neus de Prepirineus...

**

feia dies que el Prepirineu no es posava la millor de les seves mudes... dóna gust. A cop de calor, aquell risc elavadíssim que apuntaven divendres i que un cop in situ no ha estat fàcil de trobar, ja ha anat disminuït en tot cas.

Neus de muntanya a mig camí de la serralada gran, .. neus d'agafar al vol, d'entre el silenci enmig del brogit.

neus amunt i avall...

**

neus de la setmana passada per la banda oriental.. dissabte ens refugiem del mal temps al nord d'Andorra a la clàssica cubeta SO de la Coma de Varilles on tan bé queden refugiat de les nevades de nord. Al pas més delicat arribant al coll cimer posem sonda i s'ens enfonsa els tres metres fins a tocar fons. 

Fractures dels dies abans, i fractura de reptació arribant al coll

En general veiem el gruixut i premsat pel vent mantell de les nevades de la setmana anterior estable a suds, malgrat les restes d'allaus en les mateixes orientacions que veiem al lloc dels dies abans. De 2300m en amunt trobem o emportades pel vent o en superfície una lleugera capa de facetes planes que podran actuar de capa dèbil en properes nevades. Ens sorprèn trobar-les al cim.

tres metres de sonda i arribant al cim

facetes planes al capdamunt, i restes d'un llarg allau recent que per les ferides als arbres (troncs tallats a mitja alçada) semblava d'aerosol, dins el torrent 

El diumenge s'aixeca encara més encapotat i ens fiquem dins la olla de mal temps, a buscar la neu recent i més fresca, que el fohen o similar del dia abans ja havia humitejat la neu dins el bosc al descens a Varilles. Es fa el silenci aquell tan bonic de quan neva, dins els boscos d'Err, ... trobem la neu seca i solta, aquí a diferència d'ahir, els boums són constants, tot és més fresc i menys estabilitzat... acabem trobant una bona línia de baixada dins el bosc i, ni que sigui tímidament, recorda aquelles treelines tan bestials de les Rockys... emmarcats sempre per la bonica vall ceretana nevada de punta a punta.

A l'esquerra en blau, marcat l'allau que creiem d'aerosol a Varilles.

 

A hores d'ara aquestes condicions que ja eren prou complicades s'han acabat de fer més perilloses amb el primer episodi de nevades seques de dimarts/dimecres, i el gruix més pesat que li està caient a sobre avui.... només a la zona del Perafita han mantingut el risc 3, al sud de la Cerdanya i Cadí, juntament amb tot el Prepirineu l'han pujat a 4 i estacionari per tot el cap de setmana.

blancsquevanivenenmoltbenesquiatsambl'Ari.... ara que el paisatge d'hivern si que fa goig

a la Burundanga d'Àger

**

Ben bona via que recórrer el que deu ser el pany més llarg d'aquesta banda del Cap del Ras ... en un indefinit esperó que està enfilat per totes bandes. Ben bona com les situades a la dreta Fanal Nocturn i Alba Artigas, i a l'esquerra Esperó de les colobres.  

Només li falla que fora equipada per dalt. Poc a afegir de la molta info que corre per la xarxa. L'inici obligat del darrer llarg es podria resoldre afegint-hi un pla (hem afegit un cordino, curt però, al primer bolt). Al tram de placa, els passos queden ben obligats sobre el 6a+/6b, i amb gantxo es poden trampejar. El tercer llarg de 6b ens ha semblat tou i el 6a que el segueix més aviat just, tots dos són preciosos sobre un mar de roca perfecte. Les reunions primera i quarta ens les hem saltat i les hem muntat a la feixa, més còmode. L'altre cordino afegit (bolt del segon llarg) continua al seu lloc i ho posa més fàcil.

La línia és boníssima, llàstima això de penjar-se per dalt. De material hem passat amb els aliens i un joc de friends fins el C2. 

 

Topo perfecte de la nochedeloro

benbonaescaladamoltbenfetaidesfetambl'ArielCesar,... sota un bany de sol navegant sobre el profund mar de boira d'aquests dies... 

vIaNoVa "Diedre d'Or" 140m 6bA1 (Busa sud)

***

Línia que recórrer el darrer dels diedres vermells al pany dret de la muralla sud. Roca poc agraïda en conjunt, i més lliure (i trams pendents d'alliberar) del que semblava des de baix. 

La sortida directa pel bec del sostre queda pendent per més endavant, ara la línia surt després d'un aeri flanqueig per la Ments pertorbades (més recomanable que per la Pertorbats mentals dels verneda que és expo). 

En fem la primera repetició amb el Ricard i un darrer retoc. Malgrat sanejada, roca en general discreta. Línia preciosa.

 

Intensaescaladamoltbenfetaidesfetaensolitari... amb la llum de tots els colors i sensacions...

Circular Manyanet (Cerví-Llena-RaspesRoies), MBES3

***

Al cap d'uns dies tornam a assaltar la gran reserva de blanc fet pols a la cubeta de Manyanet, on es podria aplicar la mateixa mecànica de la pressió de vapor i assumir que una vall tan entaforada ajuda a conservar la neu, que aquest lloc sembla atrapada. El blanc ja s'ha esquerdat una mica, però continua pols seca i tan a gust a les obagues i pales poc exposades. Fins i tot a les cotes més baixes d'aquest fons de vall.

Sortint del Pic de Cerví, amb la pala NO del pic de la Llena al fons 

Aquesta és una circular amb ganes d'endrapar-ho tot que podria formar part de qualsevol selecció d'itineraris selectes dels Pirineus. I si les hores de llum fossin més llargues i també les cames, encara haguéssim fet algun descens més. Amb tot ens surten més de 2mil metres de desnivell, però es que aquesta neu tan bona de baixada no cansa gens, i de pujada no tant.

Arrenquem des de l'aparcament de les pistes i ens "mengem" el peatge de començar foquejant per pistes amb l'avantatge d'arribar ben ràpids al Pic de Cerví, pel coll d'Erta.. primer cim. D'allà fem un descens trepidant a la seva pala NE, a l'obaga del tot aquests dies de sol baix. L'accés a la pala des del cim és aeri i exposat, i demana neus ben estables com les d'aquests dies. 

 Ullant, al fons a l'ombra, la primera baixada del dia, a la NE del Pic de Cerví

De front el Cap de Raspes Roies, el darrer cim del dia

 

Un cop al fons de vall remuntem fins al coll de Filià i d'allà per l'estètica aresta llom amb els esquís als peus fins al Pic de la Llena. Descens a NO per pales més o menys trempades al gust i encarats llavors a la base del tercer i darrer cim, del Cap de les Raspes Roies. D'allà, acompanyats ja per la posta de front - que l'anem a buscar - i la lluna al clatell, baixem verticals a pistes per la seva vessant SO, on resseguint l'ombra de la cubeta encara hi trobem pols.

Les nostres traces de la visita anterior amb la lluna que treu el nas, i la Pica de Cerví i la obaga esquiada des de les Raspes Roies 

Una gran jornada excel.lent d'esquí de muntanya, on calen trobar condicions estables que aquests dies hi són, arrodonides per una pols tres delícies i unes traçades que queden ja retingudes de sensacions plenes... i més.

Moltbonaesquiadamoltbenfetaidesfetambl'AniolPepZwinggiRogerMelderomaní (crònica que val la pena) .. aquest dia on s'hi fos possible s'aturaria el momentum-às!