A la Temps de Neu, del Montroig

**

Aquesta és una via petita i que passa discreta a la muralla de la Pala alta, i en canvi amaga un excel.lent segon llarg d'autoprotecció de cap a peus, amb totes les essències de l'escalada del Montroig. Tieso, roca molt bona, obligat i mínim equipament i que tot just ens ajuda a marca itinerari. 

No estem al cas d'aquesta piulada recent, i aparexiem al lloc amb les flotants justes, i sense números grosos. Hi haurem de tornar, perquè aquest cop no escalem l'inici del llarg (fem un bucle per la via del Lluís), una fissura desplomada on gastarem totes les peces groses (aquí repetir un C3 no és mala opció i un 4 també és fàcil que el posem). Per més amunt, algun mitjà repetit també pot anar bé, però és opcional. A banda dels aliens, i els tascons, incloent-ne de petits... i nosaltres que només anàvem amb fins al C2 sense repetir res!?

Apuntar que el 'desplomillo' que marca de V+ la topo, inclou potser algo més de grau i uns bons passos de desplom. Un pèl expo, ja que costa de protegir (alien verd psé psé, tascó difícil de posar en lliure, càmalot lila però a desmà..) ..baja, millor manxar-li i no pensar-s'ho massa. Hi ha un pont de roca de 'consòl' al peu de repissa que no es veu. La roca, molt bona, ull només amb l'entrada a l'R2 amb blocs sanejats.

 

El primer llarg està equipat tot ell, i l'últim sortim per la via del Lluís per seguir amb això de l'autoprotecció i passar de llomades equipades per dalt.

Molt bona opció i prou exigent per arrodonir una visita al lloc, on podem aprofitar les R de les vies vàries per rapelar

ventolera que tot ho pentina, i temps de neu que tot ho deixa de blanc net

escaladaquasifetadeltotimoltbendesfetamblamireia i la muralla de la pala alta que t'amaga del vent ara quan bufa tan fort de nord

A la Ke bonica boira (Paret de l'Extrem, Montroig)

*

Poc a afegir d'aquesta escalada senzill i recent a la paret de l'Extrem, que molt bé troba el pas entre l'espai que deixa la bella i vella Oscar Lafotet, i la més recent i picona però no tant Novembre negre. Hi ha piulades amb topo i detalls aquí i aquí. 

En blanc la OL i en gris la KBB

Nosaltres hem enllaçat els dos primers llargs, i el tercer i quart. També els dos últims es poden enllaçar, però potser cal afegir-hi uns pocs metres d'ensamble o sortir cap a l'esquerra per fer-ho més curt. Apuntar que el clau de la R1 es mou, però em consta que es reposarà aviat, i el tac de fusta de l'L5 també es mou, però es pot completar amb una flotant al gust.

De material, la via quasi que està equipada. A les cintes afegir un C2 per la sortida de l'R1 i un semàfor d'aliens (tram final de l'L5 i sortida de l'R5).

L'accés l'hem fet des de baix, seguint les indicacions de Refugi de la pista que surt darrera la paret de l'Ós i s'hi passa bé, però amb compte si es va amb un turisme baix.

EscaladamoltbenfetaidesfetambenJordi buscant d'on amagar-nos del vent que aquest dia ho deixat tot ben pentinat i encara ens porta alguna barrufada .. al Montroig on fire, quin munt de cordades en aquesta paret, de l'extrem!

A pic de Salòria (Alt Urgell)

**

El Salòria és un cim preciós, fet a mida, per ser el capdemunt de la bonica comarca de l'Alt Urgell i donar pas als Pirineus majestuosos. Queda recollit, amb un accés aparentment amagat i en canvi és visible de mil llocs. Avui li buscàvem la seva anomenada Pala de Salòria.

Sobre l'estat de la neu, calcem a l'hostal, i continua per tot, abundant a la pista que per l'obaga ens arriba al coll de Conflent. D'allà pugem pel llom sud, ben innivat fins a l'aresta que mena al cim. Bon regel nocturn, però quan transforma i sobretot a les vessants ben inclinades que miren el sol transforma en profunditat, sovint fins al sòl. Avui era qüestió de baixar dins l'horari. I el risc es veia més en les allaus de fons, i sota rocs i contraforts.

Ens acompanya la Xisca, valenta, quina voltassa! diria que no s'ho esperava...

 

Seguint l'aresta fins al cim una ventolera de nassos ens fa renunciar i decidim tirar avall des de la cota 2.600m aproximadament capa a la banda de la Pala de Salòria. Al fons de vall és estiu. Tornem a posar pells cap al coll de Conflent i ens diem de pujar i arribar-nos a límit del vent i baixar per la banda est... un cop a l'aresta el vent afluixa, i aquest cop si fem cim. Per encarar la Pala de Salòria des del capdamunt...

