Canal del mig del Pic dels Tres Estanys (Valls de Tavascan)

 ***

La vessant E del Pic dels Tres Estanys té tres canals ben definides. N'esquio la del mig, ben similar a la canal SE, 40º mantinguts amb ressalts puntuals de 50º i algun salt per superar fractures, que són habituals al lloc, pel que sembla. 

Aquest dia l'esquio en circular, fent el Ventolau primer i accedint al cim des del coll que els separa per la seva cresta-carena fàcil. En canvi, des del cim cal desgrimpar (algun pas de II i flanguejos) fins a trobar el "collet" a on comença la canal, ull! (l'alternativa és pujar i baixar la canal).

 

Bona!

La bonica pala E de la Roca Blanca esquiada uns dies abans, ben acompanyada del Qüenca a tocar

La profunda bellesa i estètica de la serra de les Canals...

esquiadamoltbenfetaidesfetamblamuntanyaplena, i merci Javi per estar ametent a la desgrimpada! 

ViAnOvA! Cor de Lleó, 60m 6a (rasa Torrent)

 ***

Completem el repertori de la petita muralla a la rasa de Torrent cap a la Ribereta dels pouets (a tocar de Riu Lacó), amb la Cor de Lleó (oberta la primavera passada).

 

Enllaça amb una sortida variant que havia quedat despenjada, amb un primer llarg ben maco q recorre un elegant mur amb un final vertical i mantingut. El segon llarg, ull amb la roca, estil més alpí, tot i estar força sanejat. Nonexpansionrut!

 

 

Bona! com la resta del lloc, sobre un calcari ben particular que ens traslladarà a altres parets i genialment fissurat. Vies netes o quasi, que el racó respira i respiri tranquil. Recordar que aquí cal evitar escalar-hi en època de caça els dijous i els dissabtes, que hi fan batuda sovint.

 

Rapel muntat a l'esquerra de la Pal de paller per si se'n vol repetir més d'una (bolt amb anella a reforçar anb una cinta a una savina, que recuperarem al marxar).

 

Cor de Lleó, d'allò noble, incansable, bondadós, i somiador. Un regal. 

 

Raconsdesilenci, acompanyat de paraimara

a les Canals Males del Cap del Verd

***

Tot traient suc de la bona enfarinada d'aquesta tardor al Prepirineu traiem el nas a les males canals Males de la Serra del Verd, al seu vessant feréstec i balcó privilegiat que mira als horitzons de ponent.

N'esquiem la més obvia, que ressegueix immediatament l'aresta que separa la vessant sud i nord d'aquesta magnífica divisòria d'aigües. Aquest dia fem l'ascens i descens per la mateixa canal per valorar el mantell. Ho trobem tot estable, amb bona pols a la obaga i només la part de dalt amb menys neu per esquiar al gust per l'efecte del vent. En general 20-30º amb algun ressalt puntual de 40º.

Després d'aquesta visita van pujar temperatures i es va instal.la la inversió tèrmica, amb el que caldrà esperar a noves nevades per trobar-ho prou cobert. Aquest dia ja vam enganxar la pujada de temperatures en alçada i només es va conservar el pols a l'ombra.

Genial visita fora de "temporada" de canals, i que completa el repertori de les escalades i esquiades al lloc.

Itineraris recorreguts, aquest dia esquiem la canal enganxada a la divisòria

Descobertesquehisónmoltbenfetaidesfetambl'Edu, .. i aquest punt salvatge del Prepirineu a on tot s'hi val, si vas sense massa manies d'encertar o no. 

NoVaViA! El Cant del picot 70m 6a (Rues de la Llosa)

 ***

Topix de la darrera via oberta a les rues de la Llosa la primavera passada. Un primer llarg que mira de trobar el millor pas porta a la base de la pregona fissura reclam del segon llarg. 

 

Roca ben bona en conjunt, ha quedat mínimament expansionada, i més quan el segon bolt del primer llarg es va afegir a posteriori, que el petit alien que protegia la jugada era molt fràgil i una volada pel senzill però de roca delicada flanqueig et deixava al terra. 

