***
Tornem als ventres de Busa. A la seva vessant nord. Fosca, tètrica, vertical, que cau al buit i és buida per dins. Xemeneies per ser descobertes. Aquesta s'endevina fàcilment resseguint el peu de paret, a pocs metres abans de l'arc perfecte que persegueix Els presoners de Busa. De fet, podríem saludar-nos des d'ambdues vies, que la xemeneia separa la paret de ple en el seu tram mig podent passar d'una banda a l'altra per dins.
Escalada austera, vertical i prou dura a trams. A partir del primer llarg la roca millora i dins la xemeneia és en general molt bona. Hi tornem sense cap expansió al cinto i hi deixem tres ponts de roca muntats, un a cada un dels tres primers llargs. Sanegem. En el darrera llarg la xemeneia s'apaga i l'escalada continua per una canal diedre que tot i vegetada, té passatges prou macos encara.
Com la via veïna, escalada obligada i no sempre fàcil de protegir o a pèl directament a trams. Ull amb el passatge de 6a+, on trobarem un pont de roca salvador, però fràgil també. Guardar-se el C1 en aquest tram també ens anirà prou bé.
Moltbonaescaladaiaventuraintensa viscudaicompartida ambenRicardilesllumsques'ajeguen sobre els llençols de boscos i follets que acarona el massís, país de follets i veus que xiuxiuegen a cau d'orella fins que el silenci, per dins, irromp
I merci a l'Aniol per les fotos!
8 comentaris:
Deixant la serra de Busa ben neta, eh?
Hi haurem de venir quan siguem 'grans'.
Bones vies; tot un repte.
Bandarres!!!
Visca l'alliberament a la cara nord, ni presoners tancats,
ni guardians armats!!!
salut a tots!
Adrià
escalada clàssica i lliure!
neta, si, per retrobar-se amb les sensacions de plè! Sergi, si cap, la guardians és més assequible, tractant amb cura el pont de roca si cal tirar d'estrep.. la intensitat de tot plegat s'ho val!
Eduuuuuuuu!!!! Mecagon l'ou!!!!
Avui l'he anat a repetir, vaya tela vaya tela!!! Per haver-nos matat!!!
Quina via més cutre i quina roca més xunga!! Valga'm Déu!!
Parce
Eo nois,
me n'alegro de la primera repetició i tot i que no pretenc que en tingui moltes, el comentari de la qualitat de la roca em sembla un exagerat. Vam fer bastanta neteja i, tot i que la roca és discreta, no tens mai, ni de lluny, la sensació que estiguis sobre un conglomerat que s'esmicola; i mira que us en podria recomanar força vies d'aquestes!
Potser va ser perquè en Lluís anava en solitari o... no serà señorita que quiere usted alejar miradas indeseables de esta muralla? No tengo más preguntas señorita. Si no vuelvo a Busa, lléveme preso!!!
serà que encara tindrà més mèrit doncs!?
Sembla que t'has perdut una bona escalda.
Felicitats per la primera repetició!
i compte amb la manicura!
Doncs vam estar per allà divendres i no queien gaire pedres no.
Casum dena... tanta por, no sona gaire bé nanu!
pudé no cal anar sol a segons on...
de totes maneres si vols anar sol a la presoners pudé que carreguis un parell de gats de cotxe, per si de cas...! Aquesta , em sembla una via molt atraïent, i la seva veína, t'asseguro, que s'anirà repetint poc o molt. com totes les interessants d'aquest raconot!
segur que la nan és molt més catòlica, però és que som un viciosos!
señoritaaa...llevame preso si no vuelvo antes del frio...
no és una via per anar en solitari, està desequipada i a les R t'has de buscar la vida, i és la nord de Busa!
és una escalada amb majúscules feta amb bones dosis d'aventura i compromís
ni la roca és tan dolenta.. Està clar que sense la lluentó de les xapes tot és diferent, com enceguen!
Publica un comentari a l'entrada