Integral EDER-AlfaCentauro-Platinium, 505m V+ (Cinglera dels Esplovins, Alt Urgell)

Quan puges per la vall de segre, una gran muralla encongeix l'ànima quan serpanteges els vorals del pantà d'Oliana, ...la impressionant Cinglera dels Esplovins. Equipaments modernitzats com la UES (l'única via equipada de la paret) o vies pràcticament equipades com la Pirata Solitario (Picazo dixit) o la Hustel-Hita-Picazo han ajudat a que no quedi gens abandonada. Una de les últimes aportacions a la paret ha estat la Crosters del Segre, ruta exigent de concepció moderna que desbanca l'estil clàssic de les vies obertes fins ara.

El congost del Segre protegit pel Roc de Rumbau, el Coscollet, paret de la Obaga Negre i, encara amagada, la cinglera dels Esplovins (Foto:EduPlana)

Fa fred, molt fred, passem per Oliana i estem a -10º. Anem massa tard, haurem de corre per enganxar amb llum la primera part del camí de descens, que diuen que és perdedor. A les 10 i mitja comencem a escalar. Portávem la intenció de fer l'AlfaCentauro-Platininum però ens equivoquem de plè amb el peu de via i enfilem allà on veiem una fletxa groga... hem entrat per la EDER!. .... segueixen els embolics, i després de la primera R (a una alzina amb cordinos) tirem recta amunt seguint una línia de claus ... ens hem ficat a una variant de 2 llargs (Franc i cia.) de la EDER!... arribats a la primera R de la variant (tot és plè de mallons, no sóm els únics) sense muntar reunió xapem i flaquejem al gran diedre que puja des de fa estona per l'esquerra... tornem a estar a la EDER. Més tard, al primer jardí, recuparem el traçat de l'AC.

600m de tàpia a l'Esperó de les Orenetes, Esplovins (Foto:EduPlana) i topo de la integral EDER-AC-P

El resultat és la integral EDER-Alfacentauro-Platinium... molts metres de tàpia, pràcticament desequipada, on haurem d'afinar la intuició i ens deixa gaudir d'hores i hores de tàpia sense complexes. Adjunto topo amb l'equipament que hi ha (i entre parèntesi les reunions originals de les vies). Per guanyar temps enllacem llargs tant com donen de si les cordes o el traçat de les vies. Ens surten 10 llargs (dels 18 originals), i 7h d'escalada genial.

Segon llarg de la via i primer llarg de la variant (la EDER marxaria a l'esquerra, sense enfilar cap al sostre). Escalant la placa de la variant abans del flanqueig per recuperar el diedre per on va la EDER (Foto:EduPlana i MiquelSabadell)

Excepte algun llarg herbós de l'inici i el tram intermig (entres els dos jardins) la resta de l'escalada és sobre roca excel.lent i trams contínuos (excepte feixes). De material passem amb aliens, friends fins al nº3 i tascons (que quasi no fem servir)

L'aproximació la farem aparcant a una esplanada a la dreta del tram de carretera antiga que voreja el 3er túnel (direcció la Seu), prenent un camí fresat que ens porta directament a l'Esperó de les Orenetes (1h). El descens el fem pel camí de la ferrata i ens porta prop de 2h.

Activitat feta el 17/11/07 amb Miquel Sabadell.

Escalant el 4art i 5e llarg de la EDER que enllacem prescindint d'una reunió de burils. Foto dreta, flanqueig d'entrada a la R8 nostra, R14 de la topo original (Foto:MiquelSabadell)

Iniciant el darrer tram de tàpia des del segon jardí i imatge de la paret des de la penúltima reunió (Foto:MiquelSabadell i EduPlana)

Arribant a la penúltima reunió..... i tàpia (Foto:EduPlana)

Escalant el darrer llarg i fi de festa (Foto:EduPlana)