a la Cervera-Raúl de la Talaia Gran (Montserrat)

**

Línies que hi són per ser escalades. Aquesta talaia gegantina que trenca l'horitzó al capdamunt del torrent del migdia, sembla voler ser un far del vaixell montserratí. Si no fos pels plecs que fa aquest trenca aigües tan màgic que divideix la muntanya en dos, el seu perfil descarat faria competència a altres agulles igual d'imponents del massís.

L'escalada és tan lògica que no hi ha manera de sortir-ne. Tot just seguir el fil de l'aresta sud fins al punt més alt. Poc a afegir a la molta informació que hi ha a la xarxa. Només diria; malgrat l'aproximació "curta" és per la vessant nord, si ho fem pel sud, pujant pel torrent, tindrem aquell cuc cada vegada més bellugadís a l'estomac al veure al seva silueta imponent, sempre de front. 

L'Ae del penúltim llarg (els dos últims els enllaçarem) l'escalem el lliure a partir del pas intercalat de V+ passades les primeres 3 xapes. Surt un bonic 6b/c on val la pena esforçar-s'hi amb moviments lògics i de gran estètica.

 

els croquis del místic AGP amb uns graus que foren i ho posaven tot a lloc, i al llogaret de la font de la llum... racons i regals compartits

Escaladamoltbenfetaidesfetambl'Eva, .. i uns aires del sud que pugen forts, ... sabent que baixaran suaus.

Travessa Ós de Civís - Bosc de Virós (Alt Urgell - Pallars)

***

Aquest és un salt natural de l'Alt Urgell al Pallars Sobirà que ja feia dies que tenia en ment. Aquest dia el traço afegint-hi l'ascens al Salòria primer, i al Pic de la Màniga després, per finalment caure a plom al refugi del Gall Fer on m'esperen. Una primera part compartida amb els companys que gaudeixen del Salòria, i una segona en solitari, i en un profund silenci.

L'itinerari és meravellós, acompanyat per un horitzó de Pirineus desde l'oriental a l'occidental, que encapçalen aquestes dues grans conques que fan el riu Segre i la Noguera Pallaresa. Farem: Ós de Civís - coll de Conflent - Salòria (opcional) - Coll de la Màniga - Pic de la Màniga - Refugi de Gall Fer. En realitat l'accés al darrer cim ja no el faig des del mateix coll, més pendent, sinó per una cubeta anterior.

 
El desnivell acumulat positiu és de 2000m. Haurem de parar compte al descens N del Pic de la Màniga, que estigui estable front a les allaus. 

Al fons, el coll i pic de la Màniga vist des del cim del Salòria

Sobre les condicions de la neu, molt bona innivació des del començament fins al final. Descens fantàstic dels mil metres de la gran pala SO del Salòria amb neu primavera, i un regal final amb neu pols seca a la nord del Pic de la Màniga. Molta neu al voltant del refugi i bones esquiades per dins el bosc amb tot molt tapat. D'això però, ja fa una setmana! Tracte boníssim al refugi

 Al Pic de la Màniga amb el Salòria al fons

Allargant la foquejada-passeig el matí següent per gaudir de la neu pols del dia abans..

II trobada de socis del Projecte Boscos de Muntanya, més viu que mai!!!

Aquest cop en queda pendent la tornada en circular fins a Ós de Civís el dia següent, per "problemes" logístics... però allà queda, per tornar-hi a pensar.

Fantàsticasortidamoltbenfetaidesfetaunaprimerameitatambl'IgnasiSamuSandraPepiGanxets, ... i acabada amb aquella companyia d'un mateix on tot és un

mossec a un Port del Compte que fou

**

Raconades que hi són però s'han de rebuscar, ara que al massís tot s'hi capfica alhora, itineraris de mushing, esquí de fons, raquetes.. que solapen l'esquí alpí. Fa no massa el coll de Tancalaporta o del Llop era una porta a un petit espai de repòs i muntanya neta. Tot quedava enrere. Ara els itineraris ja hi arriben, ben fresats amb la retrac, a mode de placeta i carrers que continuen cap al pla de Bessies. Les pilones ja fa dies que van ser posades, embrutint el lloc. Al cim del Pedró dels Quatre Batlles la taula dels senyors sense cap ni barret ja ha estat instal.lada pel gaudi dels que volen ser guiats a tothora, ben be fins al final. Artificis que van i venen. La cartelleria per tot, fa la resta. Una muntanya que fou, feta parc temàtic, dels temps que corren. No gaire diferent d'altres muntanyes properes on el ciment ha arribat fins als cims. Tenir el referent d'allò que va ser, permet veure allò perdut. A la resta, semblem ser immunes, amb aquesta condició d'acceptar tot allò que ens posen davant amb tanta facilitat, feta cultura a benefici d'uns pocs.

