Cerdà Pokorski a la Prenyada, 150m 6b (Montserrat)

**

Estant assentat al capdamunt de qualsevol de les agulles de St. Benet no costa imaginar-se el terreny de joc que va ser el lloc per tota aquella colla de precursors, 30-40-50-60 anys ençà, .. i apa, anar resseguint les línies més lògiques i elegants de cada una d'elles. Aquesta és una molt bona via, preciosa, reequipada o restaurada o la semàntica que li vingui de gust a cadascú,... ja fa temps, on hi trobarem com a ingredient d'un bon plat servit a taula; traçat més que lògic, roca molt bona, fissures sanejades, assegurances originals combinades amb alguns espits, reunions reforçades amb espits... flaires d'una clàssica no matisada en excés per lluents parabolts i, de postres, que a més es pot passar en lliure de cap a cap sense ser un superbow.

Al blog curós i ben servit de l'Eduard s'hi troba la topo i tota la info d'accés i descens. O la topo de traç fi i matís encara més fi del Dani i la seva rehivindicació de les essències, amb la variant d'entrada directa que no ens ha semblat que fes falta. Per mi el grau obligat no passa de V+, i al 6b del tercer llarg potser porta un plus però com desploma se li ha caigut, o potser no, tan fa. De material jo recomano: semàfor d'aliens, càmalots fins l'1. I opcional joc simple de tascons. Els claus són molt opcionals, però si que llavors toca fer una tiradeta sobre flotants sense ser massa difícil ni gens exposat.

A St. Benet, a voltes, també el silenci irromp. I tot pren un caire, si cap, més irreal. Montserrat, una muntanya que si no tinguéssim l'oportunitat de veure tan sovint, seria de mirades molt més geloses.. quin regal poder gaudir d'un espectacle tan gran i tan aprop. I lluny, alhora.

Ben visible, l'homònima CerdàPokorski de l'Elefant.. ves que has de fer, puges una agulla, veus una línia davant, i tornes per escalar-la... quins temps aquells on l'asfalt acabava a la ciutat de Manresa

La vessant est del cavall on s'intueix la fissura per on passeja l'AngladaGuillamón..

També els graffitis busquen el seu lloc, que no toca... però hi ha tantes coses que no toquen al massís.. magrejat per tot. Sort de la vertical de les parets, que sinó fora accessible per tot. Encara que alguns ho intentin a base de foradar i ja està. A Montserrat, i a tants llocs.

Activitatmoltbenfetaidesfetambl'Eduardundiaquelaplujanos'hapresentatilesllumsnetesdecolorshohanacabatenvaïntot, ffins i tot l'ànima.

Al Comabona vestit de verd i pensat en blanc

**

poc abans de la roca foradada ciclant amb el Comabona al fons

 

A la vessant nord del Comabona s'endevinen múltiples opcions per tastar amb les planxes als peus sobre el vestit de blanc. El perfil carener dóna joc, tant la clàssica entrant des del nord pel refugi de Prat Aguiló, com des del sud. Remirant es veuen bones línies i punyents des del mateix cim buscant la Jaça de dalt des del coll de la Terrera, a l'E del cim. També cap a l'oest, possiblement, apareix alguna línia directa sense interrupcions a l'estil i salvant molt les distàncies, d'un petit i ajagut Tallón.

 

Enfilem a repetir aquest joc ceretà, una bonica i tècnica circular biciclatera que completem amb l'ascens al Comabona a peu, tot sortint del poble de Bellver de Cerdanya. Tota la informació tècnica de la sortida al blog pass@muntanyes, d'un nivell sobre les dues rodes per treure's el barret.

Molt bona combinada amb una part ciclista prou difícil i tècnica, a una de les atalaies del Cadí que sempre fa navegar entre dues valls, dues aigües, dos mars i oceans, dos móns, ..sense voler arribar mai a port.

com crida!

Ginebrons torrats, segurament pel fred de l'hivern al haver quedat la vegetació sense l'abric de la neu

tanta fita colorejada, aquest cop per la cavalls del vent, on no ens porta? aviat ja no quedarà racó sense la pintura de torn.. que sempre té un substitut més amable

Activitatcompletíssimamoltbenfetaidesfetambmésd'unarebrincadambl'OlgaielDavidaquestdiaquelacaloralaplanaxafavaelblatquenocremava

Sang roja, 160m 6a (Riu Lacó, Solsonès)

**

Aquesta és una ruta salvatge, oberta amb un cop de puny, mirant els números, de fa 25 anys! Escalada austera i sense embuts que troba una línia penjada enmig de l'amfiteatre espectacular que es crea amb la caiguda al buit, a la rasa, de la paret, al riu, Lacó. Aquí el temps sembla voler-se aturar.

Riu Lacó, espai d'escalada autèntica

El traçat de la via és molt evident sempre seguint la lògica de la paret per trobar el pas més fàcil per on continuar. Al tercer llarg ens emboliquem amb una atractiva fissureta vertical i el resseguim per dalt, quan possiblement s'escala originalment per sota, també fàcil. Els dos últims llargs passarem sovint sobre caos de blocs suspesos entre ells, però sempre en terreny fàcil. Cal parar compte amb l'inici de la via, fins a "caçar" el primer espit visible des del terra. Algun tram la roca és excepcionalment bona.. i deixa volar la imaginació del que seria possible si hi fos per tot. Bé, llavors el racó de Riu Lacó no seria el que és!

