primer que transforma. La canal directa per orientació, aguanta més i millor, però és més difícil i obligada.
El Tusse de Remuñe al fons a la dreta amb la canal directa encara al sol i ombra, i la canal del mig a la vertical de la Forca de Remuñe, al centre de la imatge
Sobre l'estat de la neu ens calcem al replà habitual a aquesta època, de l'Ibonet de Remuñe. L'època de les últimes neus, els últims descensos i el cor encongit :). Cap a la cota 2.200m aprox. Són 400m de porteig que ens portaran poc més d'hora i quart de camí segons el ritme per la llarga i matisada vall de Remuñe. Regel dèbil però suficient. D'allà neu continua fins al cim excepte un bony sense nom a la bonica aresta de Remuñe poc abans del cim.
Acollidoraesquiadamoltbenfetaidesfetamblacompanyiaranesail'angèlicaelprimerdiadejunyaraqueaixòs'acabasiosi!?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada