Escalem aquesta bona via de la Roca dels Arcs, que sembla feta expressa per gaudir del gest de la vertical amb l'horitzó als peus, ... acaronats per l'estora d'alzines fetes borrissols ben mirat des de dalt. Bonica escalada, amb una mica de tot, que combina el lliure difícil o l'artificial a equipar o equipat. N'adjunto la topo amb el material que hem trobat. Algú sap el nom i l'any dels oberturistes? és una informació crec que imprescindible de qualsevol topo, per respecte a l'obra feta i perquè sovint dóna, i molta! (juntament amb l'any i l'escola), informació sobre les dificultats de la via. S'agraeïx info. Més ressenyes a la pulida Caranorte.
Nosaltres molt ben aconsellats per una repetició recent d'un esperit lliure no vam portar claus, només vam repetir el semàfor d'aliens i el gris, tot i que aquest últim no recordo fer-lo servir dues vegades. Els tascons els vam passejar, i fins el càmalot de l'1 ho vam fer anar, però no imprescindible. Sense claus, queda un passatge del segon llarg exposat, però és fàcil i mirant-ho bé hi queda bé un alien vermell a mig pas. Per l'últim llarg, cal tenir l'antena ben afinada, buscant sempre el relleu més fàcil, i quan ens trobem el clau als nassos sabrem que anem bé.
Molt bona escalada, que si a més l'escales en lliure el gaudi encara és més gran. Ens va sortir el punt vermell, això la boweta.... Es fa curta, que els llargs no poden ser més llargs, i tampoc es poden enllaçar. Bona troballa!
Ojú peligru! que el món de l'escalada és boig!
amb l'horitzó als peus, ... acaronats per l'estora d'alzines fetes borrissols ben mirat des de dalt
fantàsticaescaladamoltbenfetaidesfetamblalaiabowetaquetots'hoempassambunbufariferampolles... forat de sol enmig de nuvolades que tot ho deixen blanc, somriuresdeluxe!
6 comentaris:
Gracias por la información. Tu reseña me aclara como es el último largo que no tenía muy claro como salía por ese diedro, ya veo que a mitad se sale a la izquierda.
Saludos, Chavi
si, hay un punto donde si sigues per el diedro te lleva a una placa lisa y sabina gorda, en la base de eso te decantas a la izq. para escalar vertical una placa con muy buenos agarres, y te encuentras el clavo de frente. De ahí escalas el techito por su parte más debil, aunque hay que tirar de unos bloques algo sospechosos pero que aguantan.. suponogo que con clavos se puede reforzar el paso xo no es difícil
Hola Edunz. Despres de consultar a varis GALLS i contrastant informacio, podem dir quasi a bgen segur que la "Joan Freixenet" va ser oberta a l'any 82, igual que la de Terradets. A diferencia d'aquesta la de la Roca dels Arcs la varen obrir en Jordi Muñoz i Alex Baldellou, no se si acompanyats d'algú mes. Eren anomenats, dic eren per que varem deixar-nos en un accident als Alps (em sembla que al Gran Capuccin)La Cofradia de Kafarnau. Escalen força dur pel seu temps i varen obrir vies potents i compromeses, una d'elles a Roca Regina, la Ball de Rams. Espero que et serveixi l'informacio. De tota manera intentare contrastar-la.
LO SERGI
merci Sergi! en Ferran a Caranorte comenta que busca la topo original.. a veure si podem apuntar el dato! la via té caràcter, així que lliga bé amb tot el que dius,.. segur que des del cim de la muntanya que sigui s'ho miren divertits, veient com la gent gaudim de les seves escalades..
Hola Edunz. La ultima informació aconseguida es que sembla ser que tambe hi va participar el Pepe Godoy , en aquells temps anaven molt forts. Varen obrir una via al Cilindre de Sant Llorenç de Montgai, la Detritus (1978) que feia i fa , encara avui,panic.Lo Pepe es de Lleida i el Jordi i el Alex eren de Balaguer. El lloc de l'accident va ser al Dru, no pas al Capuccin. Intentaré esbrinar algo mes, si puc parlar amb lo Pepe. Una abraçada
LO SERGI
merci!
mira que ha penjat el ferran al Caranorte:
http://www.caranorte.com/foros/read.php?2,16141
ostres, així un accident del Joan F., i en un altre es van veure afectats els oberturistes?
la Detritus fa temps que me la miro, no se si tu també vas fer la repetició recent amb el Víctor, són vies que no s'han de deixar perdre! amb la holocausto ja et poses una mica les piles, ni que sigui una mica
dissabte vam escalar la terra i cel a la paret de l'ós, buffffffff!
Publica un comentari a l'entrada