La Dinastia és la primera via de la paret començant per l'esquerra. Enfilem a repetir-la i aprofitem per sentir d'aprop l'exigent Falcon Crest, amb quina enllaça i que fou oberta mig any abans (Vilches i Ballart dixit) i que volem escalar aviat...Canalda és Canalda...
.
Actualitzo topo i afegeixo croquis amb els ràpels d'una altra repetició
Actualitzo topo i afegeixo croquis amb els ràpels d'una altra repetició
Sortint de l'artifo de l'L6 (Foto:XescoMas)
Escalada típica canaldera, amb passos de panxa i itinerari sinuós on haurem de controlar el frec de les cordes. Roca bona o molt bona en general (excepte passatges puntuals) i, en el cas de la Dinastia, equipament generós (en clau local). Anem justos de temps i no ens aturem massa però probablement l'Ae de l'L2 deu quedar en 6c i el de l'L6 en 6a+/6b. Des de l'R5 podem abandonar sortint per la feixa de l'esquerra (ràpel des d'un arbre -preveure baga- per enllaçar amb els ràpels que baixen per la canal). A partir d'aquí enllacem amb l'exigent L4 de la Falcon Crest (juntament amb l'L2, els més durs de la via)... aquí l'escalada ja és una altra història, amb equipament escàs i grau obligat on cal posar-hi ganes i morro.
Topo de la via i escalant el primer llarg (Foto:EduPlana)
De material, la Dinastia està ben equipada, en tot cas podrem col.locar algun alien per guiar les cordes del de segon en els flanquejos. Per l'últim llarg de la Falcon fa falta tascons mitjans i petits i friends fins al 2.5, i els aliens recomanables, especialment pel tram final desequipat. Nosaltres no vam pujar els tascons (per no llegir bé la resse, que ho diu ben clar!) i passat l'últim spit (a uns 10-15m per sota de la R) vam escalar pel diedre de l'esquerra de la placa (atents a la roca, especialment el primer tram desplomat), quedant la cosa bastant expo. Tant el diedre com la placa ens van semblar de grau V+/6a obligat i on no és fàcil protegir-se. Ull!
el dia següent, en un reportatge l'Iker Pou deia 'la aventura sin riesgo no es aventura y el que diga lo contrario se equivoca'
..doncs això. Un últim llarg exigent, mantingut, amb un inici de placa coralina per flipar, i un final compromès, on no s'hi val errar-la. L'aventura a Canalda està garantida i que així sigui per molt temps!
Escalant el primer llarg croquis amb els ràpels (Foto:EP)
L'accés és evident des de la carretara (5') i el descens el farem caminant cap a l'esquerra fins a trobar el torrent on hi ha l'instal.lació de ràpels (3x30) o seguim a peu pel camí fresat que ens porta a peu de paret (25').
Activitat feta la tarda del 23/02/08 amb Xesco Mas
Flanqueig de l'L3 (Foto:EP)
Artifo de l'L5 i l'espectacular esperó a la dreta de la via Diedre Raspinell, per on enfila la Martyrium i la Cor de Roure (Ballart i Darder dixit.), dues de les vies més exposades de la paret amb cap o poques repeticions (Foto:XM i EP)
Poc abans d'enllaçar amb l'L4 de la Falcon Crest (Foto:XM)
Fi de (la gran) festa... (Foto:EP)
2 comentaris:
Hola Edu, tens de deixar alguna d'aquesta pared per fer amb mi...
bones Miquel! buf, encara queda moooolta feina per fer.. tu quan tinguis un dia per pujar avisa'm amb temps i ens hi enfilem
..el tram de la falcon és de lo més expo que he escalat fins ara a Canalda, i deixar-se els tascons li va afegir un plus mooolt gran
cuida't!
Publica un comentari a l'entrada