Amb aquesta queda enllestit el repertori de vies del pany dret de la paret, totes elles recomanables en el seu estil. A totes elles s'hi ha d'escalar i en algunes de valent. Des de la intrigant Minotaure que troba un pas impossible fins a convertir-se en una de les grans vies d'aventura de la comarca, fins a la quasi equipada Dona'n una mica que també amaga l'habitual sorpresa. L'amable Sufi sobre un pati considerable que dóna entrada a aquest món desplomat, i les autèntiques Estic acabat, molt recomanable, i Ponts de diàleg.

Espai d'escalada autèntica.. i que es faci durar.

llençol els boscos que s'estén resseguint els relleus, abrigant masos i vilatans dels temps que corren, on les eres són més buides que plenes del cant de la canalla. Sorolls moderns que irrompen. A vol d'ocell tot és verd

EscaladamoltbenfetaidesfetambelJoanielPeta aprofitant la bona ombreta de les tardes d'estiu d'aquest pany de paret

A la via NIFO de Roca Narieda O (Alt Urgell)

***

Enfilem a repetir aquesta bonica via aprofitant l'ombreta de la bona de la cara oest de la Roca Narieda. Tot i que podem entrar per la via veïna equipada amb bolts, a mi els primers llargs m'agraden, tot i tenir trams herbosos. L'inici que desperta, l'entrada a l'R1, el muret de dalt, el pas del gendarme, l'anar-se assegurant... bé, al gust de cadascú.

El sol t'atrapa aviat i fins que passin les calors no es podrà escalar fins al capdamunt. L'últim llarg d'aquest primer tram és indefinit i no el fem. O vas per l'esquerra i vas a petar a una sabina d'on caldrà despenjar-se, o amb tendència a la dreta per dos fissures paral.leles fins a "caçar" l'última reunió de la Banda del Tako (perspectiva de la paret per ubicar les vies) i d'allà rapelar.

Adjunto topo amb el material actualitzat, ben diferent del que s'hi trobava fa un temps si mirem la topo dels ressenya punt net i també del que surt a la guia nova de l'Alt Urgell. Graus ajustats i escalda de tibar de braços. Jo he obviat del IV+ a l'L1 d'algunes topos.

(Foto:AniolCantero)

(Foto:AC)

 (Foto:AC)

Altres opcions de la bona ombreta d'aquesat vessant a la No ho se tio i Del puretón.o a la Ja et val

Moltbonicaviamoltbenfetaidesfetambl'Aniol i una bona pàjara que ha anat a més ...

A la Paül-Gustavo 120m V+Ae MD (Ganivet dels Diables, Montserrat)

**

 

Repetim aquesta clàssica restaurada l'any 2007 per iniciativa d'uns folls que escalen molt bé i l'han deixada per passar en lliure, si, però si tens grau suficient per encadenar un 6b/c montserratí col.locant plaquetes amb una ma mentre amb l'altres t'aguantes d'un forat de mitja falange i amb l'altra amb un pèsol i amb l'altra prepares la cinta i amb l'altra t'eixugues la suor del front,.. en aquesta via o falten mans o falten galetes per passar en lliure.

Els primers dos llargs són d'escalada en lliure molt bonica i de finura, segurament el primer més un 6a que un Vè però això ja hi va i tan fa. Ah! i toca escalar entre assegurances, l'inici de via no enganya. El tercer amb un grau de-va-provo-a-veure-què-passa es passa bastant amb lliure. Cal anar ben fort per saltar-te els burils i cargols i anar només de bolt a bolt per encadenar (té un pas de bloc per allà al mig que desespera). El quart ja és més bèstia, 6c només? a la guia de les "vías comerciales" de la nord li dóna 7a, i apa.

Si es té el grau ha de ser un plaer passar de punta a punta en lliure aquest bonic esperó i fins i tot enllaçar els dos primers llargs com proposen els restauradors. A menys grau, més pedal i, finament, amb el Vè montserrati just ull no confondre's amb el V+Ae que tremolaran les cames als primers dos llargs i sortirem a pedalar els dos últims. 

 

Alguns apunts: A banda del càmalot de l'1 per la fissura final de l'L1 (abans hi havia un clau sembla), un semàfor d'aliens tampoc emprenyarà (el vermell per l'L4 anirà bé per caçar un bolt llunyà del segon sostre). La sortida de l'R2 té un bon "aleje" tot i que no difícil ull no caiguis, sembla que en origen també hi havia un clau en aquest tram. Alguns cargols tenen el cap ben ampla, calen plaquetes d'ull gros. Als primers dos llargs no gastarem més de 12 cintes. Les reunions continuen sense material per rapelar i la sortida de l'aresta, impressionant i no caiguis! amb un únic espit abans del fil del ganivet en un lloc ben absurd.

Ressenya, topos de peus i senyals i versions que estan bé de l'aventurilla...hi ha molta info a la xarxa.

 

ActivitatmoltbenfetaidesfetambenGabriel sota el plat fort de la cara nord de Montserrat que et fa petit, .. petit.
I de pas, bonviatge bonamic al país de l'orient!