Un parell de cordes, algunes peces i un rumb no gaire definit cap a la regió d'Agulles a deixar-se perdre per aquest laberint dalinià. Paisatges que tot i tenir-los a la retina desde petits, no deixen mai d'atreure. M'agrada pensar en les sensacions que ha de despertar en algú que s'ho troba per primera vegada. A la muntanya màgica de Montserrat, només el soroll que l'envolta distreu. Ai si fos a una zona més remota... Bonic imaginar-ho. Tampoc hi hauria les propostes verticals que hi ha, per tot.
La primera idea era escalar la reequipada CADE, rabiosa clàssica de l'any 1957 oberta per en Santacana, Vendrell i els germans Pons. Però de tant poc atents que ens líem i a l'R2 tirem recta amunt per una línia nova de bolts entre lliure difícil i artifo (algun passet de V+/6a obligat si no es porta estrep). La cosa continua amb una curt però desplomat llarg també d'artifo. I a la base de la boleta recuparem l'itinerari de la CADE. La R de la boleta és paral.lela a la R de la Domunt crist i li han "pispat" el pot de piulades on trobem un únic cartró amb dues anotacions de repeticions "quasi ens surt en lliure" i mig s'entén un nom tipus Espurnella (?). No he trobat referències d'aquesta via... i ni idea si comença des de baix. Alguna info?
La via és diu Espurneta i es pot tobar la topo i info de l'oberturista aquí.
La via és diu Espurneta i es pot tobar la topo i info de l'oberturista aquí.
En vermell l'itinerari de la CADE, en verd la Carreras i Nicolau, en blau la Domund crist, i en groc la via nova. I al primer llarg de la via nova.
Final de l'L1 i a l'L2 de la nova via
Sobre la CADE hi ha molta info a la xarxa i mil topos. Aquí, aquí i aquí topos més clàssiques i versions més arreglades. Per mi la xemenia IV i a pèl, tot i que buscant i entra algun alien. El darrer diedre també IV i pèl, curt, on el C1 o 2 quedà de luju. Sembla que tots els artifos surten en lliure però apretant. Pel descens, també s'ha renovat el ràpel, curt de 20m. L'accés el fem per la fresa desdibuixada que surt del camí a dretes poc abans d'arribar al coll i va flanquejant fins trobar-se a la vertical de la xemenia on cal enfilar amb una grimpada cap a la canal herbosa on comença la via, sobre una cova. Alternativament per dalt, fent el descens per la mateixa canal amb alguna desgrimpada. O tercera opció amb ràpel des del coll del Dauet, però això ja són ganes.
(Fotos:AngèlicaTesas&EduPlana)
3 comentaris:
La via es diu espurneta i va per fora de la llastra recte desde baix en dues tirades a lésquerra de la carreras nicolau, es a dir pel mig de la placa, la resta es el que hi ha pintat de groc
eo merci, si saps si hi ha topo i on es pot trobar ja ens diràs
salut!
ep, ja l'he trobada al blog de les espurnes, merci
Publica un comentari a l'entrada