***
Al sorprenent flanquegi sobre la cascada.. (Foto:EduPlana)
Hi ha vies que hi són per escalar-les. Que fan dubtar de si primer van ser les parets, o les rutes que s'hi amaguen. O és tot UN, atemporal? a vista d'ocell, amb la comarca als peus, des d'una còmode rapissa assegurant al company amb la mirada perduda mentre sents cada petit moviment seu a través de la corda, lligam de cordada, els pensaments també volen, i inevitablement relaxat. Quina vivència tan fantàstica, arribar a sentir tanta serenó quan tot just minuts abans, minuts després, la tensió manté vius cada nervi del cos en el moment de l'escalada! Dues maneres aparentment oposades per VIURE el moment, l'ara. Per adonar-se'n que és tot UN. N'ets tot un, pors, dubtes, reptes, aprenentatge, un, company, paret, VIDA.
Navegant pels darrers murs del tercer llarg (Foto:EP)
Fantàstica via, de traçat directa i agosarat, trobant el millor i estètic pas de l'arrogant pany central de la paret de Canalada, farcida d'escalades de mirada tova, i sincera. Els llargs centrals van ser equipats per dalt per col.locar les assegurances a llocs estratègics i estalviar el fregament, una pràctica poc habitual però present a trams en altres vies de la paret. El resultat, una concepció propera a l'escalada esportiva però amb les dosis de compromís semprepresent a Canalda (fins i tot a les vies considerades més assequibles). Via atlètica i de dificultat mantinguda on l'equipament just si bé t'estalvia haver de llegir l'itinerari, demana trobar la millor manera de superar els exigents passatges repartits arreu. Tot i l'aparent "lògica" de sortir recta amunt a l'estil de l'artificial de la veïna Somni Pirata, el "final sorprenent travessant sobre el buit la cascada" (Cases 2006) és un regal pels sentits, com una manera d'acabar de sentir la verticalitat de l'escalada acabada de viure.
Topo de la via i escalant l'L1 (Foto:EP)
Itinerari i escalant l'L2 sota l'impressionant mur que ve per damunt... (Foto:EP)
Escalant l'L3 (Foto:EP)
La roca en general excel.lent, excepte trams molt puntuals i un passatge de l'L4 i al tram fàcil de l'últim llarg.
De material, a més d'aliens i tascons bàsicament per l'L5 i l'L7 vam fer servir el càmalot del 0.75 (prescindible) i de l'1 (per protegir el factor 2 sortit de l'R4, on fins arribar al primer bolt i amb una caiguda molt lletja te les veus si no fas més de metre vuitanta., ull! A tota la via en general si ets alt, passes millor).
L'accés és evident des del pàrquing central de la paret, just passada una pista forestal que tira avall a l'esquerra (fresa desdibuixada, 10'). El descens el podem fer aprofitant la instal.lació de ràpel o a peu millor per l'esquerra sense acabar de pujar del tot fins un embut rocós on perdrem cota (fita) i prenem la fresa ben definida que recórre la part esquerra de la paret per sobre just on acaben totes les vies. Seguim la fresa i fites i ja de baixada passarem per una bauma on es guarda bestiar d'on seguirem el camí avall fins a peu de paret i d'allà al cotxe (40').
Luxe d'activitatamoltbenfetaidesfetaicompartida amb en Flequi i els voltors que sobrevolen el 20/05/09
