La bruixa de Font Ferrera regulada per nidificació

**

apunto aquí la info que em passen el CAR de que es demana no escalar a la paret de la Bruixa de Font Ferrera, ja que entre la carnestoltes i la via del Xuxe a nidificat i per primera vegada, l'aufrany. Que va tard i ara es troben en el moment més sensible de la pollada. Aproximadament fins a l'agost. Han posat cartells al lloc i al bar de les ressenyes del poble. Possiblement escalar a la part dreta per on passa la via dels sostres o la romàntic guerrer .. no afecti l'au però aquest cop han tirat a l'ampla.

pajaritus!!! bonic l'aufrany, sempre discret, sembla voler no voler molestar a ningú, passar desapercebut, tan elegant, blanc retall d'horitzó.

a l'Esperit Mohicà de Rubies i bolts que volen lliures..

**

Enfilem a repetir aquesta bona línia que aprofita el bo i millor del pany més a l'esquerra de la muralla del Peladet oriental, on ja no hi cap ni una agulla sense via a prop. L'abundant equipament ens marcarà l'itinerari en tot moment, potser només al quart llarg ens tocarà afinar el nas per marxar a dretes i seguir la lògica més fàcil, però el resultat s'ho val. Bons llargs sobre roca molt bona en general o ben sanejada a consciència.

La via però ha patit un tunejat, i algunes xapes han volat, i algun clau també s'ha perdut. Res greu i que no sigui fàcil de substituir amb un flotant a la fissura d'allà mateix.

Apuntar que algun 6a queda picant i s'agraeix! fruit del tunejat, amb el semàfor d'aliens i els friends fins al C2 anirem més que bé.

Escaladamoltbenfetaidesfetambl'Isa.. el darrer dies d'aires fresquets de nord.. amb les cabres salvatges ben protegides que ens venen a veure

tornades i represes a Busa

***

Aquest dia la idea era seguir amb el projecte encetat el dia de la trobada però aquesta paret quan hi plou tant plora d'alegria i la fissura per on passarà el segon llarg era molla de cap a cap. Així que busquem un pany sec i encetem una nova aventura a una cridanera fissura diagonal que retalla la paret ben vistosament a l'esquerra de la via dels maquis, pany taronja que no endevina la millor roca del lloc, però la fondària de la cicatriu tan evident de tant lluny sabem que ens dóna marge per resseguir-la amb els flotants, i gaudir del gest. N'obrim llarg i mig, aquí les escalades mai són ràpides. Ens surt un primer llarg de potser 6b/c en lliure i un sol parabolt, i el segon quedarà també potent. Anarinant! i jo ja, recupero el cap de corda! després de tantes setmanes.. fantàstiquesaventures ilesquevindran!

 

escaladamoltbenrepresambelRicardcapitàenovesnavegades

Busa trobada i troballes...

***

moltbonatrobadamoltbenfetaidesfeta a Busa, reialme del silenci vertical, vaixell a la deriva en els temps que corren... aprofitem la trobada per endegar un nou projecte (això de fer-ho en pararl.lel només es fa quan hi ha motius per no poder continuar un segon llarg! ho hauria...a no ser que hi hagi gat amagat) per un díedre hiper-lògic al pany dret de la gran muralla sud.Obrim el primer llarg que queda en V+/6a net del tot.

A l'esquerra, el diedre en diagonal que hem començat a obrir, i a l'esperó sol i sombra de la dreta per on passa la via del Pardal.

 

I repetim la via del Pardal, oberta per Jordi Estruch en solitari. S'ubica a l'esquerra de les bessones. Aquesta és una via que repassa una línia molt bonica i ben vertical, però que té bons trams de roca no bona (L1, L3) malgrat el 2on, quart i cinquè són tirades ben maques que compensa la resta (estan contats sense enllaçar-los). Graus de la topo ben ajustats en algun punt.

 

Busa i la seva gentussa... fantàstica trobada! i troballes...d'una primavera feta un botó

 

ActivitatmoltbenfetaidesfetalaprimerambenRicardilaviambelRemi,.. i genteta de dia i de nit i del dia següent

obrint via..

***

Encetem aquest molt bon projecte tan bèstia de la mà dels valentíssims Adrià i Ricard a Busa. Una línia, la LÍNIA, definitiva, "fora del plom", de dalt a baix. Un díedre de 120 metres de continuïtat que esgarrifa. El primer llarg de 50m ja ha quedat muntat i fa molta por. Hi seguirem, ara quan la pluja deixi la roca seca i jo em recuperi del tot del genoll i pugui tornar a grimpar-la bé, que aquí cal posar-s'hi bé del tot.

tremenda obertura arrencada!

(Fotos:AdriàChueca)

N'hi ha per dies sembla... i la neu queda ara per ara, molt lluny, quina peneta!!

volant a Busa amb salt base

**

Sembla ser el primer salt base del penya-segat, a la banda oriental sobre la caseta d'Orriols. En David i en Turco veuen l'oportunitat, que esperen a bona hora del matí per aprofitar quan el vent encara és fluix. Fantàstica volada que posa els pèls de punta. 110m d'espadat a plom.

Busa "is the air"... noves propostes també s'enllesteixen aquells dies, .. les topos de tot allò que tan ben molt ben fet s'està obrint al lloc es poden trobar al bar Trabucaire de Solsona on s'ha muntat una carpeta de Busa. O esperar les piulades de les repeticions, quan arribin! que aquí tot cau a plom..

escaldes que van i venen.. repeticions i noves obertures..

Foto esquerra, enllestint la nova Germans de sang