"En una palabra...

...la experiencia del solo, intensidad, no se.."

tota difussió és poca d'aquesta petita gran dona que sempre passa discreta

"(...) plantearte algo que tenga la duda de si puedo no puedo, porque este punto de si puedo no puedo es el que a mi hace moverme"

més info d'expedients, passes, fotos.. al seu web: www.vidalsilvia.com

G.E.M, 150m 6a+ (Plec de la Vinya Nova, Montserrat)

**

Aquesta és una bona via entaforada als Plecs de la Vinya Nova, aquella muralla tan ben imaginada on cada vegada que circules per la sud se t'hi van els ulls. 

La via fou oberta per T. Sánchez, E. Domènech i J.Escofet l'any 2003. Està equipada de cap a cap i té quatre llargs de V (45m) , V+ (35m), V+ (15m), 6a+ (35m) i 6a+ (20m). El segon i tercer es poden enllaçar, prescindint de xapar la reunió i seguint recta amunt. El quart és de placa, preciós. Roca de luxe!!!

Via molt equipada, algun tram sobrequipat i tot, i gens obligada, només un passet de Vè a l'inici del segon llarg. I, ..una llàstima!? i és que aquest segon llarg recórrer al seu tram superior una fissura vertical boníssima de punta a punta, on podem passar amb friends i tascons al gust. Val la pena escalar-la amb flotants i prescindir els bolts gratuïts. Preveure els càmalots fins al 2 repetint algun de mitjà i els aliens.

Ara a l'hivern a tenir en compte que fins cap allà les 12h no li toca el sol a la paret i a partir de les 3 torna a l'ombra. Als ràpels el sol aguanta una mica més.

L'accés és l'habitual de la Vinya Nova i la via es troba just a l'esquerra de la Urquizo-Olmo, allà on cauen els ràpels a plom, i a la dreta de la Stress (bona via també). Hi ha un parabolt visible protegint una panxa (per cert, de mal xapar, amb un cordino podem muntar un pont de roca a sota, o usar una baga pels arbres del cantó) de la variant de IV (o algo més) d'entrada. Pel descens, carenem amunt uns 50m fins a trobar els ràpels per l'UO on en farem tres i les bambes a peu de via si volem.

Bonica via doncs, per arrodonir una escalada senzilla a la sud. 

Un apunt però sobre els Plecs. Les cabres cada dia deuen ser més abundants perquè estan desmuntant la paret i el peu de via o la canal dels Plecs s'està posant cada vegada més perillosa. Elles volten per la vessant de davant, i els rocs cauen des de molt amunt, i molts, al peu de les vies. Aneu molt amb compte. Aquest dia vam patir veritables desprendiments, mirant d'estar el mínim temps a la canal. Idem pel descens quan vens de l'aresta Ribas, per exemple... mantenir el casc sobre el cap no és mala idea.

Escaladamoltbenfetaidesfetambl'enric i un aire que sense ser fred del tot ja t'espavila bastant

I per l'amic de Badalona, el dia següent se'ns tira el temps a sobre entre imprevistos gens previstos varis i no continuem l'escalada, on haurem de tornar-hi.

l'Algérie, الجزائر, al-Jazā'ir

**

..que just aquest any celebra el cinquanta aniversari de la seva independència de la França colonial i l'opressió contra la voluntat d'un poble. País ric, bull d'idees, per deixar enrere ben ràpid els anys foscos de la seva guerra civil. Som a la Cabília, o "Tamurt Idurat", Terra de les Muntanyes, o país de les tribus, "Bilad al-Kabail". A la serralada de l'Atlas.

"La Cabila continua sent focus d'agitació a causa de la discreminació de la cultura amazigh, majoritària en aquesta regió" 

"Morirà la vida en la terra abans d'entremtar-nos. Morirà després d'entrematar-nos, la vida en la terra. Morirà" Canta en Raimon.

Som a Batna, una ciutat creada per la quarta república que prové del nom "Batalló Anti-terrorista del Nord d'Àfrica". Creix, sobre el pla, sobre la terra nua, la pedra a vista. Ciutat orgullosa. Anem amb escorta.

"De vegades la pau, fa molt més mal" Canta Raimon.

