A la Josep, Elena i Oriol (Àger)

**

Escalem la bonica Josep, Elena i Oriol als puntals, les vies obertes amb sentiment és com que sempre guanyen. 

 

Ben bona línia ben trobada, amb dos llargs finals de luxe, sobre roca excel.lent en conjunt i trams puntuals ben sanejats. Escalada sobre l'esperó al final per sentir el buit, i lo plè de tot plegat. 

Força equipada amb bolts, tot i que algun posat de manera que et fa escalar, però sense més complicacions. Hem portat el semàfor i friends fins C2. La darrera R té un sol bolt, amb la mateixa corda ho podem reforçar amb els bolts a tocar de la via veïna nova.

Si afegim al cintu un tòtem negre o alien blau, el pas de 6a obl (V+ segons resse) del 4rt llarg el farem més ben protegits. Molta info i topos disponibles per la xarxa (aquí per ex.) Descens ben fitat per la canal de la Xurulla a l'esquerra, on millor no apurar la llum i baixar abans del fosc.

escaladamoltbenfetaidesfetamblaMarta, dia de silencis i aire transparent, s'hi estava de conya, q durin!

Neus de Tavascan...

***

a les portes del canvi d'any voltem un parell de dies per l'olla de la Pleta del Prat, molt ben coberta de neu a cotes altes (inici de la neu des del refugi), amb gruixos i cota que recorda més a la primavera.

Amb la canal del pic dels Tres Estanys ben visible al fons

Molta traça oberta i circulars pel Ventolau, Coma del Forn, Campirme, i capçalera de la vall d'Estaon. El vent d'aquells dies fa que les sud els hi costi transformar. I a les nord a trams encara trobem bona pols reciclada una mica pesada a cotes baixes i que es deixa esquiar molt bé. 

(Foto dreta: PepArtiga)

 

La part bona d'aquesta tempo és que els gruixos en alçada estan per sobre la mitjana, i si hi arriben les nevades de principis d'any el panorma per les canals cara a la primavera pot quedar molt i molt bé.

L'encofrada i estètica canal del Montforcado al fons

El preciós descens del Caubo ben destapat, com costa trobar-lo en condicions! (Fotos:PepArtiga)

blandeneus,..esquiadesmoltbenfetesidesfetesambenPepZwingg (piada, piada)

a la Sajolida i Tal faràs tal trobaràs, Malanyeu

***

enllestim la Sajolida a Malanyeu, una petita GRAN via non expansion q et posa a lloc, preciosa, d'escalada sincera. Només li caldria restaurar l'R1, reposar ponts de roca i treure els bolts de les veïnes q la xafen, desesperadament..x la resta un 10! 

Vam afegir algun pont de roca al tercer llarg, .. aquest dia veníem de la veïna Tal faràs tal trobaràs (topo), més equipadeta. En una segona visita escalem els dos primers llargs, ull el segon que se les porta. Grau collats, amb tot la dificultat la posa l'autoprotecció, no sempre fàcil ni a on convé. 

No portàvem els trícams i ens haguéssin anat la mar de bé, i els tascons ens poden quedar a casa. 

Primer llarg de la Tal faràs...

escalada neta, que la paret dóna molt de si, de les que n'haurien de sobreviure més.... 

moltbenfetesidesfetesambelGuilleilaMarta, amb color de tardor. I el cop d'aire de quan vens a xerrar a cau d'orella

NoVaViA! Emboscats, i més de Riu Lacó

***

Nova via que amplia el repertori al pany curt de Riu Lacó, escoleta de flotants.

"Emboscats": territori dels fill de les masies que desertaren de la República, i no foren celebrats pel feixisme (si no heu vist el reportage val la pena, no tot eren amagatall dels maquis)... 

Temps de territori endins, on per tants tot començava i acabava allà mateix. Fins a maneres de fer, petjades, aturades en el temps.

Aprofitem les visites (primera foto, inici de la Bosquerola) per repetir la soferta Sufi (foto a sota) i "desbrossar" una mica el troç, excepte el segon llarg, ingovernable (ull amb els blocs del darrer, cada dia més desfalcats). També reforcem amb un bolt i anella el rapel de la Regal de reis, que ja començava a fer fresa. 

 Bonic racó de Riu Lacó, ... mirada llarga, horitzons, presència, silenci que encara s'hi troba. Tes.. nit

Same, 155m 6a (o més) (Vilanova de Meia)

***

Embarcada a l'L1 de quan els burins ni es veien... la via va pels sostres i esperó de l'esquerra

Via de les curtes al pany dret de la Roca dels Arcs (a la dreta de la Navarro) i del tot recomenable. 

Anàvem amb la idea de reposar-hi el clau que havia saltat a l'inic del tercer llarg i que ja indicaven a aquesta repe, i ens la trobem molt ben restaurada amb bolts Kopdegas. El tram del clau continua a pèl, i aprofitem per deixar-ne un abans del tricam encastat, i que ara ho posa més fàcil. Amb tot, als tres ens sembla bastant més que el 6a que marca la topix. Tampoc despistar-se amb el 6a del quart llarg, poc protegible i obligat fins a caçar la segona expansió. Anar ben còmodes  en aquest grau.. 

Via on toca escalar a tots els llargs, 6a obligat. Roca de luxe, de quan les vies del lloc queden al marge. 

De material millor penjar al cintu els aliens i càmalot fins C1 (duiem 2 i 3 i no recordo que siguin necessaris a cap lloc clau).

Foto dreta, el mur del tercer llarg a pèl, i que ara queda més ben protegit amb un clau (+ cordino, queda alt que el quin semblava l'emplaçament original el forat era molt curt).

bonatornadalatàpia, moltbenfetaidesfetambaquestparelldebowets Ari i Cesar (piulada Galls)

ViAnOvA! Del pal, 100m 6a+ (Busa sud)

***

Obertura de fa un temps. Aquí caldrà afegir al cintu un parell de claus. La via puja a una esvelta agulla adossada al cingle, i quan vam anar a escalar-la, ja vam trobar-hi una via que per la dreta surt fins al capdamunt. Al darrer llarg (que no he fet), és recomenable clavar (se que s'ha passat sense clavar i queda ben expo). I per la via, els claus també ens poden anar bé però són prescindibles.

Ben vertical i atlètica, i grau obligat al segon llarg. A l'article del Vèrtex surt com "El màstil", l'error estava en el nom en català, que és pal. També vam arrancar-hi un projecte que escala per roca molt bona l'esperó de l'agulla... no està acabat per poquet, ull amb l'article.

El de Busa, un vaixell a la deriva