Buenas vibraciones, 175m 6a (Vilanova de Meià)

**

Bona ruta poc equipada amb roca molt bona en conjunt i amb els típics murs plomats i desequipats! farcits de ganses que fins que no els escales no sembla que puguin tenir el grau tan baix. Un estil Tàrrega però més continua al travessar el característic arc de l'esquerra i sortir per un mur vertical fins a dalt. Hem fet un últim llarguet per sortir a la feixa bona.

Adjunto topo que per la xarxa circula una embarcada a esquerres al segon llarg. Potser és com es va obrir en origen? en tot cas, més recomanable fer el tram comú del bonic tercer llarg de la Tàrrega. Bona escalada que es fa ràpida, amb passatges ben macos i l''al.licient de tenir l'equipament just i haver d'afinar l'olfacte en algun tram.

Suauescaladamoltbenfetaidesfetambl'Aniol, el dia de la fira de la perdiu! que aquest dia ensenya la cua...

ViEsNoVeS: Música Sorda 100m 6b i T.I.M 100m 6b/c a Busa Nord

***

Busa continua acollidora enmig d'aquest estiu allargat que ara sembla que ja s'ha acabat. En tenia la pinta que ho faria de cop. Les neus arriben. Enllestim abans aquest parell de línies que ja vesteixen tot aquest pany de formes sinuoses que tan bon punt es troben, com fugen en sentits oposats. Escalades amb passatges espectaculars, de xemeneies, fissures, d'empotraments de punys, d'off-width o de bavaresa. Escalada neta, quasi, només el peatge d'una placa amb roca no bona ens ha fet afegir un parell de bolts de progressió. Serà bo que hi passi l'hivern i les pluges netegin el que hem sanejat. Bones vies, ben recomanables algunes d'elles. Un luxe de company de cordada, aventura i apranentatge. Escalades austeres, com un puny, com la terra que les envolta. Un bateg, que ressona.

Primer llarg de la T.I.M. i perspectives on queda ben definida la Guardians de Busa i la T.I.M i Música sorda_Ball Mut

Al segon llarg de la T.I.M

 

Final de festa de la Música sorda

Final de festa de la T.I.M

malgrat que penja, tots els passos cotats en lliure s'han obert en lliure.. cor fort i amunt

Molt bones vies totes elles, anarianant, i junt amb la Ball mut, la Presoners de Busa i la Guardians de Busa

EscaladesdedescobertamoltbenfetesidesfetesambenRicard, que ja queden ben recollides, recordsendins.

projecte....

**

Atrapats! ens agafa el fosc i poc li queda a aquesta nova via i per tancar la visita a la nord del massís... aquesta és una fissura perfecte que ressegueix 50m seguits de paret i que s'escala la mar de bé només amb flotants. Amb el peatge d'una entrada per arribar-ne a la base amb roca no gaire bona. I arrodonida per un final que s'endevina acrobàtic sobre el buit i molt divertit.

Atrapats... per un lloc màgic. Oblidadíssim, fins fa no res. Ara només hi sobra les pintures de més que alguns hi deixen embrutant el lloc i els tovallons de paper d'eixugar-se els mocs o el cul. Què els hi passa a tots aquests nouvinguts dels paratges salvatges que no n'entenen res del lloc? en fi. Són els temps que corren i contra el que cal reivindicar-se, ... farts de recollir brossa a cada vista, xapó pels qui s'afanyen a posar-ho tot a l'abast de qualsevol manera.

Fora d'això, atrapats, per una roca magnètica de formes impossibles, que tan bé es deixa escalar. Hi tornarem per acabar-ne la proposta. Aprofitem per afegir un pont de roca a l'L1 de la Ball mut on hi descobrim un altre bolt que no havíem vist .. queda pendent actualitzar-ne la topo d'aquesta.

activitatmoltbenfetaidesfetambenRicardonhitornarem... amb un dels grans llargs del massís al sarró i a gaudir-se!

a la E.D.E.R de la Cinglera dels Espluvins (Alt Urgell)

**

La mateixa cinglera de parets imponents que empetiteix. De les ben recomanables en el seu estil clàssic que ressegueix la lògica en tot moment, sabent que aquesta paret s'acompanya de feixes i trams fàcils. Escalada ben ràpida, amb un parell de passos on el V+ està ben obligat i la resta anar fent. Una mica més difícil que la veïna Alfa-centauro&Platiniu. Bona roca en conjunt, però als dos trams de blocs marcats a la topo cal parar compte. N'actualitzo l'acurat croquis del blog de l'Alt Urgell. que ja fa massa temps que no ens deleïta amb les seves exquisites topos! Perspectiva de la paret aquí.

Uns comentaris breus:

Estaria molt bé deixar un clau (pla) a la sortida dels blocs del cinquè llarg que allà els flotants fan treballar els blocs que ja estan flotant els uns sobre els altres

Aquest llarg l'allarguem i fent 5m d'ensamble al següent farem un còmode i fàcil 2x3

Anàvem fins al C2, si portem el 3 el posarem només a la penúltima tirada abans dels blocs mòbils (ull!). Però és prescindible. Hem passat amb joc simple i els tascons, aquests últims prescindibles.

El descens ja no té pèrdua, amb tanta via popular la fresa ja ha agafat bona traça.

Escaladamoltbenfetaidesfetambl'Aniol i lacollaquenstrobemiconeixemitambéfemidesfem

vIaNoVa! Ball mut, 110m V+ (Busa nord, Solsonès)

**

*

Tornem a Busa, tornem a la seva tètrica vessant nord, tornem als ventres del massís, a sentir les, i des de les, profunditats. Del fosc, de l'incert, del trobar el pas on sembla que no hi serà. Sense més artifici que uns flotants que són una joia per progressar a la vertical tan netament, deixant-ho tot com ho has trobat, per qui vulgui aventurar-s'hi de nou.

Aquesta xemeneia arrenca a la base i retalla tota la paret, en realitat és una llastra gegantinament enorme, de cap a cap. Aquí quan fas caure un roc, repica cap al fons, molt més enllà de quan pensaves que ja havia tocat fons.... de fet, tota la vessant nord de Busa, quan hi camines, apareixen sortidors per tot arreu. És bestial.

Aquesta és una escalada, un viatge, que de tan endins, arribes a pujar a les palpentes, buscant el relleu on aguantar-te, perdent el sentit del buit, que no de la verticalitat.. i els rocs que cauen i cauran avall t'ho recorden en cas que per un moment et despistis d'on estàs o del que estàs fent.

On, com tota foscor, sempre hi ha una sortida, ni que sigui efímera... quin espectacle! sortir a l'exterior ja al tram superior per superar un pas plomat abans de tornar al refugi de la roca sota els peus enlloc d'aire.

Bona escalada doncs, austera, salvatge, però de grau moderat. Només el primer tram del primer llarg l'haurem d'escalar a pèl, al ramonage i en xemeneia.. Però no res que no et trobis a tantes xemeneis arreu 'on no es pot caure'. Roca discreta del lloc i trams molt bons també. Bé, en realitat, al final, apareix una roca de somni. No és un reclam.

 

un marc preciós de la gran fissura per on passa la Presoners de Busa

Bonanovaventurad'ànimainquietamoltbenfetaidesfetambenRicard, ... la remor, que ve de dins, però que no saps d'on ve. Al ventre endins, hi tremola, o fa tremolar.