*
Adjunto topo d'aquesta clàssica de Busa contemporània amb la bestial Costo de agosto i dels mateixos oberturistes. Tot i la lògica i arrogància de la línia la roca és en tot el recorregut delicada, i el final sinuós del traçat que busca el més fàcil fuig d'un muret gens lògic però que hagués millorat la jugada. L'equipament és just i l'escalada d'autoprotecció obligada excepte el 6a del segon llarg protegit amb tres expansions properes, i el 6a+ del tercer llarg amb un espit al lloc. En definitiva, per apasionats de Busa i esperits clàssics que vagin ressegint les línies obertes a la paret.
Ara que amb tanta obertura recent la feina s'acumula! Fins fa no massa la cosa quedava amb la Maneras de Vivir, la Costo de agosto, la Jardí botànic i la encara pendent Teresa Romero com les clàssiques a fer i desfer, junt amb la Noia de Cal Rial de puntetes.
Escaladafetaidesfetaprimerintentambl'EduidesprésacabadambenFlekienaquestcontrofortd'horitzonsllunyansisilenciprofund, o quasi si no fos pels motoritzats que tot ho treptigen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada