**
Enfilem a repetir aquesta bonica clàssica 'encarapendent' de la Roca dels arcs, on el sol no només hi espetega sinó que s'hi enganxa fins que l'estiren des de ponent. Sense ser difícil hi ha tres passos obligats de 6a/V+ a l'estil 'poso l'assegurança on estic còmode i manxadeta fins a poder-me assegurar amb flotants' (L2, 4 i últim), però les caigudes són sempre netes, així que a passar-s'ho bé. Només no vam coincidir massa amb el 'mite' del flanqueig final del tercer llarg fins arribar a la R i l'anomenat pèndol potencial pel de segon... no li vam veure, s'escala fàcil per sota seguint la repisa de peus i si cal s'assegura amb certa habilitat amb els aliens.. però bé, al gust de les opinions per tot, també.
Adjunto la topo del Cirera amb el material que vam trobar (un clau afegit a l'L3 abans del bolt).
Vam enllaçar els dos últims llargs abans de la feixa sense ròssec, només recomanable guardar-se alguns aliens pel tram final i així no cal repetir cap número. No vam escalar l'últim llarg afegit amb la restauració que ens va agafar el fosc, .. aquest si que corre ara a l'hivern!
Sobre el descens del cantó dret de la paret, el millor és quan acaba la feixa, NO agafar la fresa que trenca a esquerra i baixa, sinó seguir uns 200m d'aresta fins a passar les sortides de la via Tàrrega i cia. i trobar la fresa fitada i neta que en un moment ens baixa a la carretera. Sembla que el trencall anterior acaba sobre lloses petinoses.
Moltbonaescaladafetaidesfetambl'aniolarasi, ielnoel,.. entre cabretes que treuen el nas, i ganes de fer-ne més a banda i banda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada