a la Montpart (Agulles, Montserrat)

**

Aquesta bonica via ja surt seleccionada a l'edició del 90 de Las más bellas ascensiones de l'AGP. Tot un pany perfecte de roca perfecte, serpentejant fins a atènyer el definit diedre de sortida. Poc a afegir a l'abundant informació que ja corre per la xarxa. Només apuntar aquest divertit joc dels graus de les clàssiques alliberades "Muy difícil si la apuramos totalmente en libre" (AGC díxit). Així el V+ del primer llarg té un passet per allà al mig de posar-s'hi bé, però bé. I el 6a del segon sembla fàcil al cantó del 6a de l'últim que sembla bastant més difícil, ben bé com si li hagués caigut l'Ao i ja està.. algun tímid 6a+ per aquest darrer llarg també apareix en alguna ressenya.

De material, algun alien i càmalot mitjà (.75 i 1 per ex) ens pot anar bé pel darrer llarg, però opcional. La via està reequipada amb bolts. Ull a seguir bé al topo i no confondre's amb les vies que creuen el pany, tot apurant el bon rocam.

 Preciosa escalada oberta l'any 1960 per C. Roperto, A. Montpart i J. Mayol

 

La zona màgica d'Agulles. Aquest dia l'ocell groc va amunt i avall, .. una torçada de turmell, un roc al cap baixant per una canal... l'itinerari circular s'ha convertit en una activitat d'aventura per caminants, i una font de calers pel refugi.. Que si les assegurances, que si el cobrament dels rescats, que si... aquí, tan a prop del concepte de part temàtic, tot sembla confondre's. 

MoltbonaescaladamoltbenfetaidesfetamblaRaquel, ben abrigats del vent gèlid del nord oest que aquest dia deixa el país congelat, tot i el bany de sol

Fent pols per Sorteny (Andorra)

***

Aquest dia una petita finestra queda oberta a l'horitzó de bon matí, però només és un sospir. En seguida el cel ja queda cobert, i quan no hem sortit de l'aparcament, arrenca a nevar. Finament, amb un vent lleuger, sense fred. Enfilem des de l'aparcament fins al traçat segur de la Coma del Forn convençuts que no farem cim però fins on la visibilitat i el pendent ens deixin. Les sud, avui tapades per la neu nova i la manca de visió, continuen delicades, i les nord no les coneixem. Arribarem fins una cota prou digne. Desfem camí. I encara motivats uns encara motivadíssims tornem a calçar pells i aquest cop per la vall de Rialb on ens fem les delícies amb aquesta neu pols tres delícies, que ens embetuma fins als nassos que té tot plegat. Quin gran dia d'esquí, amb aquella calma, de la muntanya quan es posa una muda nova sense presa. Gran jornada de neus que recorden altres latituds...

A veure si alguna hora en podem fer arribar el film!

Aquesta comença a pintar una molt bona temporada, .. tot just som a començaments de febrer!

boníssimaesquiadamoltbenfetaidesfeta el dissabte 1defebrer, mbunprimertornambl'anna(s)rogerdavidsamumireiaiunfinalambaquestparelld'incondicionals..... avui, quan tot és blanc, per tot.

Monturull 2.761m BES2/3 (Cerdanya)

**

La Cerdanya és una vall fantàstica que enganyosament aplanada amaga allargassades valls on s'hi fan valls i cubetes delicioses. Tan cap al nord, com cap al sud. El Monturull des de Bescaran n'està m'imagino al límit, però serà adminstratiu perquè el paisatge en te tots els atributs. També s'hi val l'accés des d'Aransa, però potser aquest primer és més interessant per retrobar-se amb aquella part de paisatge solitari, si aquest dia, no t'hi acompanya cap altra traça.

Fem l'ascens/descens pel Torrent de Port Negre i amanim la sortida remuntant les obagues del Paluç per acabar la jornada. Molt bona innivació a tota la vall i descens per la prou punyent vessant sud ben tapada. L'accés al cim també està ben cobert accedint a la carena del coll de Monturull. Ens mirem de saltar a Andorra tot fent una circular per tornar pel Perafita, però el descens nord està ventat i poc atractiu.

Aparquem a la pista fins quan el cotxe no pot més, amb 4x4 es pot enfilar més estona. Després tornarem esquiant per la mateixa pista quasi fins al vehicle.