Som a la runes de Timgad. La que anomenen, la Pompeia d'Àfrica. Una ciutat colonial, també, del romans al Nord d'Àfrica. Un bastió contra els berbers. Els mateixos que els han sobreviscut. Que han sobreviscut al temps. Que fan seves les muntanyes Aures. Fou saquejada primer pels bàrbars, vinguts del nord. Recolonitzada després. Per ser novament saquejada pels berbers, i finalment ser abandonada. Va ser l'expansió del Sàhara el que la va sepultar sota un metre dens de sorra, fins que fou descoberta, a finals del segle dinou. 

Les paradoxes de la història. I de la força de la natura, que tot ho pot.

"Amb més records que projectes, amb més passat que futur" (...) "Aquelles peus que m'ensenayre a estar dret  i caminar. I les mans que em protegiren agafant les meues mans". Canta Raimon.

.

Acabem a Alger. Ciutat blanquíssima, mediterrània, enfilada als turons, amb el blau intens de la mar Mediterrània que tantes coses uneix pintat a les finestres. Onatge amunt, onatge avall. Aquí s'està construint la que serà la mesquita més gran d'Àfrica, i la tercera més gran del món. Ho fan els xinesos, que són per tot. No aconseguim visitar la Cashba, quina llàstima. Fou fundada com una colònia comercial fenícia. Més tard es va convertir en una base corsària dedicada a atacar els vaixells de la zona, arribant també a les costes catalanes.

País emergent. Poble reeixit. Orgullós de mena. Amb l'amabilitat que tant caracteritza les gents del Magreb, el lloc per on es posa el sol.

El gest a la Kfa REM de la Bucòlica (Alt Urgell)

**

A la nit les quatre gotes malcomptades reboten sobre el plàstic... al matí una pentinada de sol per l'escletxa que li deixen els núvols ho posa tot roig, per un moment.. però en seguida queda l'aigua a tocar, aquest dia que no havia de ser-hi per enlloc. Què farem? deixem ferros i flotants i l'aventura, i ens refugiem a la facilitat de les xapes a dojo per si cal tirar avall. Per rematar dues escalades d'allò més esportives amb la Retirada Comanche d'ahir. Una bona combinada de grau similar per la comarca de l'Alt Urgell, paradís encobert de calcari per tot, i per tots els públics. 

.

Aquesta via ja l'havíem escalat feia temps, quan vam fer la que va ser la primera repetició. Després va sortir la topo acurada dels maneirons, que deixo aquí també. Doncs això, una part baixa amb roca increïble, una part superior no tan bona que millorarà amb les repeticions, grau obligat ben assegurat més de 6b com diu la topo que no de 6a com diu la guia, però vaja, i algun xapatge que t'ho posa difícil, que aquesta si ha estat equipada per dalt. Cintes i prou, unes 20 pel quart llarg. Recomanable fer la R opcional si volem buscar, nosaltres no el vam trobar, el punt vermell al desplom de 7a. I es clar, sempre més recomanable amb corda esportiva i cordada de dos.

Topo del blog dels Maneirons

Poc més a afegir. Bona navegada. Aquest dia que les núvols van marxa que no les nuvolades, amb una bona volada però que bé que senta caure sobre bolts i plaques netes,  i corre corre que se t'escapi la democràcia. Més info de l'accés, descens i vies de la paret aquí (falta actualitzar-hi la 'per l'estil' Titan titan titanlux) i a la piulada del Marc.

Escaladatibanteramoltbenfetaidesfetamblabowetalaiaieltoritomarc.. despedint una tardor que ja dóna pas a un nou hivern!

neus de tardor....

**

 

que ja han arribat! ... Prepirineus blancs, que li tenien ganes. Orfes de feia temps... un passeig per algunes de les millors esquiades compartides. Per aquelles esquiades que donen de si aquestes contrades de muntanyes sense pretensions, plenes de racons. Quan l'hivern és generós. Serà?

Al Port del Comte

Al Cadí a l'esquerra, Cap del Verd a la Serra del Verd i al 'Pedra'

I els Rasos de Peguera

Al Cap de la Gallina Pelada de la Serra d'Ensija

Ara lluny, ara proper, ..el Montseny també blanc