A la Reina-Puig fins a la feixa (Bagasses, Terradets)

**

D'aquesta escalada ja fa una setmana, quan les temperatures encara eren de primavera i aquest "bonus" extra encara deixava escalar a les assolellades vessants sud de la roca calenta dels Prepirineus... que ara ja demanen a crits la bona ombreta o els aires d'alçada.

Bonica ruta molt clàssica, restaura amb bolts i alguna que altra xapa que et trobes pel camí de vies veïnes. Poc a afegir a la info que corre per la xarxa, aquí amb dades llarg per llarg. Tot i que no circular una topo curosa, la via es segueix molt bé sempre buscant la lògica. Reunions rapelables excepte alguna a desmà que no caldria.

 

Només comentar que el primer llarg d'artifo després de la falsa feixa té un tram en lliure ben obligat i no gaire evident, tipus 6a. Es protegeix mig mig amb un càmalot del 0.75, .. potser hi ha saltat un clau, trenca la tònica de la resta de la via que no obliga.

 

De material, portàvem els aliens i friends fins al C3 i tot ho vas posant aquí i allà. Els tascons prescindibles.. com a mínim fins la feixa! aquest dia imprevistos logístics no ens van deixar acabar-la, una llàstima perque et quedes amb un bon regust d'escalada no completada.. ja hi tornarem, amb paella o sense, des de la feixa.

 

A les Bagasses, aquest mur sense complexes que talla en sec l'horitzó i encongeix el clatell quan li busques el capdamunt, només li sobra el silenci robat per fer seu del tot l'espai.

 
bonaescaladaquenoacabadaperòjahitornaremmoltbenfetaidesfetamblamireia, i un comiat de la primavera que dóna pas a l'estiu

a la Mas Brullet de Montserrat

**

Escalem aquesta preciosa clàssica del tot recomanable de la nord de Montserrat. Itinerari obert per en J. Mas i en J.M. Brullet, l'any 1960. Topo i piulada molt ben referenciada al blog de l'Escalatroncs. D'aquestes clàssiques que quan les atrapes tan tard caus en com no havia vingut abans a escalar-la. La roca, que no es mou de lloc.

Ara a l'estiu li toca el sol de valent, l'orientació E no dóna marge. Només a la part superior ens agafarà l'ombra. Cal buscar dies d'aquest estiu que encara no ho és del tot, fresquets, per posar-s'hi, o pensar-ho per tardor-primavera. D'aquesta escalada ja fa una setmana, amb el fresc d'aquests dies tampoc s'hi deu estar malament.

De material, nosaltres hem carregat el càmalot del quatre i no ens ha fet cap nosa. També dúiem un 3 i un 2 repetits i han anat prou bé. Tot és prescindible, però al gust. Els tascons a mi si m'han semblat prescindibles, si portem els aliens al cinto.

L'itinerari és d'una lògica aplastant i es va seguint molt bé. L'escalada de fissures és ben poc habitual al massís, i aquí te'n fas un fart. Sobre els graus, tot ajustat, menys el que es canta en lliure que era artifo. El darrer més 6c que 6b concentrat a una secció al mig on la fissura es fa enorme.. o potser tot és redueix a la tècnica.

El descens l'hem fet pels ràpels de la vessant E que miren a la canal de la llum, més ràpid que baixar rapelant la via. Per trobar-los, cal remuntar uns 30m per la canal herbosa o per una campa vegetada a la dreta (millor) fins un mig collet on una fresa dèbil flanqueja dret i fins la base d'un pany de roca on cal baixar per dins el bosc esclarissat fins a girar a l'esquerra on trobar el primer ràpel d'un arbre. Hi hem posat més fites que les cabres es dediquen a remoure i al final hi ha una corda fixa. 

El primer rapel fa 45m i ens porta a una nova instal.lació de dos espits amb anella. El problema és que estan bastant a la vertical. Cal moure's amb cura. I tot i així, cauen més pedres de les cabres que a la tarda van baixant de la muntanya. Fa fresa, tot el dia a la vertical i a Montserrat et quedes amb la sensació que te la jugues més amb els rocs que fan caure les cabres.

Escaladamoltbenfetaidesfetambl'axelilamireia, i un cel blau que fa pujar tots els colors...

al Pic d'Alba, 3017m MBEA S3 (Maladetes)

**

encara assaborint-ne el moment....