Foto e: El pic de la Colilla

Al descens de la pala sud, en el seu tram baix i a l'hora d'ullar la situació de la neu al lloc que sembla més sensible, trenquem una bona placa (a sota). La situació de les vessants sud a aquesta banda dels Pirineus continua ben sensible. I la nova nevada del dia següent, ho deixa tot amagat. 

 

Amb el Monturull al fons

Muntanya, atents. Escolta.. 

Hi van baixar 8 esquiadors en tres grups separats per hora i mitja - dues hores respectiva ment (3, 3 i 2). El darrer esquiador s'apropa a l'esquerra per mirar el terreny entre els rocs i quan es troba el punt blau es desencadena l'allau davant, trencant-se alhora el punt més alt de l'allau primer, el marge esquerra després i la part dreta i mitja al final..
S'aprecia bé la combinació de zona de dipòsit (aresta a la part superior) + zona de convexitat + relleu pedregós. Un dèbil esperó separa la zona de rocs amb la pala central per on hi ha les traces de baixada.
Aquest dia hi havia risc 3 a vessants sud per sobre de 2200m. El diumenge anterior s'havien vist allaus similars de placa a les vessants sud de la serralada (pic de Tossal Bovinar per ex.) i aquests mateixos dies i cap de setmana es trenquen allaus importants (puig de Dòrria). Vam estimar un gruix de fractura de fins a un metre o metre i mig al punt més alt.

Moltbonaesquiadagranjornada, i amb un final d'aquells de moment aturat, moltbenfetaidesfetambelSamu,eldiv31gen

Allaus de Prepirineus.. al Port del Comte

**

Una fractura de 3m al punt més alt just sota el cim del Pedró dels Quatre Batlles, no es veu cada dia! Tota la vessant sud a la carena cimera que recorre transversals als vents dels nord d'oest a est és un terreny adobat per la formació de les plaques de vent. Aquest episodi ha deixat vàries fractures seguides, les més llargues de 200m (llàstima de la bateria de la càmera que aquest dia s'acaba).

 

Les allaus van caure el cap de setmana 25-26 de gener, i s'ha de pensar que de forma espontània ja que són simultanis al llarg de tota la carena. La capa dèbil la forma quatre dits de neu "sucre" (grans amb angles i algunes cares planes) ben antiga, ja que el gruix de neu de la superfície de lliscament fa aflorar rocs de quan l'episodi de pluja+nevada+ventada de finals de desembre que es va acompanyar d'una pujada de l'iso0 a 3.000m el dia 27. Capes latents que s'activen en aquest cas serà pel sobrepes de la placa nova formada del 21 al 25 de gener, quan dimarts 21 va començar a entrar vent del nord que transportava la bona neu caiguda a plom el cap de setmana anterior i que va ser fort i molt fort tota la setmana.

Els canelobres marquen bé la capa dèbil intermitja. A la part inferior es veu el gruix de la capa dèbil que motiva el lliscament. Des de diumenge que van caure, una nova placa de 10cm (pala) ja estava formada i es trencava amb facilitat

A les imatges s'aprecien dos plaques sobreposades ben definides però la capa dèbil que ha cedit és la inferior. La mateix que la setmana anterior aguantava el gruix de varis esquiadors com es veu a la piulada del 21. Molt interessant tot plegat. 

El pes de la placa nova, a la que feien referència els butlletins d'allaus del cap de setmana (risc 3), activen una placa antiga. La nevada nova, per tant, mou una placa amagada sobre una capa dèbil "oblidada" a la memòria col.lectiva. Allaus ocults i ben perillosos, que són allà esperant condicions. Allaus de dinàmica interna que compliquen molt la percepció/interpretació del risc. 

 

Durant el cap de setmana s'han vist diversos allaus de placa a la zona oriental. Caldria ser allà per veure si el que es movia era la placa superior, més fàcil d'interpretar. En tot cas, molt diferent de l'episodi d'allaus a la franja nord afectada per unes pluges en alçades que aquí van ser minses o directament (cas del Prepirineu central) no van arribar.

 

Aquesta vessant té la particularitat de torbar-se al mig del camí d'una muntanya familiar i del tot domesticada.. aparentment, perquè les allaus no hi entenen de cartelleria, i ja altres vegades, ha estat a punt d'enganxar-ne a més d'un (jo m'incloc).

Un esquiador, aquest mateix dia, remunta cal al coll...