Sempre queda l'espai de l'hora baixa, quan la muntanya es buida, i els ulls de les feres, tímids, observen el teu pas perdut, desorientat. Enmig dels temps que corren...

belleses que hi són, malgrat tot. Aquestes no ens les poden robar

a la Haus-Estrems (La Mòmia, Montserrat)

***

Enfilem a repetir aquesta superclàssica del massís, amb històries per no dormir. Oberta amb valentia per en Jordi Casasayas i R. i E. Estrems el 28 d'agost de 1947! Una línia tan ben definida com el perfil d'una mòmia en aquesta agulla imponent, projectil que busca el cel amb entusiasme, quasi volent arrencar tota la muntanya del terra i endur-se-la ben lluny. Els guardians de St. Benet en calmen les ansietats de retrobar l'espai perdut. Tot queda calmós. Agraïda, per cada visita rebuda. I si a sobre t'ho passes bé, encara millor!

A la xarxa hi ha info en peus i senyals arreu. De material, nosaltres dúiem un alien vermell, gris i verd i un càmalot del .75 i 1, i els hem fet anar aquí o allà. Ens ha quedat a les claus el bong del primer llarg - que es substitueix molt bé amb un .75 - i ha quedat en mans de l'Àngel que potser a hores d'ara ja l'ha tornat a repicar.

De la gran obra; Montserrat Las más bellas ascensiones. AGP. Martínez roca ed. 1990.

Sobre l'itinerari, podrem enllaçar el segon i tercer o el tercer i al quart llarg. Al gust. La xemeneia se les porta si no tens cintura per passar per dins, i tot i així el segon tram és on el grau més obliga, tirant a 6a però quasi que no pots caure. Si no ens falten nassos, la meitat de dalt es pot escalar en díedre! .. te mèrit.

Foto E., al perfil del penúltim llarg. I la trompa de l'Elefant de front, amb la fina fissura per on passa la bonica Anglada-Guillemon.

Preciosaescaladamoltbenfetaidesfetambl'Eva, .. undiaderetrobaments, amb allò viscut, i allò per viure.

Anaconda, 205m V+A2 (Vilanova de Meià)

**

Gran clássica de la Roca dels Arcs que serpenteja per la paret buscant el pas menys plomat en un món vertical o tot cau a plom. N'adjunto la topo amb el material que hem trobat. Les flotants ens permetran, en la majoria dels casos, a reforçar els burils que comencen a estar tocats.

El final de via s'acaba de cop, amb el fantàstic mur final de la Joan Freixenet als nassos. L'original, surt cap a la dreta, anant seguint el terreny més fàcil de pla i en diagonal ascendent (anirem creuant reunions i vies) fins un darrer muret senzill.

Molt bona via, que quasi arrenca l'ànima amb la seva verticualitat.

moltbonaescaladamoltbenfetaidesfetambl'aniol, ... passejades per les verticals...

a Busa i anarinant

 

Busa on the air... racons i raconades, també les d'un mateix. L'altra dia el mestre Ricard i el fort d'en Martí van repetir la Santasavina i li van treure el punt vermell, alliberant el sostre en forma de bec que cau al buit. Topo actualitzada, i aquí queda aquesta proposta.

També han quedat fresats als camins d'accés al peu de via de les dues bandes de la paret. Anarinant fent-los servir que així és com es conserven. Les vaques hi ajuden.

L'altre dia es resolt el misteri dels bolts a peu pla del fil del precipici, al capdamunt de les parets. Skylines i altres divertiments de funambulismes.

En aquesta darrera visita enllestim l'escalada de la J.M.Vázquez, una molt bona via oberta amb segell propi pràcticament equipada on ens anirà bé un semàfor d'aliens i els càmalots fins el 2 (bàsicament pel segon i quart llarg) de fins a 6b o V+A1.

Aquest dia veiem una pollada de voltors a la paret veïna. Això m'explica:

"Eduard, he Consultat als experts en voltors (Antoni i Donazar) i diuen que el poll té ja entre 14 a 20 dies (més a prop dels 20 dies que dels 14), per la qual cosa ens aniríem a un posta entre el 13-20 de desembre. La posta més primerenca als Pirineus que hi ha a la bibliografia és del 28 de desembre, tot i que segur que hi ha d'anteriors ja que al ser una espècie més comuna que el trencalòs, ningú es mira amb cura les dates de posta i desclosa del voltor.
Molt bona cita doncs. Es demostra l'interès de recollir dades d'escaladors...
Salut"

Escaladamoltbenfetaidesfetambl'Axel, iunsairesqueaquestdiaencaragelen!