**
Bon parell de bones propostes a la banda oriental de la serra del Montroig, al sector de la cova del Tabac. Amb el dia llarg, les podrem enllaçar en el dia aprofitant els ràpels de La via del Pare. El primer tram de l'Elsa Pataki te trams vegetats però en general bona escalada. Ens porta al tram de dalt, on hi ha el tercer llarg, l'estrella de la via, un diedre exigent de dalt a baix on el grau li dóna la continuïtat i la progressió a base de flotants.
Per aquest darrer llarg de material al joc complert de càmalots fins al 5 li podem afegir un 4 repetit, i opcional del 0.5 a l'1. A banda dels aliens i els tascons. Un darrer llarg que ja val la visita per ella mateixa. I contundent, al més pur estil Marmo, el de les escalades d'abans. Grau obligat de 6a+ sobre flotants, o a l'estil clàssic laboriós de V+A1+ o més.
La via del Pare és un bonic itinerari amb passatges espectaculars resseguint una fissura i diedre evident de dalt a baix només retallat pel jardí de la feixa del mig. Combina el lliure agraït amb el artifo acrobàtic que es pot alliberar però amb lliure ben difícil. El de l'últim llarg li donem més d'un intent i també pot sortir. Se'ns tira al damunt el fosc.
Aprofito i penjo les topos clàssiques del lloc que també formen part del patrimoni a conservar més enllà dels croquis nous que en reformulen les propostes, i noves variants del lloc. Tot plegat per arrodonir-ne la visita, que ara al pic de l'hivern guanya l'ombra a la tarda aviat, a tenir en compte. Del bonic llogaret del Montroig, on el sol caient, o fa tot roig.
Bonesescaladesmoltbenfetesidesfetesentreboiresifoscosquevenenis'aclaren, ielVíctor... amb el món del Montroig que ens fa tan dalé
2 comentaris:
Bona aventura Edu! Quan vulguis repetim!
doncs si! que no s'acabin les aventures, i els intents ja formen part d'això! ... si ens hi posem en serio, veurem que se'ns gira un munt de feina.. ai ai.. només al montroig, buf!
Publica un comentari a l'entrada