ViEsNoVeS! El plaer dels clàssics, 50m V, Sunset paradise, 50m 6a+ i xemeneia original (Tossal del Codó)

 ***

El plaer dels clàssics: Curta, senzilla i bonica via que ressegueix una ampla xemeneia per després d'un flanqueig posar-se a la base del diedre fissurat que mena fins al capdamunt. 

En acabat d'escalar gaudirem de les ben bones vistes del mirador de la Creu de Codó. Accés i descens molt evident des del revolt dels Fenerals, habitual per accedir al clot de Vilamala. 

Escalada neta, amb un clau de progressió i ponts de roca. Roca, en general, sorprenentment bona, amb alguna florida no tan sense més. Es fa curta! Per gaudir del lloc, i el plaer d'escalar amb flotants línies tan evidents.

També escalem la xemenia fins al capdamunt (tota a l'ombra) que ja es va escalar per primer cop els anys 80 per en Joan Medina. Deixo un parell de ponts de roca muntats. També queda una línia començada pel fil de l'esperó.

Escalant la xemeneia, es pot muntar una reunió opcional aprofitant l'arbre que hi creix a dins. Bona roca, i ombra!

Sunset paradise: Ressegueix la muralla-esperó del Tossal amb dues possibles entrades. Grau més picant i obligat. Roca en conjunt molt bona excepte el tram final del segon llarg, amb roca pocasolta. De material podrem passar amb el mateix que El plaer dels clàssics, i ens trobarem al peu de l'esperó en el descens d'aquesta, així que és una ben bona opció per combinar i arrodonir la visita al lloc.

Gaudint d'allò lent i pausat de l'escalada clàssica.

primeresepesmoltbenfetesidesfetesamblaMartail'Edu,.. pentinats  pel llenç sedós del sol al caure horitzó enllà

Canal del mig del Pic dels Tres Estanys (Valls de Tavascan)

 ***

La vessant E del Pic dels Tres Estanys té tres canals ben definides. N'esquio la del mig, ben similar a la canal SE, 40º mantinguts amb ressalts puntuals de 50º i algun salt per superar fractures, que són habituals al lloc, pel que sembla. 

Aquest dia l'esquio en circular, fent el Ventolau primer i accedint al cim des del coll que els separa per la seva cresta-carena fàcil. En canvi, des del cim cal desgrimpar (algun pas de II i flanguejos) fins a trobar el "collet" a on comença la canal, ull! (l'alternativa és pujar i baixar la canal).

 

Bona!

La bonica pala E de la Roca Blanca esquiada uns dies abans, ben acompanyada del Qüenca a tocar

La profunda bellesa i estètica de la serra de les Canals...

esquiadamoltbenfetaidesfetamblamuntanyaplena, i merci Javi per estar ametent a la desgrimpada! 

ViAnOvA! Cor de Lleó, 60m 6a (rasa Torrent)

 ***

Completem el repertori de la petita muralla a la rasa de Torrent cap a la Ribereta dels pouets (a tocar de Riu Lacó), amb la Cor de Lleó (oberta la primavera passada).

 

Enllaça amb una sortida variant que havia quedat despenjada, amb un primer llarg ben maco q recorre un elegant mur amb un final vertical i mantingut. El segon llarg, ull amb la roca, estil més alpí, tot i estar força sanejat. Nonexpansionrut!

 

 

Bona! com la resta del lloc, sobre un calcari ben particular que ens traslladarà a altres parets i genialment fissurat. Vies netes o quasi, que el racó respira i respiri tranquil. Recordar que aquí cal evitar escalar-hi en època de caça els dijous i els dissabtes, que hi fan batuda sovint.

 

Rapel muntat a l'esquerra de la Pal de paller per si se'n vol repetir més d'una (bolt amb anella a reforçar anb una cinta a una savina, que recuperarem al marxar).

 

Cor de Lleó, d'allò noble, incansable, bondadós, i somiador. Un regal. 

 

Raconsdesilenci, acompanyat de paraimara

a les Canals Males del Cap del Verd

***

Tot traient suc de la bona enfarinada d'aquesta tardor al Prepirineu traiem el nas a les males canals Males de la Serra del Verd, al seu vessant feréstec i balcó privilegiat que mira als horitzons de ponent.

N'esquiem la més obvia, que ressegueix immediatament l'aresta que separa la vessant sud i nord d'aquesta magnífica divisòria d'aigües. Aquest dia fem l'ascens i descens per la mateixa canal per valorar el mantell. Ho trobem tot estable, amb bona pols a la obaga i només la part de dalt amb menys neu per esquiar al gust per l'efecte del vent. En general 20-30º amb algun ressalt puntual de 40º.

Després d'aquesta visita van pujar temperatures i es va instal.la la inversió tèrmica, amb el que caldrà esperar a noves nevades per trobar-ho prou cobert. Aquest dia ja vam enganxar la pujada de temperatures en alçada i només es va conservar el pols a l'ombra.

Genial visita fora de "temporada" de canals, i que completa el repertori de les escalades i esquiades al lloc.

Itineraris recorreguts, aquest dia esquiem la canal enganxada a la divisòria

Descobertesquehisónmoltbenfetaidesfetambl'Edu, .. i aquest punt salvatge del Prepirineu a on tot s'hi val, si vas sense massa manies d'encertar o no. 

NoVaViA! El Cant del picot 70m 6a (Rues de la Llosa)

 ***

Topix de la darrera via oberta a les rues de la Llosa la primavera passada. Un primer llarg que mira de trobar el millor pas porta a la base de la pregona fissura reclam del segon llarg. 

 

Roca ben bona en conjunt, ha quedat mínimament expansionada, i més quan el segon bolt del primer llarg es va afegir a posteriori, que el petit alien que protegia la jugada era molt fràgil i una volada pel senzill però de roca delicada flanqueig et deixava al terra. 

 

 

En conjunt ben bona i per ampliar el repertori!

 

 

repemoltbenfetaidesfetal'abrilpassatambl'Edu, i el cant del picot negre que té el niu allà mateix!

d'empresonats pels destins de Busa..

 **

Repetim aquesta directa via resseguint un sistema de fissures només tallades per algun tram de placa. Per la resta, primer (xemenia ben estreta!) i tercer llarg més austers, segon i darrer més equipats. Roca de tot, des de molt bona a no tant. Passos bonics d'escalada clàssica, trams atlètics i algun tram a parar compte per la qualitat de la roca. Un bon tast de Busa!

La via es troba a la vessant O de la presó, a la dreta de l'avenc, just abans del mur que barra al pas a la canal d'accés a l'avenc. Pont de roca visible.

De material, a nosaltres no ens ha sobrat el semàfor d'aliens i el tòtems lila-verd-vermell, i el C4. En conjunt força equipada.  

L'accés l'hem fet des del pla baixant pel grau de l'Areny, i passat el pany de la Sangrhi-La, ens fixarem a trobar una fresa que enfial fins a la mola de la presó (30'). Tornada pel corriol de la presó (20').

benbonaretrobadamoltbenfetaidesfetambl'Edu.. els colors de tardor, i el silenci del lloc