a la vall de Tavascan (Alt Pallars)

L'Alt Pallars també escadusser de neus, amb la cota elevada, que en canvi té de bo les pistes obertes aquesta època com la del pla de Boavi, normalment tancades, i aproximacions inèdites.

La pista que mena a la pleta Palomera des de Quanca però té uns reguerots a l'inici que demanen a crits un tot terreny per passar-hi. Això que, tot i la ventolera gegant d'avui, el pastisset del capdemunt era temptador....

Els reis que fan de les seves i nous regals inesperats piquen l'ullet. Per tot.

fins i tot les valls i la seva gent, sense neu, sembla que no estiguin tan alegres

Coma de Senyac, 2.850m BES3 (Andorra)

**

Bonica ascensió a aquest cim fronterer amb nom de conyac i dissimulat sota la presència del Serrera, d'ingredients propis com la seva pala sud sempre compromesa... fantàstica esquiada aprofitant els estira i arronsa d'aquest hivern encara mandrós

Itinerari: Enfilem la llarga vall de Ransol i seguirem l'itinerari normal del Serrera fins poc abans d'enfilar al coll que ens mena a la pala final. En aquest punt, evident, perdrem una mica de cota cap a l'Estany dels Meners i encarem la pala final de la Coma de Senyac, dreta i ben orientada al sud. Imprescindible que la neu estigui ben estable. El caràcter fronterer del fil de l'aresta i la mola del Serrera la fa molt vulnerable al vent de l'O-NO-N.

En bones condicions el més recomanable és arribar-se al cim per la seva aresta oest, prenent un collet prou definit i dret al final d'un petit tub. Nosaltres aquest cop veient que està molt carregat de neu (orientació SE) decidim encarar la pala per una ampla canal a l'est del cim amb menys acumulacions de neu recent, i l'encertem. Només ens toca descalçar-nos els esquís al tram final amb més pendent (neu molt dura i 30º). Baixada franca però ampla (20-30º) pel mateix lloc.

En el descens, un cop a l'Estany dels Meners anem a buscar la canal al desaigua del llac on enllacem breument amb el camí de pujada per tornar-lo a deixar i esquiar el fantàstic tub que trenca la vall al seu punt mig sobre una neu pols més o menys compactada a trams.

Sobre l'estat de la neu, justeja a cotes baixes i abundant a cotes altes. Sortim amb esquís des del cotxe i obrim traça sobre una capa recent de neu nova seca i força treballada pel vent, sobre una base endurida i estable excepte les possibles plaques latents als llocs més previsibles. Al llarg del dia que el vent afluixa i la tº puja sota una bon sol, la neu pols es fa pesada en alçada, es manté seca a l'ombra, a les solanes i cotes baixes trobem primavera i als llocs ventats amb el mantell antic no assolellats arreu no transforma.

Tranquem alguna petita placa lleugera de neu nova sobre el mantell endurit als llocs més pendents.

Risc d'allaus: D'acord amb metofrance i meteoandorra (és el mateix butlletí) risc 3 per sobre de 2.300m per les antigues plaques de vent de la nevada del divendres passat que van crear una base granulada en orientacions E-SE-S-SO. Risc 2 per sota els 2.300. El mateix dia en l'actualitzadió del butlletí baixen el risc a 2 a totes les cotes. Al final de la jornada veiem purgues de neu recent a les vessants sud sota els contraforts rocosos.

(Fotos:PepArtigas)


(Foto:PA)


(Foto:PA)

FantàsticaesquiadamoltbenfetaidesfetambenPepZwinggielcompifrancèsdelSerreraqueobratraçael3degenerd'aquestnouany

A la muntanya del Tarbésou (Ariege, França)

***

A la muntanya del Tarbésou...
allà on sembla que el temps s'hagi aturat. I tot reposa amb una serenó que a tants racons també sembla perduda

Amb la benvinguda sentida d'aprop

(corre amic! recuperat aviat de les cames, també la muntanya et troba a faltar)

Afanyat, aixeca el vol, segueix cada línia, no en perdis detall, i estigues atent. No és el mateix horitzó un gran miratge? d'allò de nosaltres mateixos on fixem la mirada. Per fer-lo realitat.

