Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

30 de set. 2014

Normal, 225m V (Sa Gúbia, Mallorca)

**


Bona via illenca de traçat elegant i senzill tot seguint l'esperó esquerra del gran amfiteatre que orientat al sud, fa caure a plom la muntanya de Sa Gúbia. La proximitat a la ciutat de Palma la fa molt bona opció per les arribades i marxades de l'illa. Llàstima no tenir info de l'obertua.. o si! gràcies al comentari d'en Girbén (excel.lent!): Oberta per J. González, A. Gregorio i F. Garcia del grup Alhabalda l'1 d'octubre de 1971.


Adjunto la topo tunejada del llibre d'en Soldevila de les 100 millors de Catalunya (amb permís de les Balears), amb el material que hi hem trobat (amb seguretat, expansions afegides). Em enllaçat alguns llargs i de material hem passat amb els aliens i algun friend mitjà.



Pel descens hem sortit per dalt, seguint la senzilla carena i fent la llarga i plaent baixada pel nord entre camps d'oliveres i terrasses de pedra seca que són una obra d'art, ambdues coses. .... una escalada senzilla, que es fa agradable per ella mateixa. 

L'accés l'hem fet com diu el llibre, des del restaurant Penasso a l'entrada de Bunyola, agafem el trencall de la carretera evident i el seguim passant trencalls fins a trobar el torrent, estret, on agafem el camí que ens porta directa a la paret. Aquí a l'illa, el pas camp a través com tenim a Catalunya, no funciona, .. tot és ballat, així que els rius, són un pas natural. 







escaladamoltbenfetaidesfetamblaSandra...i els aire calmosos de ses illes, pentinades per tot de Mediterrani

a Montserrat amb l'Escarabajo verde

**

"els comuniquem que el  "El escarabajo verde" de TVE2 emetrà divendres 3 d’octubre a partir de les 18'20h i diumenge 5 de octubre a las 13'00, aproximadament, el reportatge "Clavos y agujas" (...). Una vegada emès, podrà trobar el programa permanentment a la web de "Escarabajo verde", http://www.rtve.es/television/escarabajo/ "



A veure què en surt! ens vam trobar per casualitat. La línia editorial recurrent dels escaladors som els "dolents" potser queda contrarestada, el diàleg va ser llarg. 

El temps dirà (o no) si la prohibició s'ha aplicat per tot, a les vies que deixen i a les que no deixen rastre. Montserrat, un punt de trobada (o no) dels temps que corren i les mil versions de l'escalada... 

que la muntanya no perdi al màgia!


15 de set. 2014

vIaNoVa: Tòtem, d'ànimadesperta, 70m 6a (Font Ferrera, Solsonès)

***


Aquesta és una via començada fa molt temps i acabada fa unes setmanes, de la ma d'amics i pensada per un bell amic que ja fa un temps va sobrevolar fins a trobar un racó al cel estrellat. En Xavi tenia l'ànima desperta per tot, i n'ha deixat llegat.

Aquesta és una via senzilla a un racó ple de força i bellesa. És una línia que busca escalar allò que a voltes sembla fet per ser escalat. Aquí no es vol seguir la lògica, només l'estètica de no perdre el fil de l'esperó, des de baix, fins a dalt. Sense més pretensió que l'aventura feta i desfeta, i aquí queda. 






Aquest tòtem natural es troba a la dreta enfilant el torrent del petit sector de la paret del silenci, on tot és d'una naturalesa que corprèn. Allà on s'hi troben les excel.lents Sherezade i Spit Metal, dues de les millors vies d'aquesta discreta escola de la comarca que passa tan desapercebuda i és plena de bones escalades. El segon llarg ja havia estat escalat per una via de'n Xuxe i en Medina que van dedicar al Marià Garriga ... sembla un tòtem de bones ànimes doncs. 

Tornem, a poc a poc, a la vertical... aquest n'és, com altres vegades, un bon punt de partida.