 

 

En conjunt ben bona i per ampliar el repertori!

 

 

repemoltbenfetaidesfetal'abrilpassatambl'Edu, i el cant del picot negre que té el niu allà mateix!

d'empresonats pels destins de Busa..

 **

Repetim aquesta directa via resseguint un sistema de fissures només tallades per algun tram de placa. Per la resta, primer (xemenia ben estreta!) i tercer llarg més austers, segon i darrer més equipats. Roca de tot, des de molt bona a no tant. Passos bonics d'escalada clàssica, trams atlètics i algun tram a parar compte per la qualitat de la roca. Un bon tast de Busa!

La via es troba a la vessant O de la presó, a la dreta de l'avenc, just abans del mur que barra al pas a la canal d'accés a l'avenc. Pont de roca visible.

De material, a nosaltres no ens ha sobrat el semàfor d'aliens i el tòtems lila-verd-vermell, i el C4. En conjunt força equipada.  

L'accés l'hem fet des del pla baixant pel grau de l'Areny, i passat el pany de la Sangrhi-La, ens fixarem a trobar una fresa que enfial fins a la mola de la presó (30'). Tornada pel corriol de la presó (20').

benbonaretrobadamoltbenfetaidesfetambl'Edu.. els colors de tardor, i el silenci del lloc

ViAnOvA! Josep Mª Cases "Xuxe", 110m 6a+ (Agulla gran de les Morreres)

 ***

Sentida escalada que descobreix el bon pany de l'agulla més gran del reguitzell d'agulles i petites parets que es dibuixen i desdibuixen al Feixar del vessant sud el Puig de les Morreres, al massís del Port del Comte. Tòtem d'ànima desperta que defineix una compacta i vertical muralla, a on tot estava per fer. L'escalada va arrancar ja fa un temps però entre hiverns que limiten el pas per la pista i aturades no programades s'ha endarrerit la merescuda dedicatòria fins ara, i és que l'home es mereixia una bona via, a una bona paret, de les que ell sempre s'hauria mirat, que tantes va descobrir, i tantes ens va deixar per fer i són part del seu llegat. Aquesta talaia enfila l'ànima i permet sobrevolar un bon tros de la comarca, des del fons de les rases a l'horitzó enllà. Calmosa quietud verdejada per tot de fills del vent. Petit gran escalador i precursos de les escalades a la comarca.

 

 

La línia arrenca al punt més baix pel pedestal que sembla voler allargassar i apuntalar la muralla, definint un perfil d'esperó de cap a peus a on, malgrat la sensació ajeguda, a tots els llargs hi trobarem passatges verticals. La roca és molt variable, en conjunt molt bona, amb trams d'ambient alpí més trencada a on caldrà anar avesats a llegir-la bé. L'itinerari troba el pas clàssic, amb un final punyent i pràcticament plomat de gran ambient i bellesa. Com un joc, va sortint al pas per un bon fil dibuixat a mà alçada.

 

 

 

 

Ben equipada amb algun clau en tirada i algun pont de roca a on els flotants fan la resta. Han quedat els boixos llaçats (no marcat a la topo). I amb un únic bolt de progressió per encarar la columna final, el tram més exigent, a on a la verti-qualtiat cal afegir-hi una roca d'estar ametent.. aquest darrer llarg no passa cap pas del 6a+ però per continuïtat, roca i necessitat de flotants, ara recorda més a un 6b.

Capdamunt molt estètic, envoltats de cingle, molt curt a la seva vessant nord que ens mena a un collet recollit. Amb tot, el descens a peu es veu embolicat i dret, i la via ha quedada equipada per rapelar (destrepe des del cim des del bloc llaçat fins a la primera instal.lació).

Topix i panoràmica de l'agulla (Autor: Ramón Baylina, @meteopallars)

Bones escalades Xuxe! luxe de llegat i verticals compartides

Preciosa descoberta i retrobades, molt ben acompanyada amb en Guille i en Marmix, .. mirades que hi són.