Ens deixem seduir novament per la vall de Ransol aquesta vegada per enllestir la idea que ja dúiem el dia abans. A banda de la més clàssica ascensió a la Serrera, se'ns descobreixen itineraris plens, i per gaudir de suaus, o no tant, descensos... ara que està tot com un mató
Fantàstica panoràmica de la banda occidental de la vall de Ransol, amb el Pic de la Pala Alta, la Cabaneta i la Serrera tancant el circ
Sobre l'itinerari, enfilarem creuant el pont com si fóssim en direcció a la Pala de Jan, i al gust i a la intuïció anirem en lleugera diagonal per allà on el bosc sigui més esclarissat fins a passar per sota el llom pronunciat i ben visible des de baix que separar el riu de les Portelles i el dels Planells de Caraup. També podem pujar nord directa fins a la cota aprox. de 2.100m on llavors toca flanquejar a l'Est. Però vaja, sense ser molt evident, tampoc és difícil trobar-ho. Un cop a la cubeta evident fins al cim, decantant-nos per la Punta oest o el cim de la Coma de Varilles (per aquest cal arribar-se al coll que els separa) al gust. El descens el fem per comes penjades cap a la Tossa de Caraup, on aquest dia trobem millor neu, trams sense traces que són un luxe, i completa un petita circular al trobar un passadís natural pel riu dels Planells de Caraup que creua la franja de bosc, prou densa, i ens mena pràcticament a l'aparcament.
Ascens, amb la Serrera al fons i més amunt, ja enfilant per la cubeta que mena al cim
Sobre l'estat de la neu, la franja de bosc de pujada (orientació sud) crosta que es mantindrà tot el dia. Més amunt pols més o menys pesada segons l'orientació. Al descens, i al prendre vessants O poc assolellades aquesta època de l'any, trobem una neu pols més seca i que ens fa les delícies. Fins i tot a al zona de bosc obaga, encara es manté pols, tot i que més humida, però sense rastre de crosta. Com preveiem, en general trobem el mantell més ben assentat que la banda occidental de la vall, ja que la seva orientació SO havent bufat del SO hi ajuda.
I algunes imatges dels moments del dia...
L'entrada al riu que en seu tram final s'estreny
Activitatmoltbenfetaidesfeta amb la Gemma Turell i la Marina Gay, i la companyia d'un vel suau que tot ho fa agradable aquest dia, el 23/01/10
2 comentaris:
Ara em sap greu haver tingut mandra de tornar a posar les pells i seguir la vostra traça per pujar al pic Oest, com a mínim ens haguéssim conegut!
Bé, un altre dia serà.
doncs per ben poc! aquell dia estavem envoltats de massa soroll i ja vaig perdre el moment.. les teves traces eren més encertades!
Publica un comentari a l'entrada