Seguim la vertical, la plomada, ben bé pel mig. Trams de 35º, a l'ampla, molt bonica, confiats. Però sense esperar-ho quedem tallats per una franja de ressalts poc practicable i sobretot a aquesta hora ja massa exposada a la neu tova. Flanquegem a l'est i recuparem el primer descens del dia... però, on és la pala de Salòria?

Amb o sense nom, la pala que buscàvem però és la de més enllà, la que mira més a l'oest, la que baixa directa a les bordes de Conflent. No serà aquesta la pala que porta nom? potser el cartogràfic s'ha equivocat per poc d'ubicar-la. 

 

en blanc les baixades d'avui, en vermell l'accés a l'aresta des del coll i el blau línies de descens buscades. 

Avui el vent de l'aresta primer i el que feia al cim després ens l'ha amagat, i era allà.. hi ha dies que el vent no fa marxar els pensaments! s'hi haurà de tornar.

Per cert, les motos de neu del lloc, arriben fins al cim! (traces) encara no sabem per on... potser per on pensàvem baixar.

Esquiadamoltbenfetaidesfetambl'ignasilaxiska que treu la llengua i acaba arribant al cotxe amb braços contentíssima d'esquiar potser per primera vegada

Via del Quatre, 225m V+Ae (Vilanova de Meià)

**

Bonica escalada d'aquesta via clàssica de la Roca dels arcs, ara ja molt trepitjada per les esportives que hi passen aprop. La via està pràcticament equipada a alguns llargs i poc en altres, acabarem posant peces aquí i allà. Adjunto la topo amb el material que vam trobar, només al quart llarg pot ser que hi hagi alguna cosa més, que no ho recordo. Nosaltres al tercer llarg vam fer la que marco com a R opcional però em sembla millor opció allargar el llarg fins a l'R de la La chica del Martini.

L'escalada en general no és difícil, però té algun pas de repisa on no has de caure, i que es podria solucionar clavant però ningú s'ho planteja ja.  La sortida, nosaltres la fem per El señor de los bordillos (6b obligat). D'allà a la feixa que seguim a dretes fins on acaba. Llavors millor seguir carenant uns 500m fins a trobar una fita que ens baixa a la carretera més fàcil.

Cordada veïna a La chica del Martini 

Una bona opció d'escalada clàssica de la paret que completa altres imprescindibles de peces flotants més o menys abundants moltbenfetesidesfetes: Cosa nostra, Lleida, Passatgers del vent, Tierra de nadie, Wild Planet, Marco Polo, Joan Freixenet i la senzilla Tàrrega. I les que falten! Anaconda, Bambol ... i punts suspensiu...

Bonicaescaladamoltbenfetaidesfetamblalaia i un sol que s'apaga i deixa lloc a la suavitat d'un xirimiri mullant els rostres, i estovant la mirada..

Terra i cel, 180m 6c+ (Sant Llorenç de Montgai)

**

Bona via, i via exigent, marca de la casa quan aquests galls s'ho polien tot amb el cor fort i la mà feta un puny. La via comença a partir d'escalar un primer llarg 'friki' a l'estil d'abans, el Flish-flash, obligat de nassos sobre el 6b/c i brut fins a enllaçar amb la veritable primera R de la via, després d'un jardí i roca trencada, compte que estem ben bé a la vertical de la carretera.

Equipada a trams (però continua obligada) i molt poc equipada a altres. Ha saltat un clau que es troba a faltar, es compensa amb un alien blau i negre però psè psè. Roca de luxe, i només una mica vegetada per manca de repeticions,.. i en canvi la via val la pena! un cop superat el poc agradable primer llarg (no em vaig quedar si es podia entrar per la també bona Carnaval rock). Potser del croquis només afegir que l'últim llarg té un flanqueig a esquerres a partir d'una savina encintada que no apareix al dibuix però és bastant evident.

Ull amb una topo d'onaclimb que baixa el grau en més d'un llarg i no distingeix el llarg de friki del sòcol que no és de la via, a banda del material

 

De material, vam fer anar els aliens i cámalots fins al 3. Els tascons, amb algun micro, també poden anar bé.

(Fotod a dalt i e abaix: idoiana)

 

Tremendaescaladamoltbenfetaidesfetamblalaiafetaunabowaqueaquestdiaemtreuapassejarambl'esquenaenganxada.. i la cosa que continua sotalallunaelfoquetilesrisesamblesneskas