Aixecat. I comença el descens sense tocar de peus a terra. A vol d'ocell. Fins a la propera vall. I descoberta d'allò que no coneixies, i és teu. Per compartir.

Preciosa esquiada amb neu estable arreu tot i parar compte a les possibles plaques als llocs més evidents (aquesta orientació SE). Neu només transformada a les vessants més assolellades. En alçada bons gruixos però sortint de les pistes de Mitjanés ja justeja. Com un ganivet, la darrera nevada es queda a poca distància, a les muntanyes veïnes. D'aquest dia u d'un nou any que comença.

Mil.lennium, 230m 6a+ (Serrat dels Monjos, Montserrat)

**

Junt amb la Guateque i la Graffiti amb aquesta surt una bonica trilogia del pany central i més alt del Serrat dels Monjos. I potser la Mil.lennium és la maca de totes, amb un bastió final dret i sobre la vertical d'un buit que des de peu de via sembla que no pugui ser-hi.

Escalant el 4art llag vist des de la també recomanable Pic-nic (Foto:Jaumegrimp)

(Foto dreta:JaumeAnglada)

Un parell d'apunts: De l'itinerari, la via arrenca per una diedre net a l'esquerra de la Guateque i el final sortint de la paret just a la dreta trobarem una R amb dos espits abans del jardí on 10m més amunt hi ha una fita sobre una llosa fissurada on s'hi han afegit tres expansions. De material, passarem amb joc de tascons (important de petits) o els aliens i càmalots fins l'1 al cinto i unes 10 cintes. Al llarg de 6a+ és de grau agraït i no caldrà que portem peces flotants que no hi ha opció de posar res i està equipat. V+/6a obligat.

Escalant el 4art llarg (Fotos:Jg)

(Foto dreta: JA)

Pel descens, un cop a dalt i a la fita mirem cap a l'est i per una fresa molt desdibuixada (alguna fita) baixem amb compte (!) uns 30m fins una instal.lació de ràpel de 45m. Es troba a la dreta d'un esperó que es veu des de dalt i que queda penjat. Aquest ràpel ens deixa a la cubeta penjada on menen la resta de vies del pany dret del Serrat i que després de seguir el corriol avall ens porta al segon ràpel de 50m volats que ens deixen la camí. Els companys d'Osona ens comenten que el descens cap al Torrent Fondo que explica la guia és liat i poc definit.

Activitatmoltbenfetalesportesdelcanvid'anyambl'AxelielJaumeielPepquepassendarrera
MERCI als Jaumes per les fotos!

A la Fontblanca, 2.903m BES2S3 (Andorra)

**

Ascens i descens a l'atalaia del Fontblanca per la vall del riu del Comís Vell, buscant sempre les vessants assolellades i sense presa per deixar que transformi al punt (migdia) i esquiar sobre neu primavera molt bona. La pala SO es veu molt endurida i no és recomanable. Tampoc l'ascens per la seva vall que en obligaria a pujar per vessants glaçades fins al llom.

Sobre l'estat de la neu, continua des de la carretera. Les darreres nevades han posat la cota de neu una mica a lloc, si més no a la franja nord d'Andorra, encara que els gruixos a la part baixa no són molt abundants. Neu molt estable, només possibilitat d'alguna purga per despreniment de cornisa o neu en contacte amb la roca a les canals SE de més pendent.

Com bé apuntava en Pep, ull amb la capa gelada de la pluja de fa uns dies fins a la cota 2.400m aprox. Amb el sol tan baix, el terreny pla o la franja NE-NO no transforma amb tot el dia i és una bona pista de patinatge. Aquests dies les circulars amb múltiples orientacions queden molt liimitades. I del tot recomanable evitar forts pendents sense orientació solana i amb la neu transformada.

El vent d'avui encara ho deu deixar tot més "tieso".

La línia de descens del pic d'Arcalís i el descens del Fangasses vestit de sol i ombra

Amb vistes a l'O, fantàstic terreny de joc. Itineraris de les sortides del Thoumasset, i la circular Estanyó-Serrera (vermell ascens blau descens)

El pic de Basalí al fons i els regerots gelats de la pluja en alçada

Activitatmoltbenfetaidesfetamblacompanyiaesporàdicael28dedesembredel'onze.