25 de jul. 2014

a la Pistacho asesino de Comalestorres (Cavallers)

**


Enfilem a repetir aquesta bona via ara fa uns dies quan encara no era estiu i així ens apareix la paret sense cap cordada per davant ni costats. Aquí s'hi munten bones cues els caps de setmana caniculars.. la roca de boníssima qualitat també ho permet malgrat sempre pot caure quelcom des de dalt. 






La via ha estat semi restaurada recentment i sembla que ho serà del tot. Poc a afegir de la gran quantitat d'info a la xarxa. Un parell d'apunts breus;
* el 6a del primer llarg deu ser aquest grau (obligat del tot) si t'has passat la setmana abans fent slabs a Cavallers!  .. està prou desfasat. Costa passar-lo de primer (ull amb alguns xapatges, es va obrir per sota? xapó!) i també t'hi has d'esforçar anant de segon si no vols relliscar (a tope amb les soles i passos de palma invertida!).
* millor anar amb la topo al detall per no liar-se que el pany està farcit de vies aquí i allà i l'itinerari busca sempre la línia més maca. 
* ull amb l'aprox d'enfilar pel primer trencall a l'esquerra un cop caminats 50m al cantó de la presa.. si continuem i enfilem per un torrent posterior farem una bona volta. Fites per tot.

De material vam anar amb el joc d'aliens, joc discret de tascons (algun micro va molt bé)  i els friends fins al C3 i suficient (el 4 el vam passejar). 







BonaescaladamoltbenfetaidesfetamblaMireielBernat.. un dia de primavera enmig de l'estiu.

20 de jul. 2014

ViAnOvA: Procésbiaixat, 100m 6b+A2 (Busa Sud)

***


Ara fa uns dies vam enllestir aquest projecte que teníem encetat des de la primavera. Ens hi ha molt ben acollit tots aquests dies on les fissures i diedres de la muralla rajaven aigua de tanta pluja, i aquí tot era ben sec. Ens hi ha acompanyat aquest estiu primavera que s'ha mantingut aquestes setmanes. I la il.lusió per un traçat tan evident i estètic. Només el faria del tot rodó trobar roca de la bona al segon llarg, però no ha estat així, i aquesta tirada ens demanarà un plus d'atenció i agosarament. L'hem obert en combinat lliure i artificial, i ara només queda per encadenar el segon desplom del segon llarg, on les piles, la roca, i el bon ull per assegurar-se mentre els braços es van inflant li donen el grau. El gest, ja està provat i ha sortit.



Una bona via en l'estil de les vies directes de Busa, on hi escalarem millor si anem una mica avesats amb la roca del lloc.








NovaviaobertamoltbenfetaidesfetambelcapitàRicard i els aires de Busa que sempre remouen les emocions.

14 de jul. 2014

Chocholoco, 80m 7a (St. Llorenç de Montgai)

**


Enfilem a repetir aquesta directa i bona via de la cara NE del Cilindre, ben amagada del sol a les tardes. Via recentment restaurada amb bolts, amb el grau colladet i uns quants xapatges obligats pel cap baix sobre el 6a a la primera tirada i tipus 6b a l'última.

Enllacem els dos primers llargs (6a+ i V+) sortint una bona tirada de 45m. El darrer de 7a, és mantingut i tècnic amb un pas explosiu al final del llarg morfològic i ben difícil de veure.

 
La via comença (dos bolts nous ben propers) entre la Ribes Sabaté (la clàssica) i la Cachanines (molt bona! del mateix oberturista, 6c de continuïtat i 6b més fàcil, assegurances allunyades) i acaba entre aquesta i la Carles Andrés escalant una placa taronja. En aquest post hi ha una foto del Cilindre amb les vies (on diu Cachaninuts hauria de dir Cachanines), on queda clar el "forat" per on passa la via (que no està marcada).

Aquest dia ens acompanyen escalant la Cachanines, sortint boniques imatges de les cordades paral.leles.




PotentviamoltbenfetaidesfetambelMiquelàgel i uns aire d'encara primavera!