A la muntanya del Tarbésou (Ariege, França)

***

A la muntanya del Tarbésou...
allà on sembla que el temps s'hagi aturat. I tot reposa amb una serenó que a tants racons també sembla perduda

Amb la benvinguda sentida d'aprop

(corre amic! recuperat aviat de les cames, també la muntanya et troba a faltar)

Afanyat, aixeca el vol, segueix cada línia, no en perdis detall, i estigues atent. No és el mateix horitzó un gran miratge? d'allò de nosaltres mateixos on fixem la mirada. Per fer-lo realitat.

Aixecat. I comença el descens sense tocar de peus a terra. A vol d'ocell. Fins a la propera vall. I descoberta d'allò que no coneixies, i és teu. Per compartir.

Preciosa esquiada amb neu estable arreu tot i parar compte a les possibles plaques als llocs més evidents (aquesta orientació SE). Neu només transformada a les vessants més assolellades. En alçada bons gruixos però sortint de les pistes de Mitjanés ja justeja. Com un ganivet, la darrera nevada es queda a poca distància, a les muntanyes veïnes. D'aquest dia u d'un nou any que comença.

Tarbésou, 2.364m S2 BE (Arièja, França)

**

descensos per tot!

i quin paisatge tant magnífic des d'aquesta modesta alçada! raconades on el plural de Pirineu(s) prèn tota raó. Quines muntanyes tan fantàstiques que ens acullen! ànimes que sobrevolen l'horitzó a la cerca d'un blanc...

Tornem a aquest bonic cim de l'Arièja, que el seu dia van encetar pel nord, i ja havíem intentat pel sud però amb massa boira per arribar-nos a dalt de tot. Agradable esquiada en un racó petit, recollit, ordenat, preciós.. des de les fagedes que asserenen el ritme fins el ritme tranquil que desprenen els pobles de Quérigut, Artigues i Mijanès. Un autèntic que el nostre model del totxo i el diner fàcil ja ha fet perdre a tants llocs.

L'itinerari és força evident des de la petita estació d'esquí de Mijanès (cota 1.450m aprox). Si no hi ha gaire neu com és ara a cotes baixes, recomanable enfilar paral.lels al remuntador i poc abans del final girar a la dreta fins a trobar un pals amb la punta pintada de vermell que ens porten per l'obaga al pla on trobem una petita cabana (en bones condicions per dormir-hi) camí del cim. El descens el farem al gust, trobant petits canvis de resant i canals ....

Sobre l'estat de la neu, primavera perfecte estovada al gust segons horaris i orientacions. Les nevades d'aquesta no llevantada sinó xalocada sembla que no van esplaiar-se al lloc, i els gruixos de neu a la zona estan per sota del que seria habitual al més de març. Encara vam poder esquiar fins a l'aparcament pràcticament, però ja deu estar a punt de no valdre la pena arribar-s'hi amb esquís, a no se que canviï molt, que mai se sap. Ara, on comença la neu, aquesta abunda.

L'aresta que vam resseguir amb l'entrada des del nord, i la vessant SE de la Dent d'Orlú que espera també el seu torn.


(Foto:AngèlicaTesa)

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en Xaviielseugenollquetornaacalçar-seelsesquís -regald'aniversaritambé- il'angèlica el 26març2011. Un luxe de dia suau banyats en solsolet.
(Fotos:EduPlana excepte citades)

Tarbésou, 2.364m BE S2/S3 (Arièja).

**

Al final del planell es troba la costa que enfila, a la dretal, cap al Pic de la Llisse d'Embarre (Foto:MarinaGay)

França té quelcom diferent. Amb un amic que lluita per l'autoestima d'un món rural amb igualtat de condicions sovint emprem l'expressió de "territori viu". Aquesta és la sensació que t'acompanya quan travesses la frontera, on els pobles encara conserven els seus habitant, les boulangeries, els cafés amb els veïns i les històries de sempre i les cases amb vida tot l'any... i allà on s'escau l'allotjament pels turistes..

Enfilant... seduïts... (Foto:EduPlana)

L'any passat quan baixàvem del Roc de Madres un català del lloc ens parlava de les bondats d'aquell tros de territori, i ens recomanava sense falta el bonic cim del Tarbésou. Ens explicava que aquí estàvem en un territori apart, que podia ser un dia assolellat a Puigcerdà, i estar-hi nevant, o a l'inrevés... un món apart, captivador reclam difícil d'obviar....

I n'és tan d'acollidor el lloc que fins i tot en un dia rúfol t'hi trobes acaronat. Sortim de la discreta però suficient estació d'esquí de Mijanès (model de gestió municipal?) i recorrem la vall enmig d'una lleugera nevada i una temperatura no massa freda. El cim se'ns amaga darera una espessa boira i ens quedem aprop d'arribar-hi.. poques vegades importa tant poc, ja fa estona que quedem convençuts de tornar-hi sota un bany de sol per gaudir de tots els matisos de la vall adornada per turons, boscos de faig, avets, pinedes... i silenci.

