a la Tàrrega de Vilanova de Meià

**

Bonica i senzilla escalada quasi desequipada tot i que cada vegada es va equipant més! Hi ha info amb peus i senyals a la xarxa, per exemple aquí, tot i que per mi no és exposada enlloc amb un pèl d'habilitat posant flotants. Només afegir que a l'inici, entre el diedre i l'esperó vertical per on va la via, se n'ha colat una altra amb bolts lluents que ve de sota el ressalt de roca que es grimpa. El primer és temptador però ja et treu de la línia, que no és difícil de seguir en aquest primer llarg si escalem per lo més fàcil i seguint preses algo petinoses i amb magnesi.

Cordada a la Joan Freixenet (Foto:RaquelA)

A la placa final de V del segon llarg ara s'hi troben dos claus de ja fa un any, que suma al que hi ha al mig de l'esperó inicial. També a la sortida del tercer llarg trobem una v sucosa abans de la fissura... val la pena seguir recta vertical tot el plomat gaudint de les bústies i no escapar per la sabina dreta a la primera que tomba.

(Fotos: MireiaV i AdriàC)

(Foto:AC)

L'´últim llarg ja és un campi qui pugui, costa distingir el traçat original... ho fem al gust, però sembla que el més fàcil és escalar l'alzina per la dreta.

(Fotod:MireiaV)

 

Bona via, clàssica i amb l'al.licient d'estar tan poc equipada, tot i que ara més. De material passem amb joc simple de tascons, els aliens, i friends fins al C2. El descens per la dreta és molt ràpid i ben fresat, només ens cal seguir uns 150m l'aresta.

Via oberta per en Balcells i Reinal l'any 1974. Quan els camins per arribar a Vilanova encara devien ser de terra i les gomes dels peus, diferents. I el vol dels voltors, més discrets.

Dolçaescaladaentrellumsicolorsmoltbenfetaidesfetamblamireiaraquelixus, i les fotasses que ens regala l'Adrià des de la via veïna, que també espera el seu torn