*
Al segon llarg de la No ho se tio
L'Alt Urgell és una comarca farcida de parets on conviuen a tocar vies d'escalada clàssica i vies esportives, en ambdós casos amb el nivell de compromís al gust. I és que algunes de les equipades es van fer en aquella època on era habitual escalar d'una expansió a l'altre i deixar els passatges durs entre les assegurances...
Inici de la No ho se tio i itineraris
Enfilem a fer una escalada matinera i ràpida aprofitant l'ombra fins ben bé les dues del migdia que aguanta la vessant O de Roca Narieda. Escalem la No ho se tio (topo) fins al segon llarg, deixant el 6c obligat i algo expo del tercer llarg per quan mengem més colacao (on els bolts separen com no ho fa a la resta de la via, potser l'assumpte està en una llastra que hagi caigut, es veu la petjada d'una presa. Es pot trampejar el primer tram amb l'alien blau i tascons petits i un ganxo, el segon tram - 2a i 3er bolt ni idea). Especialment al primer llarg, el grau és igualment obligat.
Després escalem la via Del pureton, suposem que oberta per sota. Enllacem el primer (un bolt i dos claus) i el segon llarg. Grau obligat i ajustat, V+ a la topo original! i deu anar de 6a/6b.
De totes elles les baixarem rapelant. Anàvem amb corda simple i una doble auxiliar per fer menys ràpels. De material passarem amb cintes (12 o 8 per a cada via).
Altres opcions són l'esperó Ja et val i la més recomanable de totes al meu gust El ratolí dels llavis vermells, més continua i amb les assegurances més ben emplaçades. En totes elles l'escalada és tècnica i dIfÍcl d'encadenar a vista, una particular del calcari vertical i a l'ombra de Roca Narieda prou diferent de les parets properes de la comarca.
Altres vies clàssiques d'aquesta paret que valen molt la pena són la Nifo, la Banda del Tako i l'esperó Xelo-Bam. Per veure el croquis general clika aquí. Una de les darreres aportacions de vies equipades és El camí d'en Pep, però caldrà afanyar-se doncs a la dreta li toca abans el sol.
L'accés es evident des del primer aparcament (a banda esquerra de la carretera) a peu de paret i seguir la fresa ben definida (10' de forta pujada).
Activitat feta el 20/06/08 amb l'Axel Moles
9 comentaris:
Ei, mola saber que hi ha més coses que la Xelo-Bam a l'ombra! ;)
Merci per la info!
la Nifo i sobretot la Banda del Tako (hi ha entrada al blog) són dues vies que no et pots perdre!
Enhorabona cada dia esteu més forts.
què va Mingo, si en prou feines vam encadenar res... dia llesques total!
Ah ! pero tambe fas vies equipades!, aixo es una blasfemia, pensava que nomes feies vies autentiques i expos,ja que les equipades no tenen cap gracia, ni aventura, ni aporten res a l´escalada. Ens has decepcionat!, pensavem que tu si que eres autentic, i nomes ets un mes, que piula una cosa i fa lo que els demes, seguir la linea de xapes brillants i generoses, nomes li falta una sirga...
JordiV, confons la crítica a una via sobreequipada a una paret amb una ètica i filosofia contrària amb la crítica al parabolt de per si, i les reflexions sobre l'impacte d'un i altre tipus d'escalada amb la negació a l'escalada esportiva.
salut i bones escalades!
Bones Edu
Bones Edu!L'altre dia vam repetir la no ho sé tio fins dalt a vista,vam empalmar 2n i 3r llarg, molt bona via, però em sembla que aquesta fama de 6c expo no es correcta.En cap cas et jugues el fisic ni has de fer anar gaire el coco,per sort perque ultimament només estic fent esportiva.En fin a vere si la gent s'anima una mica a repetirles que estan molt ben equipades.salut i a tibarli.
PD: La via del pureton la va obrir el Raul i companys per sota, afegint varis parabolts a la 1era repetició.
Ernest
eo Ernest, si que aneu molt forts! no se si "expo", però "algo expo" jo si el vaig trobar, entre xiclet i demés ... piques. O han afegit alguna assegurança? meric per la info del pureton.. per l'ubicació de les assegurances ja ens va semblar que estava oberta per sota
salut!
Publica un comentari a l'entrada