Aquest dia la neu marca el seu guió, i la impressionant circular que estava en ment queda posposada per un altre oportunitat. Aquest dia les condicions de neus estovades per la manca de regel nocturn ho fa tot exposat. No és dia de canals i corredors, "pentaraiders" ni horaris que vagin més enllà d'arribar a Benàs a l'hora d'esmorzar

I tanmateix, tot i ser conegut i visitat, cada estona a un cim, és un moment únic. Quina gran bellesa ens acompanya aquest dia

Sortim dels Llanos de l'Hospital, de fosc, i amb l'ajuda del GPS anem trobant el pas per enfilar pels tubs de Paderna. En mitja hora ja podem calçar el que s'endevina com una llengua continua de neu. Tot moll, humit, fins i tot les pells es desenganxen. Les ganivetes no sortiran en tot el dia de la motxilla, ni a les pendents dels tubs. Ja no ens descalcem fins pocs metres abans del cim, fins i tot el coll que mena a la pala cimera el podem traçar amb esquís aprofitant la tècnica excel.lent d'aquest parell de valents. Aquest és un gran detall perquè si a sota la neu estava estovada per la manca de regel, a dalt trobem una textura granissada de més de 40cm sense gens de cohesió.

Són les sis del matí i veiem sortir el sol sobre el mar de núvols, mentre ens encongim i gaudim d'aquest regal.

(Foto:CarlesLl)

 

Abans de les set ja comencem a baixar. Aquest dia res que tingui una mica de pendent i que li toqui una mica el sol és recomanable d'esquiar. Veiem allaus de fusió del dia abans, i de placa, com a mínim recents. Esquerdes que tallen vessants. El cop de calor sobre unes neus que just fa una setmana que surten de l'hivern, es deixa notar. No fa ni tres dies que encara s'hi va afegir un pam més.

(Fotod:CLl)

Llisquem sobre neus 'papa' de més o menys gruix a la solana, o una lleugera crosta als terrenys més obacs. Fins a cotes baixes on ja apareix la base endurida de la neu vella, no trobem una neu "previsible".  Gaudim igualment del descens i apurant llengües de neu amb un parell de curtes descalçades encara aconseguim arribar a cinc minuts a peu de l'aparcament, tot un luxe.

(Foto:CLL)

Unes quantes imatges més per acabar d'assaborir un blanc que ja començar a acabar-se!... malgrat encara hi ha molta neu per tot.

(Fotoe:CLl)

Neus difícils i perilloses on cal parar compte, .. les temperatures segueixen altes de nit i el regel ha de ser molt pobre o inexistent.. ull amb pendents de més de 20º a cotes altes que tot sembla voler baixar alhora que l'esquiador, amb les cornises amb ganes de caure que al seu torn poden provocar allaus de fusió (amb aquesta calor les plaques previsiblement ja s'hauran estabilitzat), les esquerdes que tallen vessants i corredors ...

Fantàsticasortidamoltbenacompanyadapelcarlesilamontse,.. amb colors d'hivern, i aires d'estiu que ressegueixen les valls per fer-se el seu lloc potser ja, definitivament... quin gran blanc el d'aquest any!

A la Carreras Nicolau (Agulles, Montserrat)

*

Escalem aquesta xemeneia de la Miranda de la Portella per continuar per la CADE i sortir per dalt. Una línia clàssica que ressegueix una clàssica xemeneia de Montserrat, amb passos de diedre, empotrament, mig off-with i una mica de tot per aconseguir passar en lliure, sobretot el primer llarg bastant més difícil que el segon (6b? i sobre roca no sempre bona). 

Són dos llargs curts, però diria que amb 60m s'arriba a enllaçar. També els dos últims de la CADE es poden enllaçar, així que amb dos llargs llargs, s'escala aquesta agulla tan evident que emmarca el coll de la Portella. Per amortitzar la visita també és pot rapelar un cop feta la via des de la instal.lació de l'Espurneta i escalar aquesta, tot i que la CADE segueix sent la més recomanable de totes.. i és que la lògica d'una clàssica no té comparació.

Sobre el material, em comenten que a la via el mateix oberturista li ha afegit bolts. El tema és que ara queda equipada malgrat la facilitat d'equipar la xemeneia. La via ha passat de l'original VA2 a un actual VAe. Podem pujar un semàfor d'aliens si volem i el C2 el vam posar perquè el dúiem però totalment opcional. Si portem aquest últim segurament també el farem anar al sostre final de la CADE.

clàssicaescaladad'aquestaclàssicaquehadeixatdeser-hoambl'eduard, un dia que les pluges matineres ens despisten del repte gros... aigua que no deixa de caure!