Escalant l'L2 de la Directa al Cilindre (Foto:EduPlana)
Enfilem a repetir aquesta via al sempre agraït St.Llorenç de Montgai, jo amb la idea de regalar-me el plaer d'encadenar el segon llarg, una tirada preciosa al més pur estil riglero, i sense sortir de les terres de ponent!
La paret de Mordor, el Cilindre i la també anomenada cresta del Conill (Foto:EP)
Via oberta per ej J.Godoy, G.Marin i M.Blasco l'any 75 al seu dia amb tècnica sobretot d'artificial. Posteriorment va ser re-equipada per l'Albert Cortés i altres incombustibles de la zona i s'ha convertit en una clàssica d'escalada en lliure i mitjana dificultat. El traçat però segueix una de les línies més verticals del Cilindre, i ja a partir de l'L1 les cordes no toquen la paret. La roca, també a base de repeticions, és pràcticament excel.lent, inclús els últims bolos entrant a l'R2 que tot i que sembla que s'aguantin per casualitat, hi són més per causalitat.
Un poquet de 'pinso' per esmorzar i topo de la via. Nosaltres estem a l'R2 (Foto:OscarSolé i AniolVilalta)
.
Via equipada doncs (bolts), a voltes sobreequipada ja que s'han mantingut alguns anclatges històrics, on només ens faran falta algo més de 15 cintes. Hi ha alguna 'tiradeta' per no adormir els ànims, especialment quan el grau afluixa. Grau obligat més o menys 6a si només es porten cintes. L'accés és evident des de la carretera i el descens tenim dos opcions: baixar a peu (direcció N fins a creuar la via del tren i tornar pel torrent de l'esquerra del Cilindre) o rapelar la paret: O bé per la via (ràpels a l'R4, R2 i R1), o millor encara pels ràpels més nous de la cara N (des de l'R2 de la Cachaninuts, 30 i 35m molt justos però amb el xiclet s'arriba).
.
Alguns dels itineraris del Cilindre i inici de la Directa (Foto:EP i XescoMas)
Inici del segon llarg i des de l'R2 (Foto:OS i EP)
Escalant l'L2 i entrant a l'R3 (Foto:EP i XM)
.
Altres opcions interessants del Cilindre per completar la jornada són l'espectacular Cachaninuts (també apareix amb un altre nom) amb un primer llarg de 45m i 6c+ antològic (decotat posteriorment a 6c, tot i ser una via oberta per en J.Marmolejo, C.Barri i A.López l'any 95.. ull! cert alejes). El segon llarg de 40m i 6b tampoc defrauda gens (bolts). D'estil clàssic, la sorprenent Carles Andrés, V+, però amb un final de xemeneia de cara al pati (a l'estil de la Pany del Pisón) que per si sol ja val la pena (tascons i friends fins al 2). Finalment l'assequible Ribés Sabaté (V+, equipada, amb certa alegria però) o la darrera via oberta per la banda del Tako la Takoestròpic, algo forçada, i on es poden enllaçar l'L2 i L3 (6a+), amb un primer llarg explosiu (6c+) i un final compartit amb la RS. 
A l'R3 i R4 (Foto:OS i EP)
Per completar el dia enfilem a l'Eclipse de la Paret de l'Ós, via reequipada de fa uns anys, amb la idea de sortir per la variant boira (germans Mercader, 2007). La pluja ens invita a deixar-ho estar i només enllestim els dos primers llargs, l'L1 de 45m i 6b+ i l'L2 de 35m i 6c+. Flipem amb els graus, marcianus total, tot i que no passa del 6a obligat. Ja l'acabarem un altre dia. I com diuen: "Les graduacions antigues de Sant Llorenç de Montgai conformen un món entranyable i interessant, hi han coses precioses, el grau no és tan important..." (Ylerget dixit, Caranorte).
Activitats fetes i desfetes amb molta conya i alegria el 31/03/08 amb XescoMas i OscarSolé.
Escalant l'L1 de la Eclipse (Foto:XM)
Ja ha arribat la primavera! (Foto:EP)
Escalant l'L3 de la Directa al Cilindre (Foto:OS)