Ja de baixada, gaudim d'una neu pols excel.lent, o ho fa el dia?, només manca un punt de visibilitat per gaudir del relleu i fer l'esquiada més atrevida.

Però a tot arreu s'amaguen sorpreses. I l'estètic Pic de la Llisse d'Embarre ben visible des de l'aparcament no ens deixa indiferents. A la base de la seva vessant S poso pells i per una costa amb forta pendent m'arribo al cim, amb la idea de baixar per qualsevol del passadissos de la vessant nord... la boira arriba abans, el mantell a l'obaga no es presenta prou estable, i el pendent em sorprèn, per accentuat.... espera el seu torn doncs, i baixo per on he pujat, són 200m amb 20-30º amb una neu al punt. Algú té cap referència de la vessant nord?

Les xiques valentes que també s'atreveixen amb ressalts de més de 45º. I doncs? un nus a la gola, i un descens que s'ha de temptar des de baix (Foto:EP)

La costa que mena al cim del Pic de la Llisse d'Embarre des del final del planell i el cim. La primera canal és la que es vista des de dalt amb el tram mig per resoldre (Foto:EP)

Pacients, que s'esperen al punt de trobada a que em torni.. agraït! (Foto:EP)

Dolçactivitatmoltbenfetaidesfeta amb la Marina Gay i la Gemma Turell i els sospirs de neu que cauen del cel el 24/01/10

Volta pel Tarbésou, 2.364m S2 BEA (Arièja)

**

Prenent el llom del Serrat de la Bauzeille

Saltem a la cara nord dels Pirineus a la prodigiosa vessant francesa on les fagedes i els avets conviuen amb les vessant innivades que s'arriben fins als fons de vall, si més no quan l'hivern apreta, per gaudir de la preciosa estampa que deixa la nevada del dia abans i una setmana de temperatures gèlides...

A vol d'ocell

La idea era fer una circular al cim del Tarbésou des de la vessant occidental i evitar possibles plaques de les vessants a sotavent, pujant pel mirador natural que suposa el Serrat de la Bauzeille i baixant en direcció nord fins a retrobar l'aparcament de les accessibles pistes d'esquí de Ascou-Pailhères, a pocs quilòmetres d'Ax Les Thermes. La cubeta de l'estany de Bauzeille queda tancada per una franja densa de bosc i no té una sortida natural fàcil.

Un cop al Serrat però veiem que la neu és poc continua fins al cim i sobretot pel descens, així que tornem per on venim apurant el descens en direcció NO per flanquejar a la dreta i retrobar el cadira de la pista negra que pel llom baixa directa a l'aparcament. Un cop al lloc veiem que ha ventat d'O, potser en un darrer gir de la pertorbació al passar? o capricis de l'orografia local. Interessant tenir-ho en compte. Si veiem aquesta bonica fotografia del blog de'n Lluís feta des del cim es veu com a la carena les cornises apunten a l'E i al NE.

... i anarinant

Cornises en direcció NE al serrat de la Bauzeille que mena al cim amb un final aeri i mixte de roca i neu i la vessant O del Tarbésou ben ventada. I la vessant N de la Dent d'Orlú ben carregada.

Al fons, la vall que porta a Ax Les Thermes

Neu pols assentada a cotes altes sobre una base irregular per anar trobant el pas, i neu pols sequíssima i molt abundant a zones arrasserade del vent, de fins a 40cm! Dia genial, amb un aire fred i net del tot, i pràcticament sense vent. Trobem neu a totes les cotes, però serà sense base prou fiable a les zones baixes o altes ventades.

Descens...

Una alternativa molt interessant que se'ns escapa era haver fet el descens pels lloms que directes baixen a l'oest cap al fons de vall que mena al Pic des Llauses, i retrobar la carretera a la cota 1.323m. Si es fa cim surt un descens de quasi 1.000m de desnivell continuos fins al fons de vall! Passa que les possibilitats a la zona són moltes i queden ben apuntades per a properes visites. La vessant NE de la Dent d'Orlu ja clica l'ullet (preció descens al blog de ceguesquí).

La vall que mena al Pic des Llauses amb el massís del Tarbésou a l'esquerra i la Dent d'Orlú a la dreta. I l'avet i el faig trobant el seu lloc.

Sobre l'accés al Tarbésou i per com ha nevat, de moment sembla més ben inivat a la vessants de sotavent que mira a les pistes de Mijanès, però ull amb possibles plaques que s'hagin format. Aquí trobeu la piulada al ceguesquí d'una sortida recent.

Imatges de la Dent

i arribant al lloc passant per Merens-Les-Vals...

Activitatmoltbenfestaidesfeta amb en Xavi Plana i l'Oriol Rayo el 20/12/09
(Fotos:EduPlana)