Via dels Maquis, 135m 6a+ (Busa, Solsonès)

*

Adjunto topo d'aquesta clàssica de Busa contemporània amb la bestial Costo de agosto i dels mateixos oberturistes. Tot i la lògica i arrogància de la línia la roca és en tot el recorregut delicada, i el final sinuós del traçat que busca el més fàcil fuig d'un muret gens lògic però que hagués millorat la jugada. L'equipament és just i l'escalada d'autoprotecció obligada excepte el 6a del segon llarg protegit amb tres expansions properes, i el 6a+ del tercer llarg amb un espit al lloc. En definitiva, per apasionats de Busa i esperits clàssics que vagin ressegint les línies obertes a la paret.

Ara que amb tanta obertura recent la feina s'acumula! Fins fa no massa la cosa quedava amb la Maneras de Vivir, la Costo de agosto, la Jardí botànic i la encara pendent Teresa Romero com les clàssiques a fer i desfer, junt amb la Noia de Cal Rial de puntetes.

Al pany central retallat per allargassades fissures ja hi corren alguns projectes

Escaladafetaidesfetaprimerintentambl'EduidesprésacabadambenFlekienaquestcontrofortd'horitzonsllunyansisilenciprofund, o quasi si no fos pels motoritzats que tot ho treptigen.

A la Peus Negres, 130m 6b (Busa, Solsonès)

**

Poc a afegir d'aquesta ràpida via que junt amb la seva veïna Sang Cheyenne ens ofereix una escalada senzilla d'anarinant. En aquest cas amb l'alicient d'una llarga fissura al primer llarg desequipada, i uns murs al segon i tercer llarg amb un bon tast de la millor roca que pot oferir els cingles de Busa, que a voltes sembla que vulgui despistar i no envejar al millor conglomerat montserratí. L'últim llarg és de tràmit per sortir la pla, que sempre val la pena.

Adjuntem a la topo en vermell els graus que ens han semblat a nosaltres. L'Ae del 3er llarg no passa de 6b i tirant a fàcil. Al primer llarg passat els dos primer bolts hi havia un tac de fusta que se'ns ha quedat a les mans només mirar-lo.. una pota d'armari? sembla conya però ho sembla.

De material, els tascons (preveure números grans) i friends (fins C2) només els farem servir al primer llarg. Opcional repetir algun número mitjà.

Escaladafetaidesfetamblacaloretad'hivernambl'Edu

Esperó Central, 110m MD+ (Cogulló del Turp, Solsonès)

**

la fresa que mena al cim del Cogulló era fins no fa massa una catifa verda, que seguia amb ziga-zagues curoses la pendent fins al capdemunt d'aquest primer bastió dels Prepirineus que s'aixeca de la plana i obra l'horitzó cap al nord als cims nevats. De roca fràgil. Com el racó. Que no hi entén dels temps que corren.

Un nou tast del bon fer de dos dels grans exponents de l'esclada d'aquest el nostre bonic país. Esperits lliures que es troben i deixen emprempta. Per recordar-nos i no oblidar què és escalar, i què no s'hi amaga.

La roca és més bona del que sembla a primer cop d'ull i només al primer llarg i un curt tram final de l'últim passarem algun tram delicat. L'equipament just ens farà escalar a tothora. Ull amb la sortida del segon llarg, pas obligat de bloc de 6a sense bona protecció si ho fem per la vertical del clau (opció variant pel diedret de l'esquerra?). I un segon ull per caçar el pont de roca (que no és cap meravella) del tercer llarg (es fa més fàcil per la dreta). De material, afegim als tascons el semàfor d'aliens i càmalots fins al 2.

L'accés i descens està explicat a la piulada de la veïna Excalibur. La fresa final per arribar al peu de paret s'agafava abans poc després de la corba a dretes de la pista i pel llom arbrat fins a planejar. Ara se n'ha marcat una altra per un talús poc estable i que després segueix cintes grogues als arbres i arbutos (?) per acabar de rematar la jugada. Tot sigui per no perdre la fila de parabolts també grocs que ja han rebentat el pany central del bastió sense cap gust ni estil i de passada s'ha endut el verd de la fresa.

Bonicaescaladad'aventuradesfetambenFlekielfortíssimo.

Feria de las Vanidades, 200m 6b (Roca de Canalda)

**

Enfilem a repetir aquesta valenta via de la preciosa roca de Canalda, el fortíssimo em treu a passejar que aquí no s'hi val dubtar ni una mica. Els llargs imparells són els més díficils, i el primer el més obligat de tots, amb les panxes de 6b on amb aire sota els peus encara toca escalar fort fins a respirar una mica. Collim un mosquetó d'una retirada.

Topo i itinerari amb la resta de vies humanes del pany central: Imprescindibles Somni Pirata i Rodamons i agraïda Funció Delta.

Els dos primer llargs són el més directes i d'una verticalitat que et permet veure el terra entre els peus. Els següents ja més sinuosos troben el pas fins a dalt. No és una via especialment expo en clau canaldera, si alguns trams i un parell de sortides de reunió (ser llarg ajuda moooolt). Però si toca escalar a tot arreu. I ho fan tant el de primer com el de segon.

De material: tascons, aliens, i càmalots fins l'1 (2 i 3 opcionals, els hem fet servir perquè els duiem). Ull! el primer clau de l'L2 es mou, i el tercer del penúltim llarg es queda a les mans. Recomanble pujar martell i repicar-los, especialment aquest últim on queda el pas expo (alien blau quitamiedos per compensar-ho). El clau de l'últim llarg no el veiem (el terreny és indefinit, tirem per on millor ens sembla).

Una altra escalada bestial de Canalda on treure's els barret d'aquesta colla d'oberturistes que ens fan sentir tant petits a la resta i és que el món dels valents va ser llavors, que les altres joguines no tenien sentit. Quin contrast amb els temps que corren on qualsevol taladre forada per tot. De les bones vies de la paret. I de les que et desperten les ganes de recuperar l'olfacte quan abans.

EscaladasobretotdesfetambenFlekielfortíssimo.

Comix, 150m 6a+ (Serrat dels Monjos, Montserrat)

**

Bona via benrecomanada, piulada amb peus i senyals al blog de l'Eduard. Fantàstic recuperar de l'oblit vies que no estan gens malament en aquest Serrat de formes capritxoses on la continuïtat de l'escalada acostuma a no ser-hi. Aquest cop no hi ha jardins pel mig, ni trams de mala roca. Només plaques tombades on el grau afluixa, però com no hi ha assegurances i l'autoprotecció no sempre és possible, les sensacions no manquen.

Ull amb el primer llarg de 6a obligat amb el segell ballarina. No és fàcil ni evident, i arribar i superar els dos primers espits se les porta. La resta de l'escalada un luxe sobre roca de primera i anarinant ara apretant, ara passejant. Preciós i senzill muret final (IV+ a la topo original) que al marxar a dretes el llarg li dóna un punt aeri molt elegant. El pont de roca es troba a la vertical de l'espit a uns 4m, color blanc però si el busques el trobes. El qui comenci escalar el primer llarg farà els més compromesos.

La topo de l'ABC

Oberta per l'Armand i el Manolo Vílchez el 1993, de les bones del Serrat i ràpida de fer.

De material hem passat amb alien verd, groc, vermell i càmalots .5, .75 i 1., i un microtascó opcional sortint del segon espit a l'L1.

El Serrat també es mou i a les Garrigoses, al camí al peu de l'Ou com Balla hi ha un despreniment nou de nassos, i es veu un bloc suspès amb ganes de caure al díedre per on passa la via. A tenir en compte... tot i que quan ets allà és més que evident.

Escaladamoltbenfetaidesfetaquestsdiesd'anticiclódenassosiboiresprofundesambl'angèlica

A la Dinastia de Canalda

**

eren tants els tresors que tenia el bandit que la bauma on amagar-los se li havia fet petita i convençut de qui ningú gosaria enfilar per una verticalitat tant tenebrosa, va farcir les parets d'or lluent... amb la llum de la tarda se'n descobreix el secret però de bonica que és tot ella que ningú gosa endur-se'n ni un còdol, més enllà d'aplegar-los al terra quan volen caure

Enfilem a repetir aquesta bonica via i aquest cop sortim per la línia de ràpels i així completar la topo i piulada de l'altre repetició. Els dos primers llargs és on més caldrà apretar que els passos obligats hi són però sempre amb l'assegurança "a prop" en clau canaldera. Si no volem seguir escalant per la Falcon Crest, de l'R4 és millor marxar en diagonal a l'esquerra i fer R a un primer arbre gros.

Hem deixat un cordino nou i mallón al ràpel de l'arbre. Són quasi 60m fins a trobar la instal.lació de dos espits i argolles que baixen de la canal per on hi ha un sistema de ràpels que ve de dalt. Un segon de 30-35m i ja sóm a baix (hi ha una instal.lació intermitja que no ens caldrà fer servir).

Pregunta per als navegants. Hi ha una línia cosida de bolts que puja per aquesta línia de ràpels, algú en sap res? ja fa mesos que hi és, un any potser. Si és què, un cop començats a parabolar, ...

Ràpidaescaladamoltbenfetaidesfetambl'enricil'angèlica que han descobert que anar de primer fa menys iuiu que de segona Canalda.. que no s'acabin les escalades canalderes! (ara si per uns dies que la paret serà molla)
(Fotos:AngèlicaTesas&EduPlana)

a la bauma